Josep Nadal

     9 del matí del  del dilluns 28 de maig de 2007, una dona d?uns 80 anys  entra per la porta de l?Ajuntament de Pego, té el semblant seriós i els ulls rodats de llàgrimes, s?encara al primer funcionari que troba i li suplica que per favor no li lleven la paga, el funcionari estranyat li pregunta d?on s?ha tret això de que li lleven la paga, i la dona contesta tota convençuda que tot el món sap que si Maite no guanyava les eleccions retirarien la paga a les persones majors.

     Aquesta és només una més  de les moltes historietes que després de les darreres eleccions podem contar als nostres amics i coneguts mentre ríem per no plorar. A Pego les coses funcionen així, i des que tinc ús de raó política n?he vist moltes com aquesta. Enguany s?ha parlat molt també del pernil i dels 50 ? que donaven per votar-li al PP o de les ja clàssiques amenaces dins del col·legi electoral per a què els més despistats agafen la papereta correcta. Com a sussuït estrella  de la jornada electoral seria injust oblidar-se del gran president de taula del Col·legi Electoral del Teatre al que li van pillar sobres amb paperetes del PP baix del cul, i que presumiblement introduïa o pretenia introduir dins l?urna sagrada.

    Tot això que conte no són simples anècdotes, són consignes de partit que són seguides des del primer a l?últim dels seus militants i que comença ja mesos abans.

     El primer pas és manipular censos, hem pogut vore com enguany s?ha destapat a Pego la manipulació censal que és va produir en l?època de Carlos Pascual a l?alcaldia i que va fer augmentar en 1000 persones la població del poble. Al poble veí de L?Atzúvia també se sap de tota la vida que els morts li voten al PP perquè toca. És una llàstima que a  Pego no hagen pogut manipular també els censos d?aquestes eleccions, però tranquils, una altra volta serà.

    El següent pas,  és el ja clàssic ?deixe?m el DNI Ti Remedios i jo li arreglaré el sobre pa votar?, és un truquet molt recurrent però que a Pego a més es fa  anant a la Residència a pels DNIs dels interns. Enguany no els han deixat fer-ho, tot i que ho van intentar, per què ells no controlen la Residència; però no se?m fa difícil pensar que és el que va passar en les dues anteriors eleccions. Si això falla sempre queda el recurs d?oferir-se a portar gent moribunda i sense consciència fins a peu d?urna.

    Tot i això el PP no ha tret majoria absoluta, ha votat pràcticament la mateixa  gent i  els resultats han estat pràcticament els mateixos, si descomptem un transvasament significatiu de vots del Bloc a Ciutadans de Pego. Però com que l?últim que es perd és l?esperança i l?esperança és del color del dolar, sempre els queda un as a la màniga: La setmana després d?eleccions emissaris amb xecs de molts ceros a la mà s?han passat per casa d?alguns regidors electes per arreglar les coses de manera ?civilitzada? i que mane qui ha de manar, tot un altre clàssic pegolí. Sembla que aquesta juagada tampoc els ha eixit bé.

    Independentment de jugades brutes és evident que malgrat que Carlos Pascual és a la presó i que ha aconseguit mantindre el seu suport intacte, també ha aconseguit que la majoria del poble anara a votar en contra seua. 

     Els partits del tripartit ja poden donar gràcies al Santíssim Ecce-Homo o a qui els vinga en gana per què malgrat no haver fet grans mèrits, han aconseguit mobilitzar a la majoria del poble al seu favor, i no era fàcil mantindre un índex de participació tan alta.

     La nit del del 27 de maig a això de les 10 de la nit més de 700 persones acudien de manera espontània a la plaça de poble amb semblant seriós però alleujat. La gent comentava que era preocupant que Carlos Pascual traguera tants vots després de tot el que ha passat,. No van haver manifestacions d?entusiame com fa quatre anys però allí estàvem tots. Facen el que facen els polítics és evident que tota aquella gent i sense adonar-se?n havien signat ja el pacte. Un Pacte que és social i majoritari dins de Pego

     Ara estaria bé que el tripàrtit comptara amb tota eixa gent per a alguna cosa més que per a votar cada quatre anys. Ja en parlarem.

     M?he pres uns dies de marge abans d?escriure aquest article sobre el resultat de les eleccions, per què no m?agrada opinar de coses importants sense haver-li pegat abans algunes voltes. De tota manera, passats tots aquestos dies arribe al mateix punt que la nit de les eleccions: els resultats són tan desconcertants com previsibles.

     Desconcertants per què ens havíem fet a la idea de què ara hi havia més gent farta del PP que mai i previsibles per què és evident que la correlació de forces és de 10 a 1, des d?aquest punt de vista no estaria mal recordar que amb el 90% del mitjans al seu favor han aconseguit poc més del 50%.

     Doncs això tenim el País que tenim i és evident que el PP arrasa per què la seua ideologia arrasa socialment, l?esquerra fa temps que s?ha quedat al sofà i el fet que es presenten unes sigles a les eleccions no vols dir que l?esquerra valenciana realment tinga capacitat de res.

    Per un costat tenim que els partits polítics funcionen exactament igual que als anys 80 sense haver previst mecanismes de participació popular i d?obertura social, de vegades són poca cosa més que una gent que envia comunicats de premsa, i cada quatre anys ens demanen el vot. Si a tot açò li sumem les seues contradiccions històriques entre el que diuen i el que fan, difícilment es pot articular al seu voltant suficient il·lusió per fer possible el canvi. És paradigmàtic el comportament que han tingut els partits d?esquerres amb el Compromís alguns no n?han volgut saber res i només volien que reforçar la seua paraeta, els que en formen part han amagat la marca tot el que han pogut, a vore si amb un poc de sort no els votava ningú. Fins i tot un dirigent d?EU- Verds a la Marina Alta en un atac sobtat de sectarisme va arribar a demanar a la gent que no votara al Compromís. Amb aquestos antecedents era difícil treure un bon resultat.

    Per l?altre costat  els moviments socials no hem sabut anar més enllà de la reacció davant fets quasi-consumats, i ens hem limitat a respondre als seus atacs sense ser capaços de donar alternatives. El fet que en cada comarca del País hi hagen nuclis de gent activa combatent les polítiques del PP i per extensió del capitalisme, no vol dir necessariament que hi haja un moviment capacitat per guanyar, de fet ens limitem a resistir com podem i poca cosa més.

   Els propers mesos seran molt importants i esperem que aquesta catarsi aprofite d?alguna cosa, no ho tinc gens clar, la gent és molt còmoda i el més fàcil per als conscienciats de la situació és l?exili interior o l?eterna fugida nord enllà. Però com em deia un amic pel messenger, abandonar ara es molt pitjor que votar-li al PP, doncs això, no sigueu mitges merdes i no abandoneu, i si encara no us havíeu decidit a lluitar pel país, este serà un dels millors moments de la vostra vida per començar a fer-ho.

    Necessitarem molta reflexió, molt de treball, necessitarem redoblar esforços en tots els fronts i que entre molta gent nova, per donar idees noves i ser-ne molts més. Algú podria pensar que amb els resultats a la mà, estos del PP són invencibles, jo pense que no, simplement és que estem fent les coses mal des de fa molts anys, quan abans comencem a fer-les bé, abans ens traurem aquestes rates de damunt.

 Lluitar, crear, construir poder popular.

Ànims.