Josep Nadal

Tercer capítol del programa que faig a Ràdio Pego

Ràdio Ghetto 3 – 20 octubre de 2009

També ho podeu escoltar directament en podcast a:

http://picam.info/podcasts/radio-ghetto-20102009/

Segon capit¡tol del programa que faig a Ràdio Pego
Ara ho he penjat al mediafire em sembla que us ho heu de descarregar, a vore si l’emisora enllesteix ja la web i ho penjaré des d’allí.

Ràdio Getto 2 n- 13 Oct de 2009

També podeu escoltar-hpo en podcast a

http://picam.info/podcasts/radio-ghetto-13102009/

Ací teniu el primer programa que vaig fer fa ja dues setmanes. Per qüestions tècniques falten els primers minuts del programa, baix teniu  escrita la presentació que vaig fer i les cançons que no s’han gravat.

No sé si penjar-ho al goear és la millor opció però aniré provant.

Des de fa segles la música ha servit per comunicar sentiments, desitjos, queixes i plors, la gent cantava i vivia en la seua llengua materna. Des del poder sempre es va intentar comprar, silenciar, reprimir o censurar les cançons que el poble cantava. Controlar la música era controlar els sentiments, desitjos, queixes i pors del personal.

I esteu escoltant Ràdio Gheto

Feliu Ventura – D’acord, d’acord
Roger Mas – Laura
Tryo – L’himne de nos campagnes
La Raiz – Malos Tiempos

Després de diverses aventures i desventures dins de la ràdio local del meu poble, torne a encetar un nou projecte radiofònic “Ràdio Ghetto”. Espere que em perdonen els mestres d’Skalariak per copiar-me miserablement el títol del seu memorable disc, però a banda de ser un homenatge a un dels grups que més m’han marcat em venia al pèl per explicar que és el que vull fer en aquest programa i per què no dir-ho se’m queda una sintonia per al programa excel·lent.

Parlaré sobretot de música, de música de veritat, aquella que és molt més que una simple concatenació de sons i sil.labes. Posaré la música que m’agrada i que conec, no sóc cap melòman erudit.

A més de parlar de música vull introduir textos, poemes i tots aquells comentaris que em passen pel cap. Sóc conscient que alguns amics em diran que sóc un temerari per tornar-me a ficar en una ràdio de la qual ja m’han expulsat tres voltes i m’ha dut en un parell d’ocasions als jutjats. Però bé Pego, és el meu poble i la ràdio municipal és meua, de tota la gent del poble i em fa fàstic que els quatre polítics mediocres de torn disposen d’ella com si fóra Canal 9.

Torne a Ràdio Pego per què crec que malgrat tot continua sent un projecte popular molt interessant i amb una programació variada i participativa, hereva de l’antiga Ràdio Lliure que com a mínim va sentar les bases de que la ràdio és de tots i totes.  Tinc molts amics de fa anys en l’emisora i sé que m’ho passaré molt bé. També m’he ficat per què m’he fartat de criticar la música que posen i he decidit passar a l’acció.

El progama serà cada dimarts de 8 a 9 de la vesparada, en teoria el podeu escoltar per la xarxa des la web de la ràdio, ara falta que funcione. També tinc idea de penjar els programes per a què ho pugueu escoltar quan us vinga en gana, però encara no sé com fer-ho. Si algú coneix una manera que siga ràpida i debades de penjar un programa radiofònic d’una hora que tinga la paciència d’explicar-m’ho.

Demà comence.

Reconec que em vaig emocionar mirant les imatges del poble d’Arenys de Munt el dia del referèndum. Gent de totes les edats omplint els carrers amb tota la il·lusió del món que amb el sol gest de dipositar una papereta desmuntaven tota la paradeta de submissió i pors que tenia plantada la classe política catalana en els últims 30 anys. Algú va tindre una bona idea i amb la participació de Poble (en  majúscula)  s’ha aconseguit com a mínim insinuar un full de ruta per arribar a la fita. Caldrà treballar en molts fronts i procurar que no es refreden les brases per aconseguir-ho.

Però com a qualsevol valencià amb consciència nacional em quedava una segona sensació més agra que dolça i que ens colpeja l’interior cada volta que comparem la situació del nostre poble amb Catalunya o el País Basc. Al País Valencià tenim un panorama diferent, per dir-ho suau…
(continua)
Quedava clar en la pregunta del referèndum que el subjecte de decisió és el poble de Catalunya. Des de la CUP fins a Convergència sembla que hi ha consens en aquest tema i que el dia que es faça el Referèndum ( en majúscula) serà aquesta la pregunta que es farà als ciutadans; “Està d’acord en què Catalunya siga un estat independent Sí o no?”

Durant molts anys l’independentisme al País Valencià ha funcionat baix el lema de “Independència Països Catalans” i encara que tampoc s’ha deixat massa clar si el subjecte de decisió seria compartit o múltiple, si que és veritat que aquestos dos conceptes sempre han anat junts, reforçant la idea de la construcció d’un estat unitari.

Com ens posicionem davant d’aquest nou escenari?, la independència arribaria fins a La Sénia, de Vinaròs cap avall continuaríem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara. I ara què?

Potser algú podria pensar que la solució passa per demanar la integració al nou estat català, però aquesta possibilitat a banda de ser política ficció a nivell social, a nivell individual és una clara invitació a l’exili nord enllà. Ja són massa els valencians que han decidit marxar a viure a Catalunya molts d’ells gent amb titulació superior que no veien cap futur al País Valencià. Continuar promovent la fuga de cervells no crec que siga res positiu.

Aquesta és un interpel·lació oberta a tot l’independentisme del País Valencià, als companys i companyes militants dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista, d’ERPV i del nacionalisme cultural; no creieu que ha arribat el moment de valencianitzar al màxim el nostre discurs?

L’immensa majoria dels valencians se senten espanyols es cert, i fer independentisme és una feina difícil al País Valencià . Però també és cert que la majoria de gent que viu en aquesta terra se senten valencians. I és la nostra faena fer visibles totes les contradiccions que té això de ser espanyol i valencià. I per aconseguir-ho hem de demostrar als nostres veïns que els valencians de veritat som nosaltres, que no volem res per damunt de la decisió del nostre poble, desmuntar el mite de l’anticatalanisme de què vindran els catalans a conquistar-nos i deixar clar que volem un estat valencià independent.

Per a això caldria canviar primer que res el subjecte al que ens referim en les nostres consignes. Parlar de jovent català, poble treballador català o posar en la pancarta “Per la llibertat dels Països Catalans” el dia que commemorem la pèrdua dels nostres furs, queda molt poètic perquè estem dient moltes coses en una frase però l’efectivitat política és igual a zero. A més a més quan a Catalunya ja tenen traçat un full de ruta, resulta penosament anacrònic continuar aferrant-se als mateixos lemes.

Vol dir això que estic propugnant renunciar als Països Catalans? No, clar que no. Però pense que els Països Catalans s’han d’explicar. Explicar la llengua, la història, crear un espai cultural i econòmic comú multipolar. Es poden fer diaris, pel·lícules, cançons, televisions, pàgines web, compartir experiències polítiques . Ens podem posar d’acord en moltes coses amb Catalunya i les Illes per derrotar el nostre adversari i per fer creixer la nostra economia i la cultura pròpia. Però això és una faena i anar a partir-se la cara contra Espanya n’és una altra.

Si volem que els nostres conciutadans ens entenguem mínimament cada volta que els diguem que ells no són espanyols haurem de posar per damunt de tot  el tema de la valencianitat. Provocar el dubte entre els convençuts de la dualitat “valencià i espanyol” i que comencen a triar entre “valencià o espanyol”. Si barregem el tema dels Països Catalans quan parlem d’independència només ens entendran els mateixos de sempre, sembla que això també ho té clar la societat catalana i actua en conseqüència.

Que en penseu vosaltres? Quin creieu que hauria de ser el camí dels valencians conscients de ser-ho ara que els nostres germans del nord comencen a entreveure de lluny la possibilitat de la llibertat nacional?

Res més, només donar les gràcies al poble d’Arenys de Munt per la seua valentia; tot esperant que algun dia es faça un referèndum oficial amb la pregunta; “Està d’acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?”

Dijous 13 d’agost

19:00 Apertura zona d’acampada (entre Campell i Fleix).

20:00 Traca de benvinguda (Campell, plaça del poble)

21:00 Teatre: Pensaments d’un parat i els “mandamientos” de la crisi (Campell, plaça del poble) per El tio Blas i el sr. Monzonís. Obra en clau humorística sobre el tema de major actualitat.

22:00 Concert de música tradicional (Campell, plaça del poble):

        – La Romàntica del Saladar

Divendres  14 agost

10:00  Excursió i visita guiada al Sanatori de Fontilles (eixida des de la Font del Gel). Allà tindrem ocasió de visitar les instal·lacions i coneixer la història de l’ultim centre de tractament de la lepra que queda a l’europa occidental. Ens acompanyaran els amics de l’Associació Cultural Vall de Laguar, organitzadors de l’exursió i el taller que realitzarem allà. Es recomana portar roba i calçat comode i aigua o recipients, ja que eixirem des d’una font d’aigua natural i fresqueta.

12:00 Taller de cant d’arrel (plaça de Fontilles)a càrrec de Joanna. Aprofitant la nostra visita a Fontilles, en un dels seus racons aprofitarem per realitzar un taller de cant d’arrel.

16’30 Presentació i projecció del documental “El Papa de Xavi” amb intervenció del director del film Samuel Domingo (Fleix, Centre Social). L’obra és una reflexió sobre la visita del Papa Benet XVI a València protagonitzada per Xavi Castillo i el seu paper d’imitador del pontífex.

18:00 Xerrada i taula rodona: Mitjans de comunicació al País Valencià (Fleix, Centre Social) Diferents mitjans de comunicació de independents ens presentaran els seus projectes i ens explicaran les seves experiències i perspectives.

19’30 Xerrada: Història i realitat de la Vall de Laguar (Fleix, Centre Social) per Daniel Riera, autor del llibre “La Vall de Laguar, tradición y cambio en un municipio de la montaña alicantina” que ens explicarà la història de la vall i del paisatge que tindrem ocasió de visitar dissabte al matí.

22:30 Concert de cançó d’autor (Benimaurell):

Pau Alabajos
Verdcel

Dissabte 15 agost

10:00 Excursió guiada al Cavall Verd amb Joan Esteve que ens portarà a veure exemples del que vam aprendre el divendres a la xerrada sobre la Vall de Laguar per aprendre alhora que gaudim de la natura.

17:00 Tallers: taller de muixerangues i d’instruments populars (piscina)

19:00 ACTE CENTRAL  >> Taula rodona: Protecció del territori i alternatives econòmiques a la crisi (Fleix, Centre Social)

Enguany per l’acte  central volem convidar persones i col·lectius que puguen oferir casos pràctics i concrets de protecció del medi amb fòrmules com la custòdia del territori, el treball amb planta autòctona, la revalorització d’estructures agràries tradicionals, la ordfenació del territori des d’un àmbit supra-municipal, etc. La idea és difondre el treball de les associacions i persones convidades i plantejar als assistents un coneixement sobre re un que-fer pràctic i arrelat.
 
Intervindrán:

·    Juan Ignacio Riera, llicenciat en ciències mediambientals, que ens farà una breu anàlisi de la situació dels territoris denominats “comarques centrals” del País Valencià, dins de l’òptica de l’ordenació del territori, les eïnes a l’abast que hi tenim i el que es fa a altres territoris.
·    Lluis Fornes, que ens parlarà de la tasca feta per la rehabilitació i revalorització de riu raus a les nostres terres, en la línia del col·lectiu Riuraus Vius, una associació cívica la finalitat de la qual és la recuperació i conservació dels riuraus i de l’arquitectura tradicional i de pedra seca.
·    Presenta Costa, treballadora del camp d’agricultura ecològica i cooperativista, que ens oferirà un plantejament fresc i quotidià del dia a dia del seu treball.
·    Un representant del Col·lectiu Slow Food. Slow Food es una associació cultural internacional nascuda en 1986 com resposta a la invasió de la “fast food” y al frenesí de la “fast life”. Avui hi son més de 80.000 persones en 104 països dels cinc contients. Els Convivia, 750 en total, son el punt de referència del moviment sobre el terreny, i organitzen iniciatives per als associats
·    Un representant de la Plataforma en defensa del territori i del litoral de Xàbia, col·lectiu caracteritzat, tal com el seu nom indica, per la seva actitud de  proteccionisme dels espais naturals i per un equilibri al servei de les persones en el ordenament urbà del terme de Xàbia.   

20:00 Partida de pilota (Benimaurell, carrer Trinquet) on s’enfrontaran els equips de Pego i la Vall de Laguar.

22:00 Concert de rock (Fleix, pati de l’escola):

121 db
La Gossa Sorda
Desgavell
Pasqu Selector

Preu del concert: 7€.

Un estiu més torna l’Aplec Arrels a la Marina. Enguany a la Vall de Laguar els dies 13, 14 i 15 d’agost.

En plena crisi del model econòmic basat en l’urbanisme salvatge i l’especulació, lluny refermar-nos en la certesa de que teniem raó, reprenem l’Arrels en positiu, amb la voluntat de plantejar alternatives a la situació actual. Alternatives que passen per què aprenguem a valorar el nostre entorn, el nostre patrimoni, la nostra cultura, les nostres arrels.

Enguany intentarem fer això a l’Aplec, fer una xicoteta mostra de moviments de La Marina Alta que plantegen alternatives al model actual. Aprendre, debatre i gaudir del nostre territori de la nostra música i cultura popular. I tot en l’entorn privilegiat de la Vall de Laguar, la perla del País Valencià.
En breu posarem totes les activitats detallades.

Podeu mirar el video per fer-vos una idea.
Ens vegem a L’Arrels

No tinc inconvenient en reconèixer en mi una certa simpatia per les conteses electorals. No crec que siguen cap revolució, ni cap salvació, però almenys sempre està la possibilitat de deixar constància de la mala hòstia continguda, d’hores i hores d’informatius borbònics i pensament degudament consensuat al que ens té acostumats aquesta existència.

En aquetes eleccions però, ho veia tot bastant gris, els partits reformistes en els que abans havia confiat tapant-me el nas, em sembla que ja no donen per a més. L’estratègia a tots els nivells de partits com ERC, Bloc o IU ha arribat un atzucac difícil de superar. La gestió de petites parcel·les de poder, en ajuntaments o parlaments autonòmics no ha donat massa exemples que evidencien que una altra política és possible. Ans al contrari, sembla que allò més important és aferrar-se als càrrecs, encara que es transpassen totes les línies roges que li vas marcar al teu aliat post-electoral…
(continua)

Els diferents pactes amb el PSOE han convertit aquestos partits en un niu immens de personetes que viuen d’una forma o d’altra del càrrec i que modulen les seues opinions en funció d’aquesta realitat. Aquella alcaldessa comunista de Córdova que se’n passa al PSOE per un sou millor, aquell vice-president català que es va reunir amb ETA, ara acusa els estudiants anti-Bolonya d’aprenents de Kale Borroka o certs ajuntaments on el Bloc prefereix pactar amb el PP abans de travessar de nou el desert de l’oposició.

Respecte com a companys a tota la gent honrada que militen en aquestes formacions però crec que la gestió simpàtica del sistema, ha arribat a la seua fi i cal posar damunt de la taula alternatives que molesten, propostes transgressores i radicals.

És per això pel que votaré Iniciativa Internacionalita. Una candidatura on diferents sectors de l’esquerra més combativa de l’estat, s’han posat d’acord per a que s’escolte una veu diferent a Europa, que almenys diga que no volem pagar la crisi que ells han provocat. Que els diga a la cara que sempre vam tindre raó quan els vam dir que el seu sistema s’enfonsaria i que ara que ha rebentat la bombolla no necessitem de més solucions neo-liberals, ni més PAIs, ni més borbons, ni més Constitució Europea.

Alfonso Sastre, Doris Benegas, Josep Garganté o Àngeles Maestro són gent de coneguda trajectòria de lluita i de compromís pacífic pels pobles oprimits i la classe treballadora. I per què no dir-ho, em sedueix molt més el seu discurs que el de qualsevol polític professional.

Iniciativa Internacionalista no serà el partit que ens salve del monstre que els globalitzadors ens tenen preparat, però potser siga el principi d’alguna cosa. Almenys ja ha trencat la incomunicació crònica entre moviments d’esquerra estatal i independentista i ha traspassat amb intel·ligència les barreres legals i comunicatives que imposa l’estat burgés. Siga quin siga el resultat del 7J encara quedarà molt per fer, i molta gent amb la que parlar i posar d’acord per arribar a tindre alternatives de base solides. Però almenys si s’aconseguira un bon resultat algú plantaria les orelles.

Doncs això, colpejar l’enemic on més li fot. El diumenge aniré a votar Iniciativa Internacionalsita-La Solidaritat entre els Pobles.

PD: No seria d’estranyar que el dia de les eleccions desaparegueren les paperetes d’II dels col.legis electorals, si és així demaneu-les i denuncieu-ho al president de taula, estan obligats a tindre les papertes a la vista. També pot passar que els vots d’II es compten com nuls o en blanc. Teniu dret si voleu a estar al recompte del vostre col·legi electoral pèr a que això no passe.

El Tribunal Constutucional va desfer a última hora d’ahir el pas donat pel Suprem en relació a la il·legalització de la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles que finalment estarà present a les eleccions del pròxim 7 de juny. Sembla que la solidaritat que en pocs dies va aconseguir aquesta llista, unida a la mala imatge que donaria el Regne d’Espanya a Europa poden ser els detonants d’aquest canvi sobtat. Me n’alegre profundament d’haver-me equivocat en les meues prediccions.

Hi han possibilitats que aquesta candidatura sobrepasse els 250.000 vots i tindre un veu diferent a Europa que almenys pose en evidència els esbirros del poder. Una xicoteta victòria per la que encara s’haurà de treballar.

Que comence la campanya doncs:

Ja està, una altra bot més en el camí cap a l’abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l’esquerra combativa de tot l’estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s’han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.

A una candidatura com aquesta ja se li pressuposa la criminalització i el silenci mediàtic, però el pas a la il·legalització és un simptoma clar  que la crisi està posant nerviosa a la classe dominant, i abans que donar respostes al malestar de la gent del carrer prefereixen tirar pel dret i endurir la situació política enfilant en caiguda lliure el camí cap al passat.

Són de la ETA! bramen pels racons l’ABC i la resta de mitjans del movimiento, són de la ETA! brama Rubalcalba i la resta de “socialistes obrers” que pacten amb el PP a Euskal Herria. I tota l’Espanya eterna brama la consigna mediàtica i no cal pensar més.
(continua…)

La candidatura il.legalitzada ha presentat un recurs al Constitucional
en el que a banda de desvincular-se d’ETA i de Batasuna fan una
condemna explicita de la violència amb finalitats polítiques. Però tot
sembla indicar que poca cosa cal esperar de la casta judicial.

Un
salt qualitaiu més en l’aplicació de la Llei de Partits. Il·legalitar
partits que no condemnen la violència té el terrible inconvenient que
de ser cert se’ls hauria de condemnar practicament a tots, sobretot als
que més poder han tocat. O heu vist el PP condemnant els Franquisme, la
Invasió d’irak o la violència de l’extrema dreta? És evident que en
aquesta com en tantes altres lleis només s’aplicaran a aquells que
molesten. Ara però, el sainet pot anar més enllà. gent que no ha fet
res il·legal, que condemna la violència i que no són bascos, poden ser
il.legalitzats amb la hipotesi de que Batasuna o ETA podrien demanar el
vot per ells. Com diu Santiago Alba Rico més valdria que Batasuna fera una roda de premsa demanant el vot per al PP o per al PSOE.

Quin
serà el següent pas, quants sacrificis més se li hauran d’ofrenar a la
caverna? aniran a pels col.lectius que donaven suport a Iniciativa
Internacionalista?, a pels partits que s’estan solidaritzant?
ilegalitzaran CGT, CCOO i Chunta Aragonesista per tindre militants en
la llista del dimoni?
Estan segures les CUP, ERC, PNB o qualsevol que tinga coneguts a l’Esquerra Abertzale? A què juguem?

Quin
sentit té la democràcia si hi ha sempre la possibilitat d’il·legalitzar
el contrari. Moltes voltes he pensat sobre si en un sistema democràtic
partits com el PP i el PSOE haurien de ser il·legalitzats perquè s’han
convertit en autèntiques trames mafioses amb multiples ramificacions. I
sempre he arribat a la conclusió que millor no il·legalitzar-los. Pense
que per damunt de tot està el dret de la gent de votar el partit que
vullga, llegir el diari que li passe per enmig de les cames i escoltar
la música que li done la gana. La resta és condrontació civil i camí
adobat cap al feixisme.

Sembla però que la majoria de progres
hispànics no donen cap importància a aquestes maniobres, pensen, oh
ànimetes del nostre senyor, que ells seran feliços i amb ZP podran
avortar i ser amics d’Obama. Però el descens cap a l’abisme no para i
si no hi ha resposta social, encara vorem a més d’un ex-Lehendakari
plorar per no haver-se oposat com calia a la llei de partits.

Redéu per una volta que tenia claríssim a qui votar…

El Pi i la gent de Ràdio Pego em demanen que els ajude a difundir la promo del concert que faran el 25 d’abril a Pego. Aquest dia hi haurà a més mani a València per les llibertats nacionals.

Baix teniu la info que m’han pasat del concert de Pego. La veritat és que pinta molt  bé, són ja unes quants concerts que està muntant periodicament la gent de Ràdio Pego i que estan portant al poble propostes interessants i donant suport a la gent de la comarca. Aquest cop ho coorganitzen junt a la gent dels Albardins, la filà cristiana que tindrà la Capitania d’enguany.

 Sembla que va adiquirint una certa normalitat això de que  es tornen a fer concerts al poble, moltes voltes de la mà de diverses associacions (moros i cristians, falles, associacions de dones) que li estan donant una certa aparença de normalitat als concerts i també a la música en valencià, en un poble que de vegades ens ha semblat,i ens sembla tan gris i tan trist.A vore si la gent respon i la cosa no para.

Nosaltres eixe dia estarem assaonant per Martorell. Si esteu per la zona, vos  anime a vindre, amb els Calipso, serà una gran nit.

Trenqueu-li l’ou de la mona al front del que més ràbia li tingueu.

A passar-ho bé

La pel·lícula ja us la sabeu tots, uns joves
estudiants armats amb llibres protesten contra els plans de privatització de
les universitats que suposa el Pla Bolonya i els Mossos enviats pel tripartit
carreguen rabiosament contra ells deixant diversos ferits, tant entre els
estudiants com entre la premsa i la gent que hi passava.

No em sorprén massa el que ha passat, mai m’he
cregut la milonga de què la policia està per protegir-nos, però si que m’he
indignat i molt.

Ara fa 10 anys vaig participar en un tancament
a la Facultat
d’Història de la
Universitat de València en solidaritat amb els estudiants de
l’Autònoma que havien estat apallissats per la Policia Nacional
Espanyola amb motiu d’una protesta per la presència d’Aznar al campus. I que
voleu que vos diga, estic molt més enrabiat i perplex ara que fa 10 anys.

(continua…)

M’indigna pensar que són aquells que van
treure profit polític de les mobilitzacions contra el PP, els que ara tornen a
enviar la policia contra els estudiants. De fet mirant les imatges crec que la
que hauria de ser la Policia Nacional
Catalana supera en filldeputisme els seus colegues espanyols . Ells els
d’esquerres, socialistes, ecologistes, republicans, independentistes i no sé
quantes coses més envien la policia per apallissar ciutadans, després diran
això sí que hi ha 40 Mossos ferits (animalets..), aspecte que evidentment només
comenten tots aquells estómacs agraïts que treballen d’enxufats en alguna
conselleria, però que no es creuen ni ells.

Si algú pensava que la introducció dels Mossos
seria un canvi democràtic positiu per a Catalunya, sembla que estava molt
equivocat. Les imatges demostren que independentment de qui donarà l’ordre de
carregar, els antidisturbis dels mossos són allò més paregut a les bandes
neonazis que existeix, i per desgràcia estan emparats per la llei, la pseudoesquerra
i el pseudonacionalisme. Sinó mireu els comentaris en aquest fòrum policial i
voreu que n’opinen dels estudiants, la mateixa opinió que els malparits
d’extremadreta que poblen alguns barris d’Europa.

Tot això és dur, però previsible. El que si
que m’ha deixat perplex és la defensa numatina que estan fent polítics com
Puigcercòs o Huguet del Pla Bolonya. No s’ha donat cap opció al debat, Bolonya
s’ha d’aprovar ràpidament que portem molt de retard, diuen, no hi ha temps per
escoltar els estudiants de rastes. Pot ser diran que l’actuació és
desproporcionada, pèrò sobretot cal que deixen clar que els estudiants no
representen ningú, i que no aprovar el nou pla significaria tornar al
franquisme. Si tireu la vista  una mica
enrere podreu recordar els mateixos arguments però referits a la Constitució Europea  que donava el PSOE fa uns anys. La gran
Europa del capital no es discuteix, treballarem 65 hores setmanals i les beques
ja no seran beques sinó préstecs que s’hauran de tornar, en alguns casos, amb
interessos, les Universitats Europeees seran tan elitistes com les
nord-americanes, a més a més la policia podrà disparar a matar contra els
manifestants i tot serà legal, constitucional, europeu, pulcre i net com les
porres dels mossos.

El PSOE fa trenta anys que és un partit de
dretes, d’Iniciativa és diu que són la marca blanca dels primers, però la
veritat és que des d’ací baix no tinc massa referències per opinar amb
coneixement de causa, però i Esquerra? redeu Esquerra. Tinc molts amics i
coneguts en aquesta formació, gent digna i lluitadora i no m’entra dins del cap
com encara no han agafat els seus liders i els han penjat dels collons enmig de
la plaça Sant Jaume. I pensar que vaig arribar a votar aquesta colla de
culgrossos repugnants.

La meua solidaritat amb tots els estudiants
ferits i detinguts, amb l’activista Enric Duran, amb el Tomàs Sayes l’estudiant que porta ja
30 dies en vaga de fam, ànims valent!, i tota la gent que se la juga contra
aquest sistema  merdós. Vosaltres sou
l’única esperança i les coses no van tan mal, per això estan tan agressius.

Des del col·letiu en defensa del territori Arrels de Pego vam presentar
el passat divendres a l’ajuntament les nostres al.legacions  per
oposar-nos a l’ampliació de la pedrera de Penyalba, fet que suposaria
la pràctica desaparició de la muntanya. Les principals raons per les
que ens oposem al pla son les següents:

– L’empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d’ampliació com un
pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical
que hi ha ara mateix diuen que el paisatge millorara per què ja no es
vora cap part blanca. Cal tindre en compte que això suposa eliminar
pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics benficis en el
paisatge que pregonen no es veuirien reflectits en cap cas abans de  20
anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se’n
deriven d’un projecte d’aquestes caràcterístiques.
(continua)

– L’ampliació de la pedrera contradiu Pla especial núm. 2 del PGOU de
Pego que expressava la voluntat de l’ajuntament del poble de protegir
aquelles muntanyes que encara no estan urbanitzades.

– Ja ho van assenyalar nombrosos experts i professors unifversitaris
després de les darreres inudacions que arrassaren La Marina, la
modificació indiscriminada del medi pot ser causant d’aquestes.  La
desaparició sencera de la muntanya pot tindre greus repercussions pel
que fa al risc de que augmenten les inundacions en zones pròximes com
el barranc de Mustalla, que ja han patit repetides inundacions en els
últims anys. També pot tindre serioses repercussions en el canvi dels
vents i en la climatolgia del poble. Podent arribar a produir-se
efectes catastròfics en les taronges i altres cultius.

– Contaminació acústica per l’augment del transit rodat i de voladures.
Pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries al véins de la
zona. Augment del risc d’accidents pel transit continu de camions i
maquinària.

– La proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, a l’aqüífer de
Mustalla (d’on beu el poble) i a les zones més protegides del Parc
Natural de la Marjal fan molt perillosa mediambientalment parlant la
desaparició de la muntanya.

– La muntanya en aquestos moments està tallada en vertical però
conserva la Flora al seu cim. És una zona de pas de les aus que passen
per la marjal ja siga en la migració o la nidificació. Aquestes són
algunes de les aus protegides. Garceta Blanca (Egretta alba), Martinet
(Yxobricus minutus), Esplugabous (Bubulcus ibis) Boure (Andrea Cinera)
i (Ardea púrpura), Blavet (Aledo athis) Paput (Upupa epos), Rascló
(Rallos aquaticus), Gall de canyar (Porphio porphio).

– La protecció del paisatge és crucial per a què el poble de Pego puga
afrontar la crisi econòmica apostant pel turisme i l’agricultura. Una
vall plena de muntanyes destrossades no és cap carta de presentació
seriosa per fer arribar Pego a cap lloc.

Per tot això pensem que hauría de ser obligació de l’empresa ocupar els
seus treballadors en regenerar de veritat la muntanya que fins ara han
estat explotant, tal i com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel
Obert, una volta ja han superat des de fa temps la quota màxima. I no
acabar amb tota la muntanya.

Demanem als partits polítics de Pego i la societat en general per a què
es posicionen en contra d’aquesta actuació i per protegir el nostre
territori. Continuar persistint en un model de de destrucció del medi i
condicionar tots els sectors econòmics del poble al de la construcció
és un model ja fracassat. Demanem als partits de l’Ajuntament que
tinguen la iniciativa política necesaria per donar solucions a la greu
crisi econòmica que viu el poble sense crear més problemes dels que ja
tenim producte del desenvolupament insostenible i mal planificat que
hem patit els darrers anys. O és que volem sumar un altre fracàs més
als de les explotacions de la Marjal, Penyaroja i el Pego Golf

Situació actual de l’explotació de Penyalba:


Fotomuntage de l’empresa, de com quedarà després, cal tindre en compte que des d’aquesta perspectiva no s’apreciacom desapreix tota la muntanya, cosa que si que es veu al plànol de dalt.

De tot el show que s’ha muntat amb això del Wyoming, la becària i els fatxes d’intereconomia el que més m’ha cridat l’atenció ha estat sens dubte l’entrada en escena d’una tal Asociación de la Prensa Madrileña. El seu president, un ànima del nostre senyor que respon al nom de Fernando González Urbaneja clama per la integritat de la professió periodística i diu que el que han fet els xics de l’Intermedio “Revela un desprecio y una enorme ignorancia de las reglas de este oficio”, I per a reblar el clau encara més afegeix “no se puede engañar a la gente”;  Olé ese arte español! que toquen les campanes, tabals i dolçaines perquè estem davant d’un nou fenòmen de la comunicació.

Em fa gràcia el Fernando en qüestió perquè si per alguna cosa d’aquelles estranyes que passen en la vida, realment s’estiguera creient allò que diu, estaríem davant d’un transtorn psicològic greu, una patologia semblant a la que patien els protagonistes d’Underground que es pensaven que continuaven en guerra 25 anys després de signat l’armistici.  Fernando Gonzàlez Urbaneja continuaria  disparant des de la seua trinxera per defensar l’ètica en el periosdisme quan és una guerra que fa molts anys es va acabar, i no per què s’haja acabat l’ètica sinó per què com tot el món sap ja no hi han periodistes.
(continua)

Ni és necessari tindre títol de periodista per exercir, ni evidentment tindre’l no és garantia de res, atés que qualsevol imbècil amb pasta pot adquirir-lo còmodament en alguna universitat privada i després l’esperaran amb els braços oberts a Canal 9. Si algú s’havia preparat mínimament bé a la facultat, amb esperit crític, consciència ètica i demés palles mentals, no hi ha cap problema, el sistema ho té tot previst, quan arribe el sagrament de la hipoteca es posarà de genolls i menjarà mansament de la mà que li dóna les garrofes.  Després de tot si la misió del periodista era contar-nos la veritat, ja han arribat tard, ara qualsevol desqueferós com jo pot escriure en un blog la seua veritat, sense haver d’esperar que cap comisari polític el deixe sense sou i sense casa.

Existeixen els Consells d’Administració, els patrocinadors, els contractes basura, les censures vàries, la bilis, la silicona i els pobres desgraciats que fan d’escrividors i bustos parlants; però ah amics meus els periodistes no existeixen. Podeu veure Iñaki Gabilondo la icona comunicativa del progressime barrejant informació i opinió en un informatiu o al Fernandet este parlant de l’Intermedio com a periodisme. Almenys hauria pogut comprovar les seues fonts i s’hauria adonat que Wyoming ni tan sols es considera periodista sinó humorista. Una professió ben diferent que no només compta amb molt més prestigi social sinó que a més a més existeix.

Doncs això un president de l’Associació de Premsa que no sap diferenciar humor de periodisme i que em confirma la meua idea de què ens prenen pel pito del sereno a tots . “Hay que colgarlos a todos con las tripas de los curas”  que va dir el Wyoming, I ja seria un començament.