Josep Nadal

Escric aquest article quan ja fa vora un mes de les inundacions que van deixar la meua comarca en la més absoluta desolació. Em vaig autocensurar els dies següents del desastre perquè tenia ben clar que escriure sobre aquest tema en calent m?hauria dut a fer certes afirmacions poc subtils i que podrien haver acabat en processos judicials, dels quals ja en tinc una certa experiència i ja sé cap on agranen els jutges.

Si finalment m?he decidit a parlar sobre això és per què m?és totalment impossible escriure sobre cap cosa més si abans no dic el que pense sobre el nostre desastre particular.

Una de les coses que més em va sobtar de tot el tema, va ser que a les poques hores de l?hora H i quan els veïns començaven a retirar el fang de les cases i dels carrers, alguns sabuts ja havien estés el rumor entre la població de què la culpa de tot plegat era de les canyes que taponaven els barrancs i per extensió dels ecologistes que impedien que es tallaren les canyes en qüestió.

A alguna gent els era ben igual que la riuada hagués arrastrat cotxes i cases, que el nombre de Km2 d?asfalt que ha suportat la Marina en els últims anys haja crescut de manera exponencial o que s?hagen taponat els llits de rius i barrancs de manera totalment irracional. La culpa dels ecologistes.

Els experts diuen que l?existència de canyes en els nostres rius i barrancs frena la velocitat del cabdal de l?aigua, i que en els punts on les canyes poden fer una presa és per què s?ha variat el recorregut del riu, en tot cas no seria més que una anecdota si tota la resta fóra com cal.

El cas és que van complint-se de manera macabra totes i cadascuna de les prediccions que ?els ecologistes? fem en cadascuna de les al·legacions que presentem a cada nou PAI que se?l passa pel cap projectar. La salinització dels aqüífers és un fet a la nostra comarca i cada volta abasta més territori, l?augment de la pobació i la poca planificació han deixat els serveis públics totalment obsolets i ara veiem com la impermeabilització amb asfalt de grans zones de la comarca provoca l?augment de pressió de rius i barrancs que en condicions com les del 12 d?octubre no aguanten més i rebenten.

Front a això als empresaris de la província d?Alacant no se?ls ocorre més que declarar persona non grata a la ministra Narbona per insinuar que la responsabilitat de la catàstrofe és de l?urbanisme salvatge que tenim al País Valencià. Tot això em recorda bastant a l?11 M quan els responsables de les 190 morts donaven la culpa a uns altres i encara tenien la cara dura d?eixir als carrers a demanar mà dura.

El pitjor de tot és que la cosa no s?acaba ací, faran un pont nou a Beniarbeig i donaran ajudes a la gent que més ha patit per tindre?ls callats, però ningú amb responsabilitat de govern ha parlat de parar els PAIs que hi ha projectats amb milers de cases, ni tampoc s?ha parlat de fer cap planificació per a que la cosa no torne a passar. M?agradaria enganyar-me però veig que si en un parell d?anys tornen a caure una quantitat de litres similars als que hem tingut en aquesta ocasió, els danys no seran similars, seran molt pitjors.

Polítics del PP i la majoria del PSOE, polítics d?altres partits que heu mirat cap un altre cantó quan vos estàvem demanant suport, promotores, immobiliàries, jutges i periodistes venuts, jo vos acuse a tots i a cadascun de vosaltres de la desgràcia que ha patit la meua gent. No cal dir noms, tots sabem qui sou i vosaltres també sabeu de la vostra culpa, si jo estaguera en el vostre cas no podria dormir per les nits, però clar es veu que vosaltres sou diferents i els diners ho poden tot.

I nosaltres que fem? Tanta por tenim que a hores d?ara ningú ha parlat de fer cap mobilització per demanar responsabilitats? Ací no passa res?

Només em queda solidaritzar-me amb la gent que més ha patit i en especial amb la companya Encarna que ha perdut una persona estimada. Ànims xiqueta, ens veiem en primera línia, com sempre.

     Després d?uns mesos havent deixat en l?oblid aquest espai, intentant mantindre el meu cap ocupat en altres prioritats, he de retornar a empunyar el garrot davant l?actualitat informativa. El cas és què des de fa dues setmanes que cada cop que pose la tele, em veig les mateixes imatges, companys amb estelades i pancartes antimonàrquiques i  el careto del successor de Franco i de la seua respectiva cremant-se com com si fóra el dia de Sant Josep.

     No recorde altres temporades en que l?independentisme haja tingut tanta publicitat ni en que s?haguera parlat mai tant del paper de la monarquia, de la unitat d?Espanya  o del dret a la llibertat d?expressió. De banderes espanyoles se n?han cremat sempre, potser ara menys que en altres èpoques,  però és evident que ara a la dreta espanyola li interessa mantindre el debat identitari per què no té res a oferir socialment davant les properes eleccions, i al PSOE ja li va bé mantindre aquest debat per passar-li una mica de caspa monàrquica al PP i  per què tampoc té res a oferir socialment, brometes a banda.

    Així doncs ens trobem en una situació bastant complexa, en la qual hem aconseguit trencar el mur de silenci del sistema, posar el debat damunt de la taula i traure a la llum les contradicciions d?uns i altres, però no hem d?oblidar que estem en el seu full de ruta i no en el nostre.

    Confie en que l?esquerra independentista sabrà trobar el camí adequat per mantindre la pressió social i mediàtica, consolidar el seu propi full de ruta i avançar cap a la independència i el socialisme.

    Si una cosa ha demostrat l?acció de Girona és que amb l?acció directa no violenta es poden aconseguir en part alguns objectius polítics (propaganda, debat etc..) que en altres temps s?havien proposat per altres mitjans com el parlamentarisme o l?acció armada. El fet de que moltes persones progessistes consideren les accions políticament incorrectes com a violentes, no ha de ser el nostre problema. El seu dogmatisme no els deixa veure més enllà del que vomiten els opinòlegs del PPSOE; però tot arribarà.  Accions com aquesta ajuden a reforçar les contradiccions de la massa letàrgica i esquerrosa que pul.lula per aquesta banda del Mediterrani, esperem que alguna dia desperten, i que ho facen abans que es desperte la massa feixista, que ja se?ls veu airejant el àrticulo octavo. .

     Només em queda solidaritzar-me amb tots els encausats i animar la gent per a què el foc no s?apague.

Canya contra Espanya !

Jo també sóc anti-monàrquic

i creme les fotos que em dóna la gana !

Fora el Borbó !

 + info    noalrei.elsud.org/

Ens veiem a Xàbia, no podeu faltar.

2on  APLEC PER LA TERRA, ARRELS 07

Xàbia  17 i 18 d?agost

I ara què?

Va passant el temps i veiem com la situació del nostre país està més

 al límit. Cada volta  s?estan carregant més territori i les vivendes són cada volta més cares, el serveis públics són de pena i la nostra cultura va desapareixent igual que les nostres muntanyes platges i pobles. Per tot el país han aparegut nombrosos col·lectius i plataformes per fer front a la situació, però malgrat els esforços realitzats i algunes victòries parcials i malgrat les veus que venen d?Europa que ens assenyalen com a model  d?insostenibilitat, la societat valenciana majoritàriament  ens dona l?esquena.

És temps de reflexió i de recollir noves forces per continuar  la feina. Per això el col·lectiu Arrels de la Marina volem posar el nostre granet de sorra, convoquem a totes les organitzacions i persones sensibilitzades a acudir els propers 17 i 18 d?agost a Xàbia per fer festa i  gaudir de la nostra cultura; però a més per veure?ns les cares i reflexionar sobre la situació actual i plantejar noves eixides, aprendre dels errors i també de les xicotetes victòries.

Hem preparat un programa d?activitats lúdiques, reivindicatives, de debat i de formació pensades per a gent de totes les edats. Vine i participa, només amb l?esforç de gent com tu podrem capgirar la situació.

Programa

Divendres 17 d?agost

17: 00 Apertura Zona d?Acampada

18: 00 Realització Grafitti ?Arrels 07? Pista del Graüll

20: 00 Apertura Guixeta (venda d?entrades) Pista del Graüll

21: 00 Apertura de portes concert. Pista del Graüll

22: 00 Pista del Graüll

BURRERA COMPRIMIDA Deliris Escènics

FELIU VENTURA amb tota la banda

MIQUEL GIL amb tota la banda

PINKA

Dissabte 18 d?agost

10:30 Despertà i Jam Literària,

12: 00 Xerrada ?Alternatives: Agricultura Ecològica? Casa de Cultura

16: 00 ACTE CENTRAL ? I ara què?? Debat obert amb la participació de col.lectius en defensa del territori.

18:30  Cadena humana ?Salvem el Litoral Valencià?, Platja de la Grava.

21: 00 Apertura de portes concert,

22:00 Pista Graüll

ASPENCAT

LA GOSSA SORDA

OBRINT PAS

INSERSHOW

     9 del matí del  del dilluns 28 de maig de 2007, una dona d?uns 80 anys  entra per la porta de l?Ajuntament de Pego, té el semblant seriós i els ulls rodats de llàgrimes, s?encara al primer funcionari que troba i li suplica que per favor no li lleven la paga, el funcionari estranyat li pregunta d?on s?ha tret això de que li lleven la paga, i la dona contesta tota convençuda que tot el món sap que si Maite no guanyava les eleccions retirarien la paga a les persones majors.

     Aquesta és només una més  de les moltes historietes que després de les darreres eleccions podem contar als nostres amics i coneguts mentre ríem per no plorar. A Pego les coses funcionen així, i des que tinc ús de raó política n?he vist moltes com aquesta. Enguany s?ha parlat molt també del pernil i dels 50 ? que donaven per votar-li al PP o de les ja clàssiques amenaces dins del col·legi electoral per a què els més despistats agafen la papereta correcta. Com a sussuït estrella  de la jornada electoral seria injust oblidar-se del gran president de taula del Col·legi Electoral del Teatre al que li van pillar sobres amb paperetes del PP baix del cul, i que presumiblement introduïa o pretenia introduir dins l?urna sagrada.

    Tot això que conte no són simples anècdotes, són consignes de partit que són seguides des del primer a l?últim dels seus militants i que comença ja mesos abans.

     El primer pas és manipular censos, hem pogut vore com enguany s?ha destapat a Pego la manipulació censal que és va produir en l?època de Carlos Pascual a l?alcaldia i que va fer augmentar en 1000 persones la població del poble. Al poble veí de L?Atzúvia també se sap de tota la vida que els morts li voten al PP perquè toca. És una llàstima que a  Pego no hagen pogut manipular també els censos d?aquestes eleccions, però tranquils, una altra volta serà.

    El següent pas,  és el ja clàssic ?deixe?m el DNI Ti Remedios i jo li arreglaré el sobre pa votar?, és un truquet molt recurrent però que a Pego a més es fa  anant a la Residència a pels DNIs dels interns. Enguany no els han deixat fer-ho, tot i que ho van intentar, per què ells no controlen la Residència; però no se?m fa difícil pensar que és el que va passar en les dues anteriors eleccions. Si això falla sempre queda el recurs d?oferir-se a portar gent moribunda i sense consciència fins a peu d?urna.

    Tot i això el PP no ha tret majoria absoluta, ha votat pràcticament la mateixa  gent i  els resultats han estat pràcticament els mateixos, si descomptem un transvasament significatiu de vots del Bloc a Ciutadans de Pego. Però com que l?últim que es perd és l?esperança i l?esperança és del color del dolar, sempre els queda un as a la màniga: La setmana després d?eleccions emissaris amb xecs de molts ceros a la mà s?han passat per casa d?alguns regidors electes per arreglar les coses de manera ?civilitzada? i que mane qui ha de manar, tot un altre clàssic pegolí. Sembla que aquesta juagada tampoc els ha eixit bé.

    Independentment de jugades brutes és evident que malgrat que Carlos Pascual és a la presó i que ha aconseguit mantindre el seu suport intacte, també ha aconseguit que la majoria del poble anara a votar en contra seua. 

     Els partits del tripartit ja poden donar gràcies al Santíssim Ecce-Homo o a qui els vinga en gana per què malgrat no haver fet grans mèrits, han aconseguit mobilitzar a la majoria del poble al seu favor, i no era fàcil mantindre un índex de participació tan alta.

     La nit del del 27 de maig a això de les 10 de la nit més de 700 persones acudien de manera espontània a la plaça de poble amb semblant seriós però alleujat. La gent comentava que era preocupant que Carlos Pascual traguera tants vots després de tot el que ha passat,. No van haver manifestacions d?entusiame com fa quatre anys però allí estàvem tots. Facen el que facen els polítics és evident que tota aquella gent i sense adonar-se?n havien signat ja el pacte. Un Pacte que és social i majoritari dins de Pego

     Ara estaria bé que el tripàrtit comptara amb tota eixa gent per a alguna cosa més que per a votar cada quatre anys. Ja en parlarem.

     M?he pres uns dies de marge abans d?escriure aquest article sobre el resultat de les eleccions, per què no m?agrada opinar de coses importants sense haver-li pegat abans algunes voltes. De tota manera, passats tots aquestos dies arribe al mateix punt que la nit de les eleccions: els resultats són tan desconcertants com previsibles.

     Desconcertants per què ens havíem fet a la idea de què ara hi havia més gent farta del PP que mai i previsibles per què és evident que la correlació de forces és de 10 a 1, des d?aquest punt de vista no estaria mal recordar que amb el 90% del mitjans al seu favor han aconseguit poc més del 50%.

     Doncs això tenim el País que tenim i és evident que el PP arrasa per què la seua ideologia arrasa socialment, l?esquerra fa temps que s?ha quedat al sofà i el fet que es presenten unes sigles a les eleccions no vols dir que l?esquerra valenciana realment tinga capacitat de res.

    Per un costat tenim que els partits polítics funcionen exactament igual que als anys 80 sense haver previst mecanismes de participació popular i d?obertura social, de vegades són poca cosa més que una gent que envia comunicats de premsa, i cada quatre anys ens demanen el vot. Si a tot açò li sumem les seues contradiccions històriques entre el que diuen i el que fan, difícilment es pot articular al seu voltant suficient il·lusió per fer possible el canvi. És paradigmàtic el comportament que han tingut els partits d?esquerres amb el Compromís alguns no n?han volgut saber res i només volien que reforçar la seua paraeta, els que en formen part han amagat la marca tot el que han pogut, a vore si amb un poc de sort no els votava ningú. Fins i tot un dirigent d?EU- Verds a la Marina Alta en un atac sobtat de sectarisme va arribar a demanar a la gent que no votara al Compromís. Amb aquestos antecedents era difícil treure un bon resultat.

    Per l?altre costat  els moviments socials no hem sabut anar més enllà de la reacció davant fets quasi-consumats, i ens hem limitat a respondre als seus atacs sense ser capaços de donar alternatives. El fet que en cada comarca del País hi hagen nuclis de gent activa combatent les polítiques del PP i per extensió del capitalisme, no vol dir necessariament que hi haja un moviment capacitat per guanyar, de fet ens limitem a resistir com podem i poca cosa més.

   Els propers mesos seran molt importants i esperem que aquesta catarsi aprofite d?alguna cosa, no ho tinc gens clar, la gent és molt còmoda i el més fàcil per als conscienciats de la situació és l?exili interior o l?eterna fugida nord enllà. Però com em deia un amic pel messenger, abandonar ara es molt pitjor que votar-li al PP, doncs això, no sigueu mitges merdes i no abandoneu, i si encara no us havíeu decidit a lluitar pel país, este serà un dels millors moments de la vostra vida per començar a fer-ho.

    Necessitarem molta reflexió, molt de treball, necessitarem redoblar esforços en tots els fronts i que entre molta gent nova, per donar idees noves i ser-ne molts més. Algú podria pensar que amb els resultats a la mà, estos del PP són invencibles, jo pense que no, simplement és que estem fent les coses mal des de fa molts anys, quan abans comencem a fer-les bé, abans ens traurem aquestes rates de damunt.

 Lluitar, crear, construir poder popular.

Ànims.

Aquest és el darrer dels articles de reflexió política que m?havia proposat d?escriure amb motiu de les eleccions d?aquest 27 de maig, espere que a partir del diuemge poder escriure d?altres coses que no siguen estrictament  política de partits. Ara  però, parlaré sobre  les eleccions a Pego.

Fa quatre anys vaig recolzar a mort la llista del Bloc de Pego per a treure de l?Ajuntament al gran dictador Carlos Pascual i als seus sicaris,  vaig recolzar la formació d?un tripartit que per només un regidor de diferència portara un nou govern a Pego, sabíem que les coses serien difícils, però innocents de nosaltres pensàvem que amb diàleg i participació ciutadana es podrien resoldre les diferències entre els tres partits que van formar pacte.

Tot això no va ser possible i en quan va eixir el tema del Pego Golf, els polítics van mirar cap un altre costat i van deixar al Eduardo Siscar, Regidor d?urbanisme fer de les seues.

Algú podria pensar que faig este article per demanar l?abstenció, però res més lluny de la realitat, faig l?article per a què aneu a votar, per a què tota la gent de Pego que creu en la democràcia particpativa i que un altre Pego és possible aneu a votar i voteu al Bloc.

M?explique:  En aquestos 4 anys han passat moltes coses, i alguns hem muntat manis, hem presentat un miler d?al·legacions i ens hem enfrontat cara a cara amb els especuladors. Amb tot això ens hem anat allunyant cada volta més dels partits del govern, entre ells el Bloc. De fet vaig asssistr a una serie de reunions junt amb altres 15 persones del poble per muntar una llista d?esquerres alternativa a Pego, però finalment vam decidir que era millor continuar treballant en els moviments socials i presionar els partits des de fora.

Ara els partits que es presenten són quatre Bloc, Psoe, Ciutadans de Pego (amb l?actual Alcalde Carmelo Ortola) i PP (amb la dona de Carlos Pacual i especuladors com Eduardo Siscar).

Val que la política és una merda i tot això, però pense que quedar-nos a casa afavoreix al PP i als especuladors, que ja tenen un nou PGOU fet segons els seus interessos i sense cap atisbe de participació popular. S?han repartit el pastís entre quatre i van pel carrer fent plorar a la gent més major amb el rotllo de què Barret està al talego. Si guanyen entraran com a gossos rabiosos a l?ajuntament i tornarem a allò de Barretros contra anti-Barreteros sense possibilitat de parlar de democràcia participativa i urbanisme sostenible.

Demane el vot per al Bloc per a què passem pàgina, per a què puguem posar damunt de la taula altres temes que no siguen sempre lo roïn que és Barret.

Algú pot pensar que demane el vot per al Bloc per una qúestió d?amistat personal, però no és així. Si ho faig és per què pense que el Bloc són els meus enemics preferits, el partit que desitge que tinga el màxim poder possible per a després apretar-los fort des dels moviments socials i evitar que els especuladors continuen destrossant-ho tot. Des d?aquesta perspectiva la posada en marxa de l?Agenda Local XXI que aquest partit ha tirat avant, és una bona manera per tal d?informar-nos, informar i després si cal, fer evident les contradiccions del sistema.

No votaré al Bloc amb la mateixa il·lusió que ho vaig fer fa quatre anys, però si amb la fermesa que el meu vot compte per aturar als feixistes i als especuladors. Ho faré amb la tranquilitat de saber que a pesar de les errades, és l?únic partit que ha tingut les nostres propostes en consideració, mentre els altres s?han rigut de nosaltres o senzillament ens han tractat de terroristes.

L?extrema dreta de Pego juga el  que potser el seu últim combat el diuemenge. A per ells.

 (per favor copieu aquest article i envieu-lo a tots els vostres contactes, gràcies)

Escric aquest article a pocs dies de les eleccions del dia 27 amb la voluntat de encomanar-vos la meua il·lusió pel canvi i sobretot la necessitat de què aquest canvi es produïsca.

El nostre país està tocat de mort, els milions de metres quadrats que estan pendents d?urbanitzar i la política de socialització de despeses i privatització de beneficis estan a punt de portar-nos a una crisi social de conseqüències totalment imprevisibles, o el que és el mateix si no fem alguna cosa al País Valencià no el coneixerà ni la mare que l?ha parit.

 Jo com molts de vosaltres desconfie dels partits polítics, no combregue amb el seu funcionament ni amb la seua lògica discursiva segons la qual si eres d?un partit és com si fores del Barça o del València, una marca a la qual defensar passe el que passe. No obstant, pense que hem arribat a una situació límit, i és totalment imprescindible posar-li uns quants pedaços al vaixell abans de què naufrague definitivament.

En tots estos anys s?han fet molts esforços des dels moviments socials per oposar-se als especuladors , per demanar una educació de qualitat i en valencià,  per  demanar una sanitat digna, una vivenda accessible i tantes altres coses per les que hem bregat milers de persones anònimes des de fora dels partits.

 Però per moltes manis que fem, per moltes al·legacions que presentem o per moltes cançonetes que cantem, al final són sempre ells els que se n?ixen en la seua,  i només hi ha una forma a curt termini de barrar-los, ni que siga parcialment, el pas: anant a votar.

 És per això pel que aniré a votar al Compromís pel País Valencià a les properes eleccions.  Aquesta papereta que representa la confluència de EUPV, Bloc, Els Verds i altres sensiblitats, és l?instrument que en estos moments tenim més a mà per invertir la situació tràgica que viu el país.

No és que cap del partits del Compromís tinga la meua confiança al 100%, de fet pense que si aconseguim tirar al PP, en poc més de mig any ja estarem criticant, i amb raó, les seues pors i les seues renúncies. Però tot i això cal avançar, hem de demostrar que tot l?esforç que hem fet durant estos anys per canviar la mentalitat d?enriquiment ràpid i venga a vivir por encvima de los demás que pregona el PP i que té tant d?èxit social té per aquestes contrades, poc a poc va perdent la partida i que les persones que diguem que un altre país és possible anem guanyant posicions.

 Els feixistes i els seus esbirros estan omplint artificialment els censos,  portant la censura a límits d?escandol i en molts llocs com al meu poble, estan anant casa per casa amenaçant d?una forma o altra per a què la gent més despistada acaben votant-los. Tot això amb la connivència de la Junta Electoral que és qui en teoria hauria de vetllar per un sufragi net.

Fins els morts aniran a votar-li al PP en questes eleccions per què ells tenen molts milions d?euros a perdre si no aconsegueixen la majoria absoluta.  És per això que vos demane a tots els que em llegiu que feu el xicotet esforç de passar-vos pel col·legi electoral el diumenge i votar al Compromís, que feu l?esforç de comentar la situació amb les vostres amistats per a què vagen a votar. Si sou menors d?edat pegueu-li la vara als vostres pares o germans majors, si penseu que els vostres coneguts no votarien mai al Compromís, veneu-los la burra per què voten al Psoe, i si són gent molt conservadora, feu-los vore que hi ha molta corrupció al PP i que el millor és que no voten.

 Cal un últim esforç de tots per enviar-los a pastar fang, se?ls veu nerviosets, i les últimes enquestes com la de Levante-EMV i la Universitat de València corroboren el seu nerviosisme. El nostre país s?ho val.

Per últim dir-vos que el canvi electoral és  per mi una condició necessaria però no suficient, siga quin siga el resultat de les eleccions espere que continuem lluitant des dels moviments socials per avançar cap al país que volem.  No m?agradria que caiguérem en el desànim si les coses van mal, i encara menys que ens dormirem en l?autosatisfacció si el resultat és positiu. La lluita es fa dia a dia, i el dia 27 toca votar Compromís.

 Ànims.

Veig que algú ha penjat en l?Avanç la informació de qué em presente a la llista del Bloc per  Benidorm. En prinicipi no havia de ser una cosa que tinguera cap trascendència però vist que hi ha gent que li interessen estes cosetes doncs ho explique i aprofite per explicar també la meua relació d?anys amb el Bloc.

El sussuït de L?Avanç em ve també al cas per dir-vos que he decidit donar el meu suport personal al Bloc de Pego i al Compromís pel País Valencià en aquestes eleccions municipals i autonòmiques i que els propers dies escriure sengles artícles explicant la meua postura política sobre la conveniència de votar a aquestes formacions.

Dir que em presente a la llista del Bloc de Benidorn simplement per què a poques hores de tancar-se el termini per presentar llistes, els companys del Bloc de la Marina ens van fer saber que els faltava gent per omplir les llistes d?alguns pobles i tant jo com Pere i altres amics de la colla vam decidir ajudar-los. M?ha tocat a Benidorm, doncs a Benidorm, lo que faça falta. Evidentment això no és més que una postura personal que vam pendre i que no té res a vore amb el grup.  I ja que em presente a Benidorm donar ànims a la gent d?allí que porta tants anys lluitant, per a què tiren d?una volta al PP i hi haja com a mínim un regidor nacionalista i d?esquerres a una de les ciutats més complicades del país.

Per als que s?hagen sorprés de que estiga tan aprop del Bloc doncs prepareu-vos per què vaig a explicar-vos la meua vida:

Als 17 anys  vaig començar a anar  a les assemblees de la UPV de Pego i des de llavors vaig anar en llistes tres voltes. Els anys 2002 i 2003 vaig ser regidor del Bloc en sustitució d?un company, vaig ser portaveu del principal partit de l?oposició a Pego durant els darrers mesos d?Alcaldia de Carlos Pascual i no me?n penedesc de res, ans al contrari me n?alegre d?haver contriubuït a que Barret perdera la majoria absoluta. Després de les Eleccions vaig estar treballant de persona de confiança per al regidors del Bloc de Pego, fins que van aprovar el projecte de Pego Golf, moment en el qué vaig dimitir del meu càrrec i com a membre del col.lectiu del Bloc de Pego. Mai he tingut carnet del Bloc.

Al mateix temps que anava en llistes i estava al col.lectiu de Pego i les Valls, vaig ser militant actiu de L?AEN-CEPC i vaig col.laborar eamb Maulets, vaig ajudar a muntar l?Assemblea de Joves de Pego i posteriorment el Col.lectiu en Defensa del Territori per tal d?oposar-nos als projectes especulatius.

No em presente a les llistes de Pego de 2007 per què pense què el meu temps dins del Bloc de pego s?ha acabat i preferesc ajudar en la lluita social sense dependre dels lligams de cap partit, no obstant, i ja vos explicaré per què, en aquestes eleccions els done suport.

Des dels 14 anys que em considere d?esquerres i independentista, el Bloc no és el partit que jo vull i tant de bo poguérem haver presentat CUPs per tot el País Valencià i plantejar un model alternatiu al capitalisme i a l?espanyolisme, explicant amb un llenguatge planer a tots els valencians i valencianes que si no fem un canvi profund anem al desastre total. Però les coses estan com estan i l?esquerra independentista encara no està prou madura per presentar-se a les eleccions ací. Vaig col·laborar amb les CUPs a les Europees penjant cartells i fent comunicats de premsa, vaig ser un dels 700 votants del País Valencià. Tenim el país que tenim i des de les meues idees faig el que puc per millorar-lo.

Un del majors plaers que he tingut amb La Gossa és poder haver col·laborat en multitud d?organitzacions i partits: Maulets, Endavant, Cajei, SEPC, Esquerra Republicana, Bloc, Escola Valenciana, Espai País Valencià etc… i en tots els llocs m?he trobat il·lusió i gent valida amb ganes de fer coses.

De tot això això l´únic que ens sap mal, i ara si que parle en nom de tot el grup, ha estat vore tanta disgregació i tants conflictes entre gent que hauria d?estar més unida. ´Tenim ben clar que una cosa és el que pense cadascú dels que som a la Gossa i l?altra amb qui s?hauria d?identificar el grup. Així doncs, La Gossa no es casa amb ningú i volem ajudar en el que faça falta a tots.

El passat 5 de maig vam viure una diada històrica, una mani multitudinària, ja voldrien tanta gent mirant la copa Amèrica, i una assistència al concert bestial. A l?endemà la columna de l?Avanç semblava un camp de batalla, tots contra tots i la caseta és meua. Vergonyós.

Espere no haver-vos cansat massa en tot este rotllo, simplement intentava que ningú s?enduga una opinió incorrecta de mi, si voleu saber com pense teniu el meu blog on escric articles de tant en tant, i si teniu alguna suggerència o alguna recriminació em trobareu quan acabem  cada concert sempre prop de la barra.

Salut.

    (Comunicat Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego)

   Fa unes setmanes l?ex-Alcalde de Pego Carlos Pascual va entrar a la presó de Picassent en compliment de la sentència dictada fa 3 anys per delicte medi-ambiental contra la marjal de Pego-Oliva i retenció de funcionari públic. Aquest fet ha significat per a Pego una notícia de primera magnitud amb connotacions polítiques importantíssimes, i lluny de fer valoracions morals sobre la idoneïtat de que Carlos Pascual estiga a la presó, voldríem fer les següents reflexions:

     És evident que les presons no acompleixen la finalitat per al que suposadament han estat creades, solen ser centres per a pobres o per a gent que molesta al sistema, algú podria pensar que en el cas de Carlos Pascual aquesta premissa no es cumpleix, però nosaltres opinem que sí, que Barret molesta i molesta molt.

     Carlos Pascual ha entrat en presó sols uns dies després que se signara el pacte pel qual la seua dona Maite Ferrandiz passava a ser la candidata del PP a Pego.  En la llista del PP hi han ex-independents com Maite i gent del sector dur del PP com Fernando Gil i Eduardo Siscar. Algú podria pensar que és casualitat que Carlos Pascual entrara en presó uns dies després que es tancara la llista i en plena pre-campanya, però nosaltres com deia el gran pensador alemany, opinem que les casualitats en política no existeixen.

     Fa una setmana ens despertàvem amb la notícia de què la Generalitat, planeja urbanitzar els llindars de la marjal de Pego, en terme de Dénia sense el permís de l?Ajuntament. Això unit a les informacions que tenim al Col.lectiu en Defensa del Territori que alguns especualdors com Jose Manuel Zapata estan comprant terrenys molt aprop de la marjal, ens ha ajudat a anar lligant caps.

     José Manuel Zapata, Eduardo Siscar i Fernando Gil són els homes forts del PP de Pego, tenen un especial interés per aconseguir els 3000 vots de Carlos Pascual, per poder arrassar el terme urbanitzant en aquelles zones on ja han comprat o estan en procés de comprar terres. Per a que això passe s?han d?acomplir  dues condicions, agafar els vots de Carlos Pascual, a ells per separat és evident que no els votaria ningú, i que Carlos Pascual no pinte fava, entre altres coses per què tothom a Pego sap que Pascual és incapaç de pactar amb ningú que no siga ell mateix.

     Potser algú es crega encara la milonga burgesa de la separació de poders, però pensem que parlant entre persones adultes estes coses sobren i per això creguem que és al Partit Popular a qui més interessa que Carlos Pascual estiga a la presó. Per això han posat de número 1 a una persona com Maite Ferràndiz amb un perfil polític molt baix que no va fer una sola declaració en els huit anys que va ser Tinent d?Alcalde, que va desapareixer dels plenaris en ser inhabilitat el seu marit i que serà una titella perfecta en mans del trident màgic que de veres mana al PP.

     Carlos Pascual ho té molt mal per tornar a la vida política entre d?altres coses per què a banda dels anys d?inhabilitació que pesen sobre ell, té encara diferents judicis pendents per casos de corrupció i agressions físiques a persones del poble, és per això que s?ha agafat al clau encés dels seus antics enemics del PP, per a conservar quotes de poder, i poder salvar el que puga.

     La jugada del PP ha estat perfecta i no només es tracta de donar-li la Diputació a Ripoll, hi han molts milions d?euros en joc i Carlos Pascual no és més que un ninot en mans dels especualdors.  Si quan va fer aquelles actuacions delictives va ser per fer-li un gran favor al Passiego, cacic històric del poble, que és el que més va guanyar en les accions de Carlos Pascual a la marjal, ara a més li farà un altre gran favor als nous cacics.

     Ara només falta que el poble de Pego caiga una volta més en el parany que li han parat. Darrere de les declaracions sensibleres del PP, plorant per Carlos Pascual i els fills que deixarà sense pare, hi ha intencions ocultes molt brutes. Esperem que la gent de Pego vaja a votar amb el cap i no amb les visceres, ja que és entrant en discussions estèrils com ens han enganyat tota la vida i després el benefici és sempre per als mateixos.

    La primera volta que vaig veure TV3 no tindria més de 8 o 9 anys, i  l?impacte va ser bastant fort. Recorde perfectament que estaven fent Dallas  i em va sobtar veure al JR parlant igual que parlava jo, però una miqueta diferent.  Sense adonar-me?n vaig descobrir alguna cosa més que un nou canal de televisió.

    Vaig començar a preguntar-me moltes coses després d?allò, de fet una cosa tenia clara, havia crescut en una societat valenciano-parlant on les coses importants es feien en castellà, però aquella gent no necessitaven canviar de llengua per a fer coses importants. Els catalans eren catalans primer de tot mentre els valencians no sabíem ni el que érem.

    Han passat vint anys de tot allò i estic convençut que com aquell xiquet de 9 anys, centenars de milers de valencians van descobrir moltes coses sobre el que significa ser valencià gràcies a TV3.  Que la nostra llengua és parla més amunt de Castelló i  que no necessitem estar pendents sempre del que ens diguen des de Madrid per fer camí.

    També vam descobrir que el Puta Barça Puta Catalunya que se sentia pel Mestalla era alguna cosa més que un crit futbolístic i que  els fills de la burgesia valenciana, no podien ni oldre a aquella gent que feien les coses amb normalitat i en la seua llengua.

    Vam anar creixent i ens identificàvem més amb TV3 que amb aquell esperpent de personatges pijos i amb mala pata que pul·lulen per Canal 9, i clar ells no poden suportar-ho.

    TV3 no deixa de ser un mitjà al servei de la classe política de torn,  però el fet que es puga veure al País Valencià amb normalitat és un colp molt dur per als nostres governants. Ells mateixos estan convençuts que sempre eixiran perdent en qualsevol comparació que facen amb TV3. Són conscients que a Canal 9 manen els persontages més mediocres del país, que el seu sistema d?enxufats, comissaris polítics i prostitutes de morros grossos és la vergonya de tot l?estat. Saben que malgrat que la ignorància i la incultura són mals  endèmics dels valencians, el seu engany no serà etern, i si queda un llum obert on la gent puga veure una mica més enllà, algun dia cauran als inferns i seran fustigats per tropes de dimonis rojos, catalanistes i homosexuals.

    Volen matar els seus dimonis tallant TV3, però s?equivoquen. Els dimonis hem pujat a la terra i som de carn i ossos, els tenim envoltats i vigilats, forniquem amb les sues dones i ensenyem les seues filles  que amb la llengua es poden fer coses meravelloses, coses que ni al col·legi de monges ni a Canal 9 els ensenyaran.

Tinc per costum deixar el mòbil apagat durant unes hores cada dia, és com si per uns moments m?alliberara de les cadenes que em lliguen a la màquina destructiva d?aquesta societat i em sentira mínimament lliure, sense donar explicacions a ningú d?on sóc o que faig.

Tot això ho explique per a que vegeu que no tinc cap amor per aquest nou electrodomèstic que ens marca el tempo de vida diari. Tot i això és evident que ens han creat una necessitat i en el meu cas el trasto en qüestió m?és totalment imprescindible per la faena que faig.

Avui 1 de març entren en vigor les noves tarifes de telefonia pactades per les grans multinacionals del sector que ens ajusten una mica més el collar. Com a resposta ha eixit una iniciativa ciutadana que  pretén fer del dia d?avui un dia sense mòbils. La idea és que els consumidors ens mobilitzem per fer veure a les multinacionals el nostre descontent.

Han passat 10 anys des què el govern del PP amb la connivència del PSOE i altres partits van privatitzar Telefònica i van canalitzar cap a les butxaques d?un grup d?empresaris afins tots els beneficis que l?empresa pública hauria pogut obtindre de l?emergent mercat de la telefonia mòbil i  d?internet.  Recorde perfectament les mobilitzacions dels treballadors intentant aturar la privatització i com la ciutadania els va donar l?esquena. Fins i tot els més progres dels progres argumentaven que amb la privatització els que més eixirien guanyant seríem els usuaris, que la competència en el sector abaixaria els preus i bla, bla, bla…

En aquells moments, alguns ja assenyalàvem que això no tenia cap sentit i que les multinacionals farien el mateix que fan a tots els llocs, pactar els preus i que les lleis de defensa de la competència no eren més que fum de canyar. Els que dèiem això vam ser tractats d?stalinistes i coses pitjors.

Ara les mobilitzacions ja no es plantegen com a ciutadans sinó com a consumidors, com a bons xiquets que som i amants d?allò políticament correcte li demanem a les multinacionals que facen el favor de no reduir-nos més la gàbia perquè ens estem ofegant. I ells ens miraran amb paternalisme i potser fins i tot ens regalaran alguna promoció de descompte o ens donaran butlletes per entrar en el sorteig d?un mòbil.

No pense participar en aquesta broma, si voleu fer alguna cosa seriosa demaneu la nacionalització de les multinacionals de les telecomunicacions i si ho trobeu massa ?soviètic? propose una altra cosa. S?apunteu en una llista tots els que esteu d?acord amb la privatització, amb la lliure competència i amb el capitalisme, i solidàriament li pregueu a les multinacionals que la pujada de tarifes vos la apliquen a vosaltres, només a vosaltres.

     El pres basc i militant d?ETA Iñaki de Juana Chaos porta 83 dies en vaga de fam i pot morir en qualsevol moment. Els informes mèdics diuen que està en una situació de màxima gravetat i que en un període de dos o tres setmanes esdevindrà el fatal desenllaç. Malgrat aquestos informes l?Audiència Nacional ha decidit deixar Iñaki en presó preventiva, fins que el tribunal suprem es pronucie sobre el seu cas.

    Recordem que Iñaki de Juana va acomplir  la totalitat de la pena que se li havia posat per les sues accions a ETA,  en total se l?acusava d?haver participat en l?assasinat de 25 persones. Es va passar 20 anys a la trena, i segons el marc jurídic espanyol hauria de ser ja al carrer. 

     Però clar es veu que la justícia no és igual per a tots i davant la pressió de la caverna espanyolista el Ministre de Justícia Lopez Aguilar va dir que es ?construirien noves imputacions? per tal que De Juana i altres presos bascos que havien acomplit la seua pena  no eixiren tan fàcilment .

     Així doncs i  per mà del Fiscal General de l?Estat  es presenten noves imputacions, en aquest cas es denúncia De Juana per dos articles d?opinió escrits al diari Gara: El escudo i Gallizo. Finalment i després del judici mediàtic que es va muntar,  se?l condemna a 12 anys de presó .

    De Juana que ja va fer una vaga de fam que va durar 62 dies per considerar que el tenien en cadena perpètua,  en  va iniciar una altra després de l?últim judici.  Ara amb  la sentència del l?Audiència  Nacional el lligaran al llit i l?alimentaran forçadament amb sèrum, no obstant, això només retardarà en uns dies la seua mort.

     A molta gent li pot sobtar que perda el temps escrivint un article sobre una persona que n?ha matat altres 25, potser alguns pensareu que ja vos va bé que Iñaki es podrisca a la presó i si no vol menjar que no menge.  Esteu en el vostre dret de pensar el que vullgueu, al cap i la fi si del conflicte basc només sabeu la versió que donen els succecius ministeris de l?interior és normal que penseu així.

     Per la meua banda opine que Iñaki és una víctima més del conflicte que se l?està tractant amb una crueltat extrema, tal i com es va tractar a Miguel Angel Blanco a Lasa i Zabala i a tants altres. La diferència està en que jo no li done una part del meu sou a ETA per a que faça atemptats, ni tinc un carnet que diga que sóc d?ETA. Però per desgràcia estic obligat a donar-li una part del meu sou a l?estat per a què tanquen la gent 12 anys a la presó per escriure articles de premsa,  per desgràcia estic obligat a portar un document d?identitat on posa que sóc espanyol i li dec obediència i respecte a un estat que segons organitzacions com Amnistia Internacional utilitza la tortura de forma sistemàtica.  I per ahí si que no passe.

     Ja sé que segurament no valdrà de res, també sé que no està ben vist solidaritzar-se amb un etarra, però preferesc que se m?acuse de pro-terrorista a que algú pense que el meu silenci és complice d?homenets de tan poca categoria ètica com Rajoy, Alcaraz o Zapatero.

     Iñaki ha estat detingut, torturat, dispersat i finalment condemnat a cadena perpètua. Malgrat  tots els intents de l?estat no l?han fet callar, els llibres i articles que ha escrit a la presó denunciant el sistema penitenciari han tingut gran èxit de vendes a tot l?estat, i no s?ha oblidat de cap dels noms dels responsables dels maltractaments i les tortures.

     Ara, malgrat ser un dels molts presos bascos als que se?ls lleven els seus drets, ha passat a ser alguna cosa més. Si  Iñaki mor, es veuran frustrades moltes de les esperances que hem posat en el procés pau. Els amics del conflicte ho tenen clar i per això el condemnen a morir per dos articles de premsa.

    Mentre la seua imatge es repeteix milers de voltes als carrers d?Euskal Herria, continua el fred hivern colpejant a la cara. No obstant la gent ix al carrer.

     Ací silenci. Els progres i els demòcrates de tota la vida aniran a vore Salvador i li explicaran als fills que vivim al millor món dels possibles.

El proper 4 de gener arriben a Dénia els Reis de l’Orient i aniran pel centre de la ciutat repartint llepolies als xiquets i carbó a les principals immobiliàries.

I és que s’han portat mal, els reis de l’orient que tot ho veuen saben que s’han passat l’any destruint el medi ambient, comprant polítics i explotant els treballadors immigrants, així com és de justícia rebran el premi a les seues malifetes en forma de carbó.

Entre d’altres acompanyaran a la comitiva reial un grup de joglars del terreno que animaran al públic en general a cantar "Asguinaldos"  contra l’especulació  en la porta de les immobiàries.

Vine a rebre als Reis de l’Orient

Vine a dur-los carbó als especuladors

Dénia, glorieta final del Carrer Campos

dijous 4 de gener

17’30 hores

Organitza: ARRELS

aplecarrels@gmail.com

Dissabte 30 de desembre.
Punt de Reunió: Plaça de l?Ajuntament 10?30 hores

Vine a vore la destrossa de prop.
Prou Especulació.

Organitzen: Arrels i Col?lectiu en Defensa del Territori- Pego

Sigues de Pego o de la resta de la comarca segur que t?has sentit mal cada volta que has mirat cap a la muntanya de Penyaroja, segur que has pensat que ja s?estan passant, i que és una poca vergonya, que estan acabant amb tot l?encant de la nostra terra. A nosaltres ens passa com a tu, per això et convidem a aquesta inspecció ciutadana, per poder vore de prop la destrossa i poder vore…

……  Quins moviments de terra s?han fet. Si són legals.
……   Que han fet dels jaciments arqueològics i dels corrals que van prometre protegir.
……   Les terres per on volen fer el sector Pego Golf.

Però per desgràcia la cosa no s?acaba amb Penyaroja, la cosa va a més.
Perquè a més…

…. volen fer un camp de golf i  1800 cases
…. estan comprant terres per tot el poble, en llocs en teoria no urbanitzables.
…. Les infrastructures en trànsit, sanitat, educació, tan deficitàries com fa 20 anys.

I si segons el mateix Ajuntament tenim l?aigua justeta per a la gent de Pego. I segons estudis com el del Professor Fernando Sendra els pous de Pego s?estan salinitzant. Com pensen donar de beure…

….. a les 6000 persones que viuran a Penyaroja?
…..  a les 5000 del Pego Golf, més el camp de golf?
….   a les noves cases que estan en construcció dels últims PAIS?

Només tu pots parar tot este desastre. Exigim-li trellat als nostres polítics.
El dissabte 30 tots i totes a Penyaroja.

Aquesta dijous passat, el dia del mercat, van apareixer per Pego milers de pamflets sense signar que explicaven velles desavinences entre el sector Zaplanista del PP de Pego i l?ex-alcalde Carlos Pascual (Barret), concretament sobre els fets d?un plenari de fa 4 anys quan Barret era alcalde. Cal dir que els dos personatges dels que parla el pamflet, Carlos Pascual i Fernando Gil estan a punt de fer un pacte pre-electoral, i el pamflet té tota la pinta d?haver estat fet pel sector Campista del PP de Pego on es troba l?actual alcalde Carmelo Ortolà.

La història és escatològica i difícil de creure, però els que estàvem seguint d?aprop els plenaris d?aquella època, sabem que alguna cosa de veritat hi ha. M?he limitat a copiar al peu de la lletra un pamflet que em vaig trobar pel carrer, gaudiu del cerrilisme de la dreta pegolina, no té cap desperdici.

SR FERNANDO GIL

Hay que ver lo que usted hace, ¡cada día nos sorprende más!

¿ Ya le ha explicado al Sr Carlos Pascual lo que usted le hizo a él y a su señora (Maite Ferrándiz) en el famoso pleno del día de la cabalgata de Reyes? Sí, aquel pleno que fue maratoniano ¿ No se lo ha explicado? Pues ahora lo haré yo:

Señor Caros Pascual, sepa usted lo que sucedió aquel día, lo que hizo el que ahora es su amigo. Cuando usted suspendió el pleno para descansar y que pasara la cabalgata de Reyes, todos ustedes se marcharon del salón de plenos. Entonces el señor Fernando Gil cogió sus botellas de agua (repito, la de usted y la de su mujer) que ustedes se dejaron encima de la mesa y orinó dentro de ellas, dejándolas de nuevo en su sitio.

Les juro por mis hijos que Ustedes bebieron de aquellas botellas, y todos los que allí estábamos aun nos estamos partiendo de risa. Él dijo ?mireu, mireu que bona está l?aigua?

Señor Carlos Pascual, tanto si se lo cree usted como si no, todos los que estábamos allí sabemos que esto sucedió y éramos muchos.

Señor Gil, usted NO ES DE FIAR.

Ara que s?acosten eleccions comença a escalfar-se l?olla política pegolina, ja vos contaré més cosetes.