marginàlies

El batlle de Vilafranca de Bonany (d’allà on era la meva padrina materna), Montserrat Rosselló Nicolau pel Partit per al Poble, la marca vilafranquera del Partit Popular, en una discussió plenària va titllar el regidor Serehïm Mateu Salord Comes (Sere), de  MÉS per Vilafranca, de ser “poc home”. Atenent la condició homosexual del regidor Salord, l’epítet llançat pel senyor batlle adquireix un tint tan profundament  infamant, per mi, que no basta que demani disculpes, que ignor si les ha demanades. Si ell ho fos molt, plegaria avui mateix adjuntant a l’escrit de renúncia el “Jo pecador”. Perquè demostra que l’homofòbia del senyor Rosselló és profunda, apregonada i densa.

I més, després que el nostre Parlament aprovàs el passat dia 17 d’aquest mes de maig la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, i per eradicar l’LGTBfòbia. Res millor, per tant, per celebrar una llei que s’ha torbat una eternitat a ser redactada, que la dimissió del senyor Montserrat Rosselló. Seria el millor sus per posar fil a l’agulla i acabar per sempre amb indignitats que posen en destret la nostra condició humana.

Posat a ser conseqüent amb el que he pensat tot d’una que he llegit la notícia, recordaria al senyor batlle de Vilafranca que “no són homes tots els qui pixen a la paret”; o que “és un bon home, però no passa d’aquí”; o que “un home no és més que un home”. I, sobretot, que “no hi ha home sense home”.