marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
11 de maig de 2014
0 comentaris
ILLES AÏLLADES, INSULARITAT NO RECONEGUDA
Patxi López, exlehendakari, ahir, en un míting a Sant Sebastià, va deixar anar una frase que primer em deixà perplex, més tard dolgut i ara mateix emprenyadíssim i indignat. Ja sé que en temps d’eleccions –en aquest cas les europees- els polítics xerren més que un cul de vinyòvol, raó per la qual la seva boca esdevé forn d’insensateses, mentides i altres elements altament tòxics, però per simple decòrum –ja sé que és molt demanar a aquesta casta gairebé intocable i de cada vegada més nècia- haurien de procurar-se sistemes de refrigeració bucomental per no fer massa el paperot.
Patxi López l’increïble digué la frase en referir-se al nacionalisme que no és el seu, és a dir, l’espanyol, sinó al basc –en totes les seves expressions- que qualificà de “nacionalismes rancis”. Per precisar aquesta pretesa caducitat –o el seu tuf desagradable, vés a saber- indicà tot seguit que “sempre proposen un camí cap on no s’ha d’anar”. Se’n podria discutir molt i espès, d’aquest suposat camí cap enlloc dels rancis i els camins estimbadors pels quals en fa anar el nacionalisme representat per l’increïble López, però jo no estic en campanya electoral.
La indignació que encara sent vingué després d’aquesta referència en dir que: “Volem [el Partit Socialista d’Euskadi] un continent, no convertir-nos en illes aïllades”. Ja hi som! Seguim segregant; seguim fent roïssos. Els illencs –aïllats, per més aprofundir en la solitud- com a mostra d’endarreriment, de retard, de rustiquesa, d’antigor, d’antimodernitat, de rèmora, d’impossibilitat d’arribar a la mamella bona.
Diria el mateix, l’increïble exlehendakari, si el convidassin a fer un míting a qualsevol de les illes nostres? Diria que per als illencs no vol illes sinó un continent?
Encara que, pensant-hi bé, no deixa de ser igualment una “patxiada” anar a Europa –el continent que ens ha de salvar els mobles- perquè “reconeguin la nostra insularitat”. Quina fe d’illa podem o hem de presentar? O quina, de les moltes modalitats de fe i de vida, hem de passar per registre? Els espanyols i els portuguesos, han hagut de demostrar en qualque moment la seva “peninsularitat”?
No fa ni un mes, la Comissió d’Economia i Competitivitat del Senat aprovà per unanimitat una moció que insta el Govern estatal a continuar els treballs perquè la Unió Europa reconegui la insularitat de Balears. Es veu que consta molt demostrar que som illes i que l’Estat espanyol no ha acabat de trobar la manera de demostrar-ho fefaentment. No basta remetre’ns al Google maps per fer veure que som porcions de terra voltades d’aigua de tots costats, més petites que un continent?
Supòs que per això l’increïble Patxi ens voldria continentalitzar.
La indignació que encara sent vingué després d’aquesta referència en dir que: “Volem [el Partit Socialista d’Euskadi] un continent, no convertir-nos en illes aïllades”. Ja hi som! Seguim segregant; seguim fent roïssos. Els illencs –aïllats, per més aprofundir en la solitud- com a mostra d’endarreriment, de retard, de rustiquesa, d’antigor, d’antimodernitat, de rèmora, d’impossibilitat d’arribar a la mamella bona.
Diria el mateix, l’increïble exlehendakari, si el convidassin a fer un míting a qualsevol de les illes nostres? Diria que per als illencs no vol illes sinó un continent?
Encara que, pensant-hi bé, no deixa de ser igualment una “patxiada” anar a Europa –el continent que ens ha de salvar els mobles- perquè “reconeguin la nostra insularitat”. Quina fe d’illa podem o hem de presentar? O quina, de les moltes modalitats de fe i de vida, hem de passar per registre? Els espanyols i els portuguesos, han hagut de demostrar en qualque moment la seva “peninsularitat”?
No fa ni un mes, la Comissió d’Economia i Competitivitat del Senat aprovà per unanimitat una moció que insta el Govern estatal a continuar els treballs perquè la Unió Europa reconegui la insularitat de Balears. Es veu que consta molt demostrar que som illes i que l’Estat espanyol no ha acabat de trobar la manera de demostrar-ho fefaentment. No basta remetre’ns al Google maps per fer veure que som porcions de terra voltades d’aigua de tots costats, més petites que un continent?
Supòs que per això l’increïble Patxi ens voldria continentalitzar.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!