marginàlies

El masclisme impera, abusa i terroritza amb una comoditat esfereïdora. I mata: amb el que duim d’any, a l’estat ja han mort 15 dones a mans d’homes. Està tan profundament arrelat, el poder mascle, que se segueix transmetent abassegadorament i impune. Els tímids avanços dels darrers anys no l’han descompost gens.

Tots els homes –la generalització, en aquest cas, no és ni mica imprudent- en alguns moments de la nostra vida hem fet ús de la força impune del mascle, reconèixer-ho és el pas imprescindible per prendre consciència de l’atrocitat del masclisme. Bo és que, ara, una minoria  ens adonem d’aquestes o d’aquelles masclades i rompem el silenci que ens ha fet còmplices de tants tropells vers les dones. Qui no coneix el cas d’una dona maltractada, física o psíquica, i hem callat fent del nostre silenci el còmplice necessari del maltractador?

Desarmar el masclisme no serà fàcil. El poder engata, ja ho sabem, i despoderar els mascles no serà gens bo de fer, però ens hi hem de posar sense més excuses si encara ens importa el rumb que pugui prendre la condició humana. I comencem per on cal: pels nostres fills i nets, i ús el masculí amb tota intenció. Una nina d’onze anys –onze anys!- de Badalona diu que va ser víctima d’una agressió sexual grupal: cinc al·lots menors d’edat l’amenaçaren, la violaren i sembla que ho gravaren. Insuportable.