marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
3 d'abril de 2013
0 comentaris
NO HI HA TEMPS QUE NO TORN, DE TAVERNERS
‘No hi ha temps que no torn’ és el títol del primer treball discogràfic del grup Taverners. Des de fa tres anys, aquest jove quartet mallorquí fa passar per la seva joventut i personalitat temes populars, tradicionals i d’autors de la nostra terra. Ara presenten part del seu extens repertori que han anat interpretant per diferents escenaris de Mallorca i Catalunya.
Formen el grup: Càndid Trujillo (grall, xeremies, flabiol, tamborí i percussions tradicionals); Pau Mas (bombo, tabal, flabiol, tamborí, castanyoles, bateria, guitarró i veu); Pere Llabrés (baix) i Marcel Pich (guitarra). En aquest enregistrament hi col·labora Noemí Garcies.
El disc ha estat enregistrat als estudis Ona de Bunyola, produït per Miquel Brunet. De fet, fou Brunet qui animà el grup a fer realitat aquest projecte que ha estat finançat gràcies al micromecenatge.
‘No hi ha temps que no torn’ és un treball on hi podem sentir temes de Maria del Mar Bonet, UC, Al?Mayurqa, Ovidi Montllor i Guillem d’Efak. D’aquest darrer, s’hi inclou musicat el poema ‘Siau qui sou’, tot un himne de la nostra terra. El denominador comú de totes les cançons és la vigència del seu missatge.
No es tracta d’un disc de versions convencional, ja que el grup es fa ben seves les cançons i també la reivindicació que es deprèn de les seves lletres. Així, les xeremies i els guitarrons s’empelten amb el so d’un bombo, un baix i una guitarra elèctrica de forma gens forçada. També es pot considerar un disc pedagògic perquè torna a posar damunt la taula sons i paraules d’un temps que Taverners volen que arribi a un públic jove que potser encara no coneix.
El disc ha estat enregistrat als estudis Ona de Bunyola, produït per Miquel Brunet. De fet, fou Brunet qui animà el grup a fer realitat aquest projecte que ha estat finançat gràcies al micromecenatge.
‘No hi ha temps que no torn’ és un treball on hi podem sentir temes de Maria del Mar Bonet, UC, Al?Mayurqa, Ovidi Montllor i Guillem d’Efak. D’aquest darrer, s’hi inclou musicat el poema ‘Siau qui sou’, tot un himne de la nostra terra. El denominador comú de totes les cançons és la vigència del seu missatge.
No es tracta d’un disc de versions convencional, ja que el grup es fa ben seves les cançons i també la reivindicació que es deprèn de les seves lletres. Així, les xeremies i els guitarrons s’empelten amb el so d’un bombo, un baix i una guitarra elèctrica de forma gens forçada. També es pot considerar un disc pedagògic perquè torna a posar damunt la taula sons i paraules d’un temps que Taverners volen que arribi a un públic jove que potser encara no coneix.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!