De Sants estant

Primer de tot, aclarir que estic en contra de fer malbé material, sigui públic o privat. Propi o d’altri. Entre moltes altres raons de tipus ètic, també per una simple motivació mediambiental de generació de residus i de malbaratament de matèries primeres. Potser per això allargo l’ús d’algunes peces de vestir, electrodomèstics i estris tecnològics més enllà del que seria raonable.

També haig de confessar que vàries vegades havia contactat amb una amiga proposant-li, ep! en broma, d’anar a cremar contenidors quan el Barça guanyava algun campionat, ja que aquesta era la típica manera d’acabar les celebracions que començaven a Canaletes. Quins temps aquells!

Però anem a l’actualitat. A la crema de contenidors que s’ha produït aquests dies de protestes per l’engarjolament del Pablo Hasél. No sé quants se n’han cremat, però molts. I tots hem lamentat l’elevat cost que això tindrà per a l’Ajuntament. És a dir, per a nosaltres, els ciutadans que declarem i paguem impostos.

No he trobat informació fiable del cost de cada un, però podem fixar-lo en 1000 €. (Deixem de banda, de moment, preguntar per què no els compren metàl·lics, que també n’hi ha). Com que voldria comparar aquest cost amb altres accions o esdeveniments, usarem aquest valor monetari com si fos una criptomoneda, el “€-container”, encara que, per fer-ho més nostrat, li direm “Contenidor” . No sé si no seria més adequat qualificar-la de “piromoneda” en comptes de “criptomoneda”, però vaja…

Anem al gra: les eleccions del 14F van tenir un cost de 37,5M €, dels quals 8M eren en mesures de seguretat addicionals per fer-les en plena pandèmia per aprofitar l’efecte “Illa”. Cost equivalent d’aquesta estratègia-caprici del TSJ: 8000 contenidors.

El Piromusical de la Mercè, per deixar bocabadats als “camacos” val uns 500.000 €. Això és: 500 contenidors cremats en mitja hora. I provocant una contaminació equivalent a milers de cotxes circulant durant hores per la ciutat…

El cost de l’estança de l’emèrit (jo en diria demèrit) al seu paradís al “Golfo” (tot quadra) es fa difícil d’avaluar. Però entre la super-suite, els cuidadors, les “cuidadores”, els escortes, viatges amunt i avall d’uns i altres, etc, podem valorar-lo en 50.000 €/dia. I ens podem quedar molt curts… Equivalència: 50 contenidors cremats cada dia, 5000 en poc més de  tres mesos….

El cost del rescat de la plataforma Castor de l’ínclit Florentino s’avalua en uns 4400 M €, que anirem pagant amb la factura del gas durant 30 anys. Però ell ja té els diners a la butxaca. Equivalència: 4,4 milions de contenidors.

Seguim? Rescat dels bancs després de la “crisi” del 2008:  66.000 M €. Equivalents a 66 milions de contenidors. Per fer-vos a la idea, Barcelona en té uns 10.000. És a dir, que aquesta despesa representa els contenidors de 6600 ciutats com Barcelona, això és, per a uns 9.900 M d’habitants, més que tota la humanitat. I obviant que mig món no té on tirar les escombraries…

Ep! Si arribats aquí algú creu que això és demagògia, que comparo coses ben diferents, li diré que no tant: al cap i a la fi, tot això ho acabem pagant els mateixos, els que no defraudem hisenda, que sóm tots. ( tots els que paguem, és clar).

Per acabar, un consell. No expliqueu res d’això als joves: podria ser que llavors haguem d’anar a llençar la brossa i els reciclats a la Patagònia. Tu ja m’entens…