Josep Nadal

Ací teniu l’article que vaig públicar a la secció Opinió Contundent de Vilaweb el passat 22 de març en homenatge a Obrint Pas parlant de la cançó Camins.

Caminants perduts, navegants perduts; la vella història de personatges solitaris i tristos tan present en la literatura universal que tant ens fascina. Ens fascina i sobretot ens emociona quan parem atenció a la lletra i ens descobrim a nosaltres mateixos caminant enmig de la pols com caminava el poeta, perduts però amb el rumb molt clar i sempre amb la llumeta del far a l’horitzó que ens recorda què som i on volem anar. Generacions senceres de joves que un dia varen descobrir la immensa distància entre el país que tenien i el país que volien. Una societat tancada i desmemoriada que només tenia el no com a resposta a aquells fills seus que gosaren trencar el silenci.

Si canteu en valencià ningú us farà cas, si parleu de política ningú us farà cas. I tornaven una volta i una altra a repetir les mateixes consignes velles i podrides. Obstacles i paranys que han fet dels nostres camins una odissea constant on malgrat tot no vàrem deixar mai de sembrar la terra de cançons i d’esperances. Camins de solitud i de tristos records però amb la seguretat que, com a la pel·lícula, a nosaltres sempre ens quedaria la Vall Blanca de la nostra infantesa, la vall dels nostres avis i dels nostres somnis.

I just en aquell moment, es difumina la música i se sent una veu potent que ens revoluciona l’esperit. L’instant únic i màgic on conflueixen dues generacions de caminants solitaris. Pep el Botifarra i Obrint Pas, les arrels i la modernitat, la memòria perduda dels nostres majors amb els anhels de revolta de la gent jove. A partir d’ací els camins resten oberts i és quan es desborden totes les primaveres i tot és possible. És la gran victòria d’Obrint Pas i del nostre poble i és també, és clar que sí, la xicoteta victòria que molts durem per sempre marcada als nostres cors.

El fracàs total del model econòmic que hem tingut a les nostres terres basat en la bombolla immobiliària i en els grans esdeveniments és sobretot el fracàs del model neoliberal que resignava la nostra comarca a ser només una gran ciutat de vacances. Economia del monocultiu de la rajola depenent sempre dels designis del mercat immobiliari internacional. Amb aquest esquema que teníem el paper de la política municipal estava resignat a ser simples ajudants per a l’aplicació d’aquesta política econòmica en cada poble o en altres casos més minoritaris a pendre’n un paper contrari, un paper resistent en defensa del territori.

En la fase actual ens trobem un model econòmic totalment enfonsat però on continuem conservant majoritàriament la mateixa estructura política que feia possible aquell model. Les persones que majoritàriament sustenten el poder als municipis de la comarca no estan preparats per a oferir alternatives ja que la seua funció i la dels seus partits no era la d’oferir alternatives sinó la de conservar el sistema anterior. Cal doncs una renovació de persones i de partits. Una revolució social que entre altres coses pose a governar les institucions a una nova generació de veïns i veïnes, suficientment crítics i preparats que siguen capaços de ser agents actius del canvi. S’han acabat els temps en que la política era només gestió de diners públics, ara a més de gestionar transparentment i amb la major participació possible del poble, les institucions públiques han de ser inevitablement motors i planificadors del nou model.

Un nou model que haurà d’atendre als  factors de sosdtenibilitat, justícia social i sobirania. Entenenent aquest darrer concepte com a sobirania política, econòmica, energètica i alimentària. (Continua)

Administració Pública

– Austeritat sous pòlítics i despeses de política d’aparador. Zero retalladles en servei públics.

Agricultura: Potenciació de l’agricultura i del sol agricola.

–  Diversificació de cultius per afavorir l’exportació, parcs agrícoles municipals o comarcals.
–    Agricultura ecològica i/o agricultura de proximitat per complementar el model exportador i afavorir la sobirània alimentària.
–    Conectar mitjançant associacions d’hostalers i associacions de llauradors la producció local amb els grans centres turístics comarcals. Revaloritzant també la imatge turística de la comarca.
–     Creació de mercats de proximitat, per a donar eixida als productes locals on els ajuntaments regularitzen la venda però també agilitzen tràmits burocràtics.
– Creació d’un banc de terres comarcal per aque la gent cedisca o llogue a baix preu les terres improductives a qui vullga cultivar-les. Banc de bones pràctiques agrícoles per aprofitar els coneixements dels més majors i ajudar a les noves generacions de llauradors.
– Horts Urbans. Dedicats a l’autoconsum, pot ser una bona eixida per les persones en situació d’urgència que estan omplint els bancs d’aliments.
– Canvi de les lleis urbanístiques o aprofitament dels buits legals existents en les normatives europees per tal de permetre els habitatges rurals sempre que estiguen en explotació agrícola. Podria ser també una opció per al turisme rural.

– Els ajuntaments haurien de posar la seua infrastructura a la disposició de les cooperatives, xicotets empreses i assemblees d’aturats per teixir el nou model. Organismes com els ADLs, o CREAMA podrien cumplir aquesta funció però els ajutaments a més haurien de derivar part de les persones i partides destinades a l’anterior model, com les mastodòntiques oficines tècniques d’urbanisme, al foment del sector agrícola.

Turisme
–  Creació d’una xarxa comarcal de turisme rural i ecològic que complemente el turisme clàssic de sol i platja.

Energia i residus
–  Creació de parcs energètics de caràcter sostenible que assegure la sobirania energètica. Energia solar, biomassa…
–  Creació d’un projecte comarcal de gestió de residus que compte amb una planta de compostatge, abaratisca costos i done faena a la gent aturada als pobles. Creació d’empreses municipals amb borses de treballs transparents.
– Utilització d’energies renovables en totes les dependències municipals.
– Pla comarcal per reduir la contaminació lumínica i estalviar recursos.

Construcció
– Plans municipals per a la rehabilitació d’habitatges buits tot eliminant les taxes d’obra menor.

Partcipació ciutadana

– Consells de participació municipals, pressupostos participatius, aprovació de reglaments municipals de participació ciutadana.
– Creació de borses de treball municipals o comarcals que compten amb la participació de les assemblees d’aturats.

Altres

– Creació xarxa de transport públic comarcal

Propostes supracomarcals:

No obstant qualsevol de les propostes anteriorment descrites o altres que es pugueren proposar dificilment tindran aplicació si no van acompanyades de canvis estructurals que contemplen com a mínim:

–  Creació d’una Banca Pública Valenciana, amb els criteris ètics de trasparència i interés popular. No podrem fer cap canvi de model si no controlem com a mínim una part de l’economia financera.

–  Creació d’una auditoria del deute de les administracions públiques que separe el deute legitim de l’il·legítim. El deute il·legitim no l’hem de pagar.

Creació d’una nova llei hipotecària que consagre com a mínim la dació en pagament.

–  Nova política fiscal que prohibisca sota penes de presó i expropiació la relació de qualsevol particular o empresa amb paradisos fiscals. Aquesta nova fiscalitat hauria rebaixar les aportacions de les rendes del treball, els autónoms i les xicotetes empreses.

–  Parc públic de vivendes en lloguer social i controlat per les administracions de totes les cases buides propietat dels bancs que han rebut diners de l’estat.

–  Creació d’una Agència Tributària Valenciana per controlar els diners dels nostres impostos i garanatir un finançament just de de la Generalitat i sobretot dels ajuntaments.

–  Derogació de la LUV i redacció d’una nova Llei d’Urbansime Valenciana que castigue l’especulació urbanística i afavorisca el desenvolupament econòmic del minufundi valencià.