marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 d'octubre de 2012
0 comentaris
SET DE BATCULADES
Des que sé, via Rajoy, que la Constitució -que ens rebenta com a poble- ens obre les portes de la prosperitat, d’Europa, de l’euro i del món, i que fora d’ella tot és incertesa i males perspectives, sent unes ganes irreprimibles de conèixer a plaer aquest espai hecatòmbic sembrat de paranys i llops afamegats, i serps tricèfales.
I més, assabentat que Wert, l’imministre, el propagandista del nou règim, ha insistit, clar i català, que sí, que vol espanyolitzar els alumnes i els joves catalans, i que se sent molt orgullós d’haver-ho proclamat dues vegades com a mínim i de dur-ho a terme sense dilació. D’aleshores ençà vull ser veu desafinada, pedra dins la sabata dels engominats que crispen, exasperen i atien el foc de la discòrdia, esperit permanent de contradicció; l’agulla que fa passar el camell pel seu cós com si fos un gos d’atura i que mai no es perd dins cap paller. O el furóncol al cul del darrer megarca, vés per on.
Mallorca acaba d’estrenar un nou espai cultural de primer ordre, l’Auditori de Manacor, coincidint amb la inauguració de la vint-i-setena edició de la Fira de Teatre. L’impresident Bauzá, en l’acte protocol·lari, gosà posar-se en sa boca versos de Miquel Àngel Riera: “La bellesa de l’home és que crea bellesa”. No fa per ell, certament. La veu miquelangelrieriana en boca de qui més mal ha fet al català des que morí el dictador, diu, perquè és veu plena que mai no s’apaga, però no es fa sentir. L’impresident no sap com fer-la sentir perquè no la sent. Matraca als impostors!
Tot plegat em fa tenir set de batculades.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!