marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de febrer de 2021
0 comentaris

DE TURNER A DEAN

Avui els mitòmans tenen prou substància per llepar-se’n els dits. D’una banda, Lana Turner, una actriu que es féu notar en pel·lícules dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, fa cent anys. El 1946 protagonitza, juntament amb John Garfield, la primera versió de «The Postman Always Rings Twice» -»El carter sempre truca dues vegades»- que la catapulta a l’èxit. D’aquest film, el 1981 es féu una versió dirigida per Bob Rafelson i interpretada per Jack Nicholson i Jessica Lange, que no agradà gens a Turner. El 1953, Lana Turner, dirigida per Vincente Minnelli, protagonitza amb Kirk Douglas «The Bad and the Beautiful», «Cautivos del mal» en versió castellana. I el 1957 també triomfa amb la pel·lícula «Peyton Place”, dirigida per Mark Robson, i que a l’Estat espanyol es traduí per “Vidas borrascosas”. I com sol passar amb les deïdificacions cinematogràfiques, un episodi personal marcà tant la vida com la projecció pública de Lana Turner: la seva filla Cheryl Crane, de catorze anys, apunyalà fins a matar-lo Johnny Stompanato, el seu amant i gàngster. Sa filla quedarà absolta en considerar que actuà en defensa de sa mare. Per demostrar que aquesta tragèdia no havia afectat la seva carrera, el 1959 interpreta la protagonista de Imitation of Life, dirigida per Douglas Sirk, que la retorna als cims de la popularitat. Morí el 29 de juny de 1995.

I d’altra, també avui, James Dean faria 90 anys, un actor que amb només tres pel·lícules (East of Eden, 1955; Rebel Without a Cause, 1955; i Giant, 1956), marcà amb força el cinema de fa una seixantena d’anys i que la seva mort als 24 i en el ple del seu impacte cinematogràfic, no féu més que mitificar-lo. La miopia li impedí de ser un gran basquetbolista tot i la seva alçada discreta, metre i setanta-tres centímetres. Tanmateix, la seva determinació de viure de pressa perquè la mort arriba prest, deia, l’abocà a la interpretació. I la interpretació li permeté, segons afirmava, somniar com si hagués de viure eternament i a viure com si hagués de morir en qualsevol moment. I partí molt prest per forjar la llegenda que encara ara l’embolcalla i que de ben segur no li deu agradar gens.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.