marginàlies

Dedica’m els matins i faré que els capvespres no t’emmascarin l’esguard. I somriu, omple de bogeria els clotets de les galtes, que de cada vegada és més suportadora la somada d’allò que cal callar. Somriu, que la vulnerabilitat ens permet lligar els somnis per fer-ne cadenes de mans i plaers. Som irrellevants, innocus, amebes incapacitades per a la maldat, ja ho saps. No et basta aquesta certesa per picar l’ull a la felicitat? Reinventarem el passat, si convé i com fan els addictes als imperis, si per això hem de ser feliços, et sembla bé?