Josep Nadal

Veig que t’ho has passat bé analitzant des de la teua òptica tot aquest afer sobre l’article que ha fet Lluís Miquel Campos parlant de l’acció del SAT i de Mercadona. Estava ací avorrit en un dia com avui de calitja sufocant, t’he llegit i m’han vingut a mi també les ganes d’aprofitar aquesta serp d’estiu per escriure unes quantes línies i gaudir, jo també tinc dret,  dels plaers de la controvèrsia. Vaja per davant el meu suport incondicional a Sánchez Gordillo, al SAT i a les accions que estan duent a terme. Crec que tenen tota la raó del món, en el fons i en la forma, i el que demanen és de justícia en qualsevol racó del planeta i en qualsevol moment de la història de la humanitat. També que vaja per davant que aquest article l’escric jo sota la meua única responsabilitat i que no és l’opinió ni de Compromís (on per cert encara estic esperant que em diguen on he de pagar la quota d’adherit), ni del col·lectiu del Bloc del meu poble on milite des del 17 anys, ni,  a pesar d’aprofitar-me com tu de “l’efecte cadafal”,  del grup de música on cante. (CONTINUA)

Com podràs suposar quan vaig llegir l’article de Lluís Miquel Campos responsable de comunicació de Compromís, em vaig quedar de pedra i vaig pensar que era totalment incoherent que tinguera eixa opinió sobre l’acció del SAT i sobre Mercadona. No m’agradaven gens certes maneres de veure les relacions socials que són algunes de les que tu has criticat. Durant tot el dia va haver bastant rebombori a la xarxa, per un costat uns intentàveu fer vore a la gent que aquest article d’opinió personal és l’opinió de Compromís, mentre que els que estem a prop de Compromís anàvem majoritàriament marcant distàncies amb  l’article. A hores d’ara crec que Compromís hauria de donar ja una postura oficial i tallar aquesta polèmica. També crec que el responsable de comunicació hauria de dimitir o com a mínim posar el seu càrrec a disposició del partit, no per la seua opinió ni per què l’haja expressada, sinó més que res perquè el responsable de comunicació d’un partit hauria de ser el primer en vetllar per que no és confonga l’opinió d’una persona amb la de tot el col·lectiu, com és evident que ha passat en aquest cas.

Però anem al teu article, em prenc la llicència de respondre’t per què encara que li’l dediques a Mònica Oltra  també emplaces a la gent de Compromís en general. Primerament constatar-te la meua perplexitat en veure que vas copiant paràgraf per paràgraf de l’article de Lluís Miquel mentre t’encares amb Mònica com si ho hagués escrit ella, i més encara quan ella et va contestar personalment per twitter que no estava d’acord amb l’article, i que eixa no era l’opinió de Compromís. Però bé no és la meua intenció en aquest article defensar Mònica Oltra més que res perquè ja es defensa ella sola amb la lluita que porta dia a dia.

Primer dius que ens tenies per un partit d’esquerres per acabar dient açò : 

“Pero ni a ti ni a tu partido os importa lo más mínimo por una sencilla razón, no sois de izquierdas ni lo seréis en la vida. Vuestra careta ha caído y se ha roto la goma que la sujetaba: no sois más que la filial del sur de Sinvergüenza i Unió, las mamporreras del señor Duran i Lleida, el complejo de la pequeña burguesía valenciana que mira de reojo y con recelo el poderío catalán, tan europeo, tan sofisticado, tan cool. Mi humilde bagaje Lacaniano me incita a pensar que te casarías con Buenafuente, pero el que en realidad desata tus pasiones más ocultas es Jordi Pujol, tan estadista él. Cosas del psicoanálisis.”

Deixant de banda les derivacions masclistes del final, que me les prendré com una opció d’estil, queda prou clara quina és la visió que tens o que vols donar del nacionalisme d’esquerres valencià. Aprofites el mínim clivell per fer eixir tots els dimonis que portes a dins, ja saps allò de que som “nacionalistas tribales”, que som un entrebanc en la lluita de classes i a més deixes prou claret més endavant que som els teus enemics de classe també. És un discurs que em sona bastant, de fet és el que ha emprat el PSOE tota la vida per a distanciar la gent del projecte valencianista. També preguntaves si tenim algun rerefons social més enllà del valencià i la terreta. Doncs home tu mateix, a la xarxa pots trobar discurs social de Compromís per a avorrir-te, et recomane si pots llegir la ponència política del proper congrés del Bloc on entre d’altres coses es parla de renda bàsica, desobediència civil, comerç de proximitat i banca pública. Es marca un futur econòmic que no té res a veure amb el model Mercadona i que ja ha despertat recels entre aquells que advoquen per un valencianisme transversal.

Jo entenc que certes actituds que s’han tingut en el passat com anar a les Europees amb CiU ajuden bastant a que el vostre mantra de “sou la filial de CiU” no decaiga i pugueu continuar repetint-lo fins a l’extenuació. Però clar una cosa és que siguem especialistes en ficar la pota i l’altra és que siguem imbècils. Allò va ser un autèntic fracàs, els resultats de les Europees deixen clar que el Bloc i Convergència són com l’oli i l’aigua i per sort aquest camí no es repetirà, o almenys això espere.

Siga com siga, molts com jo estem acostumats a que el nostre partit ens defraude en certs moments i intentem canviar les coses com bonament podem: No has tingut mai eixa sensació? Ho dic per què no se si tens el carnet d’Esquerra Unida o del PCE  però per la teua trajectòria queda prou claret amb qui estàs. Com et vas sentir quan els del 15 M deien que Cayo Lara era un aburgesat? Que penses quan vos diuen que sou la marca blanca del PSOE? Saps que el PCE té com a sindicat de referència a CCOO? Això del consell d’administració de Bankia ho saps veritat? Creus que és nomal que haja tingut que ser un outsider com Sánchez Gordillo el que pose el dit a la nafra sobre la gent que no té prou per menjar quan la resta de companys del grup andalús d’IU estan pactant amb els mateixos que es van fer en farlopa i putes els diners dels EROs . No creus que deuria ser el govern d’Andalusia el que obligara les grans superfícies a distribuir a la gent necessitada i no haver d’anar els mateixos de sempre a donar la cara..Ho dic per què si penses igual que pense jo sobre estos temes ja tardes en fer un article diguent-li el nom del porc a (tota) la gent d’Esquerra Unida com has fet amb (tota) la gent de Compromís.

Vaig a contar-te uns historieta que no sé si t’interessarà. Fa un grapat d’anys quan Anguita dirigia brillantment Esquerra Unida i Sànchez Gordillo anava ocupant terres dels terratinents a Marinaleda,  al País Valencià va començar una ocupació de terres molt més béstia però en aquest cas totalment legal. Es va aprovar la LRAU, la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística que va donar màxim poder als agents urbanitzadors per fer i desfer com volgueren sobre el territori. Això va possibilitar l’efecte contrari que a Marinaleda, la terra que estava molt repartida entre molta gent passava a concentar-se en mans d’uns pocs terratinents per especular i omplir-ho tot de PAIs. Ja saps les conseqüències, desfeta ecològica i i social i ser la zona zero de la crisi mundial. Doncs bé aquella llei va ser votada a favor per PP, PSOE i EUPV (en aquells moment la bona, la d’Anguita). En honor a la veriat i per no caure en sectarismes et diré que tota la vida he sentit la gent d’EUPV penedir-se d’alló. Però on jo volia arribar és que l’únic partit que es va posicionar en contra en aquells moments s’anomenava Unitat del Poble Valencià, pot ser per tu siga poca cosa però és un exemple més de la necessitat imperiosa de tindre una esquerra d’ací, de la terreta. Per què podem ser solidaris amb Marinaleda, Grècia o Bolívia però el nostre projecte és per a la gent d’ací.

Dit açò comentar-te que jo si que confie en Esquerra Unida crec que són imprescindibles per al canvi social i tenen un paper determinant al País Valencià. També crec que tal i com estan les coses hauríem de remar tots en la mateixa direcció i com a mínim la gent de les bases no entrar discutir faltant-nos al respecte. Crec que ja tardem a arribar a uns mínims per a fer front a la situació actual.

Res més m’acomiade de tu desitjant-te molts èxits en la teu lluita i també a nivell professional, que tingues molts bolos i a vore si coincidim alguna volta i podem parlar d’estes coses cara a cara. Salut i força.