Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

LA MÚSICA DE RÀDIO PEGO

Fa molt temps que tenia en ment escriure aquest article però la gossera que tant em caracteritza i el temor a ferir la sensibilitat d?alguns bons amics em va dur a ajornar fins avui la redacció del mateix.

El cas és que ja fa més de tres anys que es va signar el pacte del tripartit a Pego i una de les conseqüències positives d?aquest va ser la recuperació de la ràdio municipal per al poble. Fins aleshores Ràdio Pego era poca cosa més que el vomitori de Carlos Pascual on qualsevol veu que no fora la seua era eliminada. Li va tocar al Bloc la responsabilitat de dirigir la ràdio i això, almenys per a mi, era tota una esperança de que moltes coses podien canviar i que podia ser un mitjà immillorable per fer poble. Es va obrir la graella de programació a tots aquells col?laboradors que desitjaren deixar part del seu temps de forma altruista, es va fer un esforç pressupostari important per renovar les instal?lacions que el barretisme havia deixat totalment obsoletes per manca d?inversions i es va dignificar la situació dels treballadors de l?emissora. Amb l?entrada de Cesar Monzonís com a director del mitjà, Ràdio Pego va pendre un camí molt més seriós i amb voluntat democràtica.

No obstant, aviat van començar les trifulgues amb el PP, i el Bloc expulsava i readmetia programes crítics amb la política urbanística del tripatit segons li convinguera en cada moment, ara t?expulse per què el PP està que trau focs pels queixals, ara et torne a deixar entrar i em penge la medalla de demòcrata.

Pero a banda d?aquestes circumstàncies del tot previsibles en un poble tan convuls com Pego, hi ha una altre factor que em deixa totalment trasbalsat i amb el que, innocent de mi, no comptava: la música que posen per la ràdio.

Em sembla del tot increïble que unes persones que van forjar la seua personalitat, entre d?altres coses, amb la Nova Cançó i els Rollings Stones li donen tan poca importància a la música com a factor de canvi cultural i social. Feu la prova, poseu Ràdio Pego entre les 8 i les 13 hores, la franja de màxima audiència i escoltareu només Reggeton i altres sucedanis que fan pensar que estàs escoltant Cadena Dial. Ni rastre de música en valencià, ni rastre de la música de qualitat que es fa per la comarca. Clar que els dirigents de la ràdio diuen que la música en valencià o la música alternativa ja compten amb el seu espai en els programes que fan els col?laboradors, però els col?laboradors només podem fer programes per les vesprades o els caps de setmana, en unes hores on l?audiència baixa moltíssim i només escolten la ràdio els seguidors de cada programa en concret.

En les assemblees de la ràdio sempre ha eixit a relluir el mateix debat, els col?laboradors demanem que es pose un percentatge de música en valencià a les hores de màxima audiència i el director dóna les més variades excuses: que si no hi ha prou fons musical, que si el perfil de la gent que escolta la ràdio no és per a la música en valencià, que si ja estem treballant en això i tot arribarà etc…

D?excusa en excusa i ja portem 3 anys, clar que Ràdio Pego ha donat suport puntual a la música en valencià com va ser el cas de l?homenatge a Ovidi del setembre passat, però sembla que hi ha una estranya predilecció per ser minoritaris i en quedar bé amb els sectors més conscienciats ja n?hi ha prou. I jo em pregunte, que passaria si de quan en quan posareu alguna cançó de Feliu Ventura o de Miquel Gil en les hores que els obrers, els electricistes, els mecànics … estan escoltant la ràdio.

Que passaria si en comptes de deixar la música en valencià per a quan els professors i els estudiants ja estan a casa, fórem una mica més agosarats i apostarem per fer de la música en valencià un fet popular i no deixar-nos en l?elitisme i el gueto de sempre, per què collons l?audiència de Ràdio Pego 100% valencianoparlant no dóna el perfil d?escoltar música en valencià? de què teniu por?

Tot això per no parlar pel tufo masclista i conservador que desprenen les cançonetes que es posen quan els currantes escolten la ràdio, El sin ti no soy nada i demés xorrades que deixen els nostres joves a mig camí entre l?anorèxia i el ?oejo de política no vull saber res?. A qui cregueu que beneficia tot això?

El pitjor de tot és que el fàstic que sent cada volta que pose la meua estimada emissora un dia qualsevol pel matí és exactament el mateix que senten tots i cadascun dels militants i simpatitzants del Bloc de Pego, que passa? Els que tenen el poder sobre una emissora estan descontents amb el seu funcionament, però no fan absolutament res per canviar-ho?. Alguns li donaran la culpa al poble i diran que el poble valencià som meninfots, però jo el que veig és que més que el poble els meninfots som els nacionalistes.

Fa uns mesos Enric Morera m?assegurava, que després de les eleccions del 2007 ells serien la garantia de que a Canal 9 i demés mitjans la música en valencià viuria una situació de normalitat, no em vaig atrevir a dir-li exactament el que pensava, però els artistes estem ja curats d?espants i ens guardem molt de confiar en els polítics. Sé de primera mà que Enric és un fervorós seguidor de la nostra música, però com es demostra a Pego això no és suficient, cal alguna cosa més que gustos personals.

També fa unes setmanes gent del Bloc de Pego em comentaven la possibilitat de que La Gossa Sorda actuarem en el miting de final de campanya de les eleccions municipals del 2007, i jo em pregunte: ens hem tornat tots bojos? Si el que volen es guanyar les eleccions per què no porten una disco-mòbil i posen reggeton? no havíem quedat que això és el que vol la gent?

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari