Arxiu d'etiquetes: SOSTENIBILITAT

DB-HS (Salubritat). traduït al Valencià/Català

Document Bàsic per a la confecció de projectes relacionat amb totes les mesures higièniques sobre prevenció d’humitats, la qualitat i bonesa de l’aire interior, subministrament d’aigua potable i evacuació d’aigües residuals, etc.

HS 1  Protecció front la humitat

HS 2  Recollida i evacuació de residus HS 3  Qualitat de l’aire interior

HS 4  Subministrament d’aigua

HS 5  Evacuació d’aigües

I.E.S. de Bunyol (Foia de Bunyol).

Una obra del gran arquitecte valencià Manuel Portaceli i Roig, un dels meus mestres més estimat i admirat per mi. A les ordres del qual treballàrem per elaborar aquest projecte, junt als aparelladors o arquitectes tècnics n’Alfred Paredes i n’Àngel Aznar i Orenga.

Després de tants patiments soferts per l’educació valenciana, s’albira l’eclosió d’uns nous temps. Caldrà que implemetem l’arquitectura que mereix la nostra comunicat educativa emmirallant-nos amb els models que estan apareixen en llocs rellevants com Finlàndia.

scriptorium-monk-at-work-571x536 749bd522f3ada2fb97b3bdda01c26169On la integració de l’alumnat i professors siga el fil conductor, la creació d’espais comuns no disgregants i claustrofòbics siga bandejada, la inserció en el medi natural, la flexibilitat espacial, la llum, la multiplicitat espacial i funcional, la interacció entre professorat i alumnes siga activa, relaxada i participativa.

També la reducció de ràtios per espai, la intergeneracionalitat perduda, la reutilització espacial, etc. siguen trets comuns i parets mestres d’aquest nou estadi que se’ns fa avinent.

En definitiva deixar arrere l’educació de l’scriptorium medieval per a inserir-se en l’aprenatge actiu, contemporani, interactiu entre alumnes i professorat, crític i lliure.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

BIOMACLET

UNA PROPOSTA PER A PRESERVAR L’HORTA NORD, ACABAR LA CIUTAT PEL NORD I MILLORAR ELS ESTÀNDARS DE VIDA DEL BARRI DE BENIMACLET.

Si voleu veure-ho en gran pitgeu ací

<iframe src=”http://www.slideshare.net/josepblesa/slideshelf” width=”615px” height=”470px” frameborder=”0″ marginwidth=”0″ marginheight=”0″ scrolling=”no” style=”border:none;” allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen></iframe>

BIOMACLET

La proposta pretén millorar els estàndards del text refós del SUP T-4 de Benimaclet per a portar-lo a cap des d’una profunda reconversió conceptual i pràctica en favor del barri i el seu entorn immediat.

Pretén de manera eficaç que l’especulació no assalte a l’altra banda de la ronda nord sobre l’Horta nord. Vol crear el camp idoni per a l’autogestió dels veïns i usuaris, tot i ajudats per les administracions i la col·laboració de les iniciatives privades interessades. Igual que passa al Malmö, Berlín, Londres o Nova York més avantguardistes.

Se conforma tot el sector com a límit efectiu de la ciutat de València, establint una barrera vegetal funcionalment permeable vora la ronda nord i considerant tot el sector com a un bioma, transcendint els conceptes parcials tradicionals de parc, equipaments, dotacional, etc. No vol molletes inconnexes, vol el pa sencer. Concebent-s’hi com a límit final paradigmàtic d’altres indrets de la ciutat. Atrapant el desarrollisme construït entre els 1960’-90’ entre el sector T-4 i el nucli històric, bo i redireccionant-lo.

La perifèria interior del sector manté els vials, l’única concessió és la prolongació de l’avgda. de Valladolid a la rotonda intermèdia. Cerquem disminuir el trànsit rodat al seu interior tot incentivant l’ús de la bici i desplaçament de vianants, tot creant-hi circuits. Sols situem l’aparcament conquerit per l’Associació de Veïns, situant-lo en semi-soterrani cobert pel centre de dia o llar per a jubilats i pistes esportives per a contacte intergeneracional.

S’agrupa tota l’edificabilitat residencial i part del terciari en 4 gratacels híbrids d’unes 40 plantes, convertint-se en les edificacions més altes de la ciutat. Torres de guaita promogudes en cooperativa mixta, 60 % residencial de promoció pública i 30 % de privada inclòs el terciari situat.

Dotacional: hi ha previstos dos centres d’escoletes de menuts situats estratègicament a 1/3 i a 2/3 del desenvolupament lineal del conjunt. També s’inclou un Centre d’Educació Ambiental.

Terciari: a l’igual que passa en el jardí del Túria cal anar situant estratègicament bars, quioscos, paellers, barbacoes, etc. amb serveis  d’higiene regits des d’una concepció cooperativista que atraguen l’emplaçament de vianants i colles d’activitats.

Hi ha previst un centre d’activitats socials que recull l’àgora a l’aire lliure per a actuacions, representacions, projeccions i esdeveniments públics.

Els horts urbans (terra-planta compostatge-magatzems) van distribuint-se bàsicament on es situen en l’actualitat, engrandint-los i connectant-los per corredors per a que esdevinguen visitables. També s’hi inclou un mercat de productes frescos prop de la rotonda intermèdia.

L’important de la proposta és potenciar les relacions humanes en què els veïns i ciutadans que s’acosten “passen” activitats de manera sinergiada per l’entorn. No conduïdes, sinó espontànies. Òbviament les associacions i entitats de caràcter social se’n beneficien de crear “barri”. Així com la generacions d’inputs entre el veïnat pels skateparcs, els centre d’educació ambiental, la generació de comerç actiu, el centre de dia de gent gran i les escoletes de menuts, els espais de jocs infantils, recorreguts interns del BIOMA obert etc. Així com la creació d’un nou pol d’atracció com és el mercat, els horts amb centre de compostatge, la proximitat de l’IES de Benimaclet i el seu aprofitament dels parcs i jardins. Inclús el joc creat entre l’activitat residencial, oficines i residencial implantat en les quatre torres gratacel que des de la seua hibriditat aprofundeixen en el caràcter implantat en cota 0.00.

A tenor d’açò cal remarcar que el cos inferior de les torres funcionaria com a terciari, les primeres plantes com a oficines, etc, el cos següent com residencial divers i la coberta com a mirador amb restaurants. Aquesta proposta incideix en la sensació anímica del ciutadà en amarar-lo amb el verd que tanta tranquil·litat espiritual i nova aliança amb ella que en els temps convulsos de l’actual “territoriant” urbà troba a faltar.

Els valors contrastants entre el Pla Parcial Refós i aquesta proposta són:

Pla Parcial Refós 2003

BIOMACLET

Sistema general 69.210,30 m2

37.430,08  m2

Sistema local 64.620,22 m2

40.610,00 m2

Jardins públics 20.175,50m2

62.0000,00 m2

Àrees de joc….8.529,03 m2

9.520,00 m2

Parc urbà de S. G. (GEL-2) 21.170,17 m2

s’inclou a jardins

Parc esportiu……10.760,00 m2

12.000,00 m2

Equipament escolar 16.140,79 m2

15.000,00 m2

Serveis públics….6.955,79 m2

21.900,00 m2

Horts urbans……0,00 m2

15.600,00 m2

Total…217.561,08 m2…………………217.561,08 m2

Sòl de domini i ús privats

Pla Parcial Refós 2003…………………..BIOMACLET (162.777,20 m2)  

RAM-A……8.430,94 m2………………………………..(10 % = 16.277,72 m2)

RAM-B……30.593,58 m2…………………………….. (70 %= 113.944,04 m2)

Terc. D. Mitj. grau B (TER-2) 10.930,90 m2…….(20% 32.555,44 m2)

Estació de servei (IS-6) 1.059,06 m2…………………………..1.200,00 m2

Edificació compatible amb P.P….1200,00 M2……

Total…52.214,48 m2……………217.561,08 m2

 

El Pla de Reforma Interior vigent considera 

Pla Parcial Refós 2003…………………………..BIOMACLET (162.777,20 m2)  

Edif. residencial…139.928 m2R…………………………….130.221,76 m2

RAM-A……8.430,94 m2………………………………..(10 % = 16.277,72 m2)

RAM-B……30.593,58 m2…………………………. (70 %= 113.944,04 m2)

Terc. D. Mitj. grau B (TER-2)..10.930,90 m2..(20%…32.555,44 m2)

 

Número d’habitatges…..1.345 unitats…………………..1.278 unitats

Superfície mitjana d’habitatge ..104.04 m2.

Variable a mòduls de 34,00 m2, que poden ser de 34, 68, 102 i 136 m2

Plurifamiliar a Avgda de Burjassot/c. de la florista. València (2-2)

COMPOSICIÓ.
Llenç de carrer corredor: finestra+arbre.
És axial. De caràcter clàssic, rememora les intervencions vieneses loosianes. Un cos basamental. Un cos mig pautat pels cossos volats que agafen el gris blavós. Sobre un grana rogenc vidrat. La junta del maó és continua que reforça l’horitzontalitat. El cos de coronació és una marquesina volada sobre el carrer. Conservem el gris suau albí de l’execució acurada. Les escales cargolen sobre el seu interior i ventilen per la part superior. I il•luminen el buc de l’escala. Tant la planta primera com l’ultima té la possibilitat lúdica de l’exterior a l’aire lliure. Habitatge complet als extrems i dúplex central. La terrassa es situa a la part davantera que dóna vistes al carrer. La façana interior marca la intimitat. Una superfície tibant blanca relluu a l’interior. Tots els paraments interiors conserven un blanc de neu. Així cadascú se l’apropiarà amb els seus colors que el diferencien dels veïns. La inserció de marquesines amb pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MATERIALITZACIÓ.
Materials normals:

  • Estructura portant i murs de soterrani: formigó armat.
  • Façanes interiors del pati: monocapa sobre murs de tancament de tres fulles ceràmiques.
  • Façanes a carrer: fàbrica de Maons vidrats amb junt horitzontal seguit. Aplacat de peces prefabricades de ciment blanc per a pintar. Basament de pedra artificial colorejada en negre-gris.
  • Portam exterior: alumini lacat al forn, color gris blavós fosc.
  • Distribucions interiors: envans de 10 cm.
  • Revestiment interior: enlluïts pintats amb p. Plàstica. Blanca
  • Revestiment exterior de pati: monocapa.
  • Paviments: marbre en general i gres en estances humides.
  • Portam interior: tauló DM contraxapat de faig clar.
  • Instal•lacions de gas.
  • Telecomunicacions d’acord a normativa.
  • Coberta amb perfils estruïts i plegats industrials. Fent de protecció, interior poliestirè extruït d’alta densitat. Mitgeres pluvials resoltes amb perfilaria cargolada a la fàbrica.
  • Ram de manyà: acer galvanitzat pintat amb esmalt.
  • Trencaaigües i paviments d’elements comuns amb pedra artificial de resines.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

UFA a Serra.

En aquesta intervenció d’obra nova es detecta una certa influència de les “prairie houses” d’En Frank Lloyd Wright. L’espai a doble alçada i l’arribada a la zona d’estar de la primera planta on s’arriba, estranyament- des del distribuïdor de planta baixa i des de l’estar comú.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La corbatura del mur de l’est intentava abundar en el recolliment de la zona de l’estar, així com l’entrada de llum zenital des de l’orientació de migjorn.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En la construcció es va cometre l’error de deixar massa curt el voladís anterior, per un error de replanteig del forjat de coberta i del costat corbat. Tot quedant camús bastant desfigurat de la concepció original. Per una altera banda la coberta que originalment era plana va acabar sent una mitja teulada doncs els propietaris provinents de Lleó (Espanya) els satisfeia veure les “teulades i xemeneies” com les del seu poble.

Plurifamiliar a Paterna. Architettura Povera.

Edifici entre mitgeres situat en la cantonada de c/ Mare de Déu del Pilar cantó C/ Mare de Déu dels Desemparats, de la Vila de Paterna. Prevalien els criteris de sostenibilitat, de “fer ciutat” urbans i de “monumentalitzar” una bossa degradada del barri de l’Eixample que havia quedat entre les grans construccions del desenrotllisme dels seixanta i setanta del segle passat que havia quedat engolida i despersonalitzada. No quedava una altra-donat el caràcter especulador del promotor i constructor de caure retuts a unes tipologies d’eixample per la magnitud del solar i la seua profunditat, adobada també per la mentalitat conservadora dels compradors.

 

Ahir mateix vaig tornar, com sempre faig, a veure com s’havia incardinat la peça en el context i vaig creure que havíem passat de ser un niu de rates a la peça de referència més dinàmica de tota la contornada.

A Paterna vaig descobrir el mateix problema que tenien a Berlín: l’existència de grans illes de cases (mansanes) que deixaven  molt d’espai interior per a fer Hof o patis interiors de trobada i ús comunitari.  A Paterna no era possible tanta generositat espaial, i vaig endegar una sèrie de projectes sobre allò que hom anomenà EL PROJECTE COMÚ EUROPEU: L’HABITATGE SOCIAL. I  vaig prendre-hi de referència algunes obres d’Oswald Mathias Ungers, en aquest context a Berlín.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’organització funcional consistirà en el següent:
• Planta Soterrani 2: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Soterrani 1: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Baixa: dedicat a vestíbuls, vivendes i locals.
• Planta 1a ,2a i 3a: dedicat a vivendes.
• Planta àtic: dedicat a vivendes.
Quant a l’exigència de la normativa vigent a l’existència d’una plaça de garatge per vivenda, cal dir que en este edifici la dita exigència se supera amb escreix ja que tenim 27 vivendes i 45 places de garatge.

La composició morfotipológica de l’edifici és d’un sol cos, clarament llegible des de l’exterior, amb una interposició de zones ixents i entrants, i amb una trama de buits molt definida.

La composició s’ha establit, en plantes, segons els criteris de distribució d’edificis entre mitgeres, per això s’articulen al voltant dels patis de llums. És a dir amb base a criteris d’habitabilitat, intentant de dotar cada vivenda del màxim d’espai servit i el mínim de servidor. Ubicant en la totalitat de les vivendes com a mínim 3 dormitoris, a excepció d’una vivenda d’àtic que tan sols té dos dormitoris. Tots compten amb dos banys i una cuina, a excepció de la dita vivenda d’àtic que tan sols te un bany. L’estesa de roba es fa en la terrassa comuna de coberta de l’edifici.


La composició de la façana és de caràcter clàssic ordenant-se en alçària segons basament, un cos central i la coronació de marquesina per mitjà de la reculada amb unes zones terrassades perquè d’aquesta manera poder-hi regularitzar les distribucions respecte a la façana.

Plurifamiliar a Museros. Architettura Povera.

TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
Com la parcel•la Museros 1, es troba enclavada en la mateixa zona d’eixample, tot just davant de l’anterior, i separades ambdues per un carrer. Tenint totes dues els mateixos considerants de l’entorn: la via del tren, el pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. En aquest cas ens trobem davant de l’scalèxtric del pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, que es troba a les nostra esquena. La parcel•la més rectangular, proporcionada i limítrofa, dins de la Unitat d’Execució, ens dóna peu a experimentar i posar en crisi sobre les actuacions precedents. Sent en aquest cas molt semblant a les precedents, i no amb la longitud i encorbament que hi havia a Museros 1.
DSCN3051PROGRAMA
Repetim les hipòtesis de partida: donat el preu de la parcel•la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 95 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. Preu de mercat d’eixida: 1500 € /m2. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d’accessibilitat a gent normal, nivell econòmic mitjà ⁄ baix. Hi havia la premissa de la sostenibilitat entesa en aquell sentit en què Stephen Bayley ho explica:
The best argument for good design is that it last. The best argument for good science is that it deplores waste. I’m bored with guilty and tecnologically illiterative environmental Luddites describing a future of guilt and privation led in caves. There’s an alternative responsible future persuasively offered by Braungart and McDonough. THe survival of the planet can be re-stated in terms of stimulus, opportunity, challange and reward. Works for me’.
HPIM6257
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA. Pagoda + Architettura povera.
Les ordenances del sector obligaven a partir de la segona a enretirar-te quatre metres de la zona de vial públic. Precepte que ací, sí vam complir. L’estructura, però quedava per a formar part de la composició. Aquesta intervenció actua, igual que la Museros 1, amb cadència d’instal•lació per contrast, no analògica. Hem pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista. Malgrat la incapacitat pressupostària. Tot intentant, de nou, agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Antirretòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

COMPOSICIÓ.
Aquesta intervenció segueix el rastre de les intervencions precedents que semblaven casernes militars. Invertint els termes creant des de la composició un altre artefacte volgudament diferent. Un cub s’alça i és cobert per una coberta corba que suporten els pilars exempts perimetrals. El nucli de comunicació vertical queda arran de façana. Pecat capital en tot disseny comercial. La façana és caríssima, diuen els promotors. Tot s’organitza simètricament. Contradicció evident en un concepte oriental. I volgudament oriental d’imatge exterior. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna. Dos habitatges per cada planta, i ús comunitari a tothom. La inserció de marquesina a l’accés rememora el Tori dels camins del Japó. Pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània. Mescla mediterrània i oriental. Malauradament i unilateralment un dels promotors s’enrocà en la treia de colors del portam i dels parament destrossant tots els conceptes que hi havia meditat. El resultat és clarament discrepant amb l’ideat, capgirant la concepció constitueix un acte de falta de formació. Amb una frase que llançà, un dels socis promotors, acabà la diatriba: Parece un hospital con estos colores. A hores d’ara, ja estesa la moda dels dits colors, sembla que podrem desenvolupar alguna peça d’aquest caire. El mal ja és irreversible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

UFA a ELS FORRIOLS (RAFELBUNYOL)

PLÀNOLS

__Epmservernuevo_f_2004(falta copiar projectes)_04-35_JORGE PUCHE_proyecto web_plantes1 Model (1)

 

 

 

 

__Epmservernuevo_f_2004(falta copiar projectes)_04-35_JORGE PUCHE_proyecto web_SEC-ALZA Model (1)

 

 

 

 

 

 

 

 

EXTERIORS

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

INTERIORS

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.