marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de maig de 2013
0 comentaris
SATURNS
Quan hom s’enfronta ritualment amb el cafè primer del dia, abans de tocar les set, és com si es plantàs just al caire de l’abisme i saludàs burletament el racó de món que li ha tocat de viure. Són pocs els pensaments que, en aquesta hora deixondida, s’abalconen per entelar-se les ulleres amb el baf que dibuixa la xicra que crema, però avui, vés a saber per quines cinc-centes, a l’òrbita del funcionari que badoca, acabat de dutxar, hi apareix un planeta nou amb totes les traces de ser Saturn, puix que es presenta voltat d’anells platejats.
No sap ben bé què hi fa, en hores tan matineres, aquell saturnet domèstic fent-li fer cucaveles a la poca eima que es troba cada matí quan s’aixeca. Tampoc no s’entretén a esbrinar-ho mentre fa el primer glop de cafè i amb ell entren a sa boca un grapat d’anells. L’assaboreix com si fos el millor cafè del món i és quan s’adona que saturn també vol dir sorrut, taciturn.
I quan s’acaba el cafè extraordinari acompanyat del planetó, adverteix a l’astre que estam governats per saturns, per capverjos que l’únic que percacen és excitar el personal perquè s’encabriti i poder aplacar amb tota força i solvència el remuc dels desesperats. Li fa a saber especialment que el president d’aquestes perles enmig de la mar més nostra és significativament saturn, especialista en enredar la boga, a sembrar de sal els sementers més fèrtils i a dir el nom del porc als fills naturals d’aquestes terres voltades de mar.
En adonar-se que s’enrabia tant d’hora, s’atura en sec per mirar als ulls al planetet, que ja no troba per enlloc. Quan s’acala per veure si volta per davall la taula, cau en el compte que la seva oradura comença a ser preocupant.
I quan s’acaba el cafè extraordinari acompanyat del planetó, adverteix a l’astre que estam governats per saturns, per capverjos que l’únic que percacen és excitar el personal perquè s’encabriti i poder aplacar amb tota força i solvència el remuc dels desesperats. Li fa a saber especialment que el president d’aquestes perles enmig de la mar més nostra és significativament saturn, especialista en enredar la boga, a sembrar de sal els sementers més fèrtils i a dir el nom del porc als fills naturals d’aquestes terres voltades de mar.
En adonar-se que s’enrabia tant d’hora, s’atura en sec per mirar als ulls al planetet, que ja no troba per enlloc. Quan s’acala per veure si volta per davall la taula, cau en el compte que la seva oradura comença a ser preocupant.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!