ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Plurifamiliar a Museros. Architettura Povera.

Deixa un comentari
TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
Com la parcel•la Museros 1, es troba enclavada en la mateixa zona d’eixample, tot just davant de l’anterior, i separades ambdues per un carrer. Tenint totes dues els mateixos considerants de l’entorn: la via del tren, el pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. En aquest cas ens trobem davant de l’scalèxtric del pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, que es troba a les nostra esquena. La parcel•la més rectangular, proporcionada i limítrofa, dins de la Unitat d’Execució, ens dóna peu a experimentar i posar en crisi sobre les actuacions precedents. Sent en aquest cas molt semblant a les precedents, i no amb la longitud i encorbament que hi havia a Museros 1.
DSCN3051PROGRAMA
Repetim les hipòtesis de partida: donat el preu de la parcel•la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 95 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. Preu de mercat d’eixida: 1500 € /m2. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d’accessibilitat a gent normal, nivell econòmic mitjà ⁄ baix. Hi havia la premissa de la sostenibilitat entesa en aquell sentit en què Stephen Bayley ho explica:
The best argument for good design is that it last. The best argument for good science is that it deplores waste. I’m bored with guilty and tecnologically illiterative environmental Luddites describing a future of guilt and privation led in caves. There’s an alternative responsible future persuasively offered by Braungart and McDonough. THe survival of the planet can be re-stated in terms of stimulus, opportunity, challange and reward. Works for me’.
HPIM6257
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA. Pagoda + Architettura povera.
Les ordenances del sector obligaven a partir de la segona a enretirar-te quatre metres de la zona de vial públic. Precepte que ací, sí vam complir. L’estructura, però quedava per a formar part de la composició. Aquesta intervenció actua, igual que la Museros 1, amb cadència d’instal•lació per contrast, no analògica. Hem pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista. Malgrat la incapacitat pressupostària. Tot intentant, de nou, agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Antirretòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari.
COMPOSICIÓ.
Aquesta intervenció segueix el rastre de les intervencions precedents que semblaven casernes militars. Invertint els termes creant des de la composició un altre artefacte volgudament diferent. Un cub s’alça i és cobert per una coberta corba que suporten els pilars exempts perimetrals. El nucli de comunicació vertical queda arran de façana. Pecat capital en tot disseny comercial. La façana és caríssima, diuen els promotors. Tot s’organitza simètricament. Contradicció evident en un concepte oriental. I volgudament oriental d’imatge exterior. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna. Dos habitatges per cada planta, i ús comunitari a tothom. La inserció de marquesina a l’accés rememora el Tori dels camins del Japó. Pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània. Mescla mediterrània i oriental. Malauradament i unilateralment un dels promotors s’enrocà en la treia de colors del portam i dels parament destrossant tots els conceptes que hi havia meditat. El resultat és clarament discrepant amb l’ideat, capgirant la concepció constitueix un acte de falta de formació. Amb una frase que llançà, un dels socis promotors, acabà la diatriba: Parece un hospital con estos colores. A hores d’ara, ja estesa la moda dels dits colors, sembla que podrem desenvolupar alguna peça d’aquest caire. El mal ja és irreversible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.