marginàlies

Blanc, groc i vermell.
No són els colors
de cap bandera:
són els tons
d’un ànim que s’esbuca
en veure com plou
escòria,
menyspreu
i deshonor
sobre el teu poble.
La lletra clara
i la veu declamada
no basten per acarar
la mentida permanent
del comandament en cap
i els seus llepaires
que manen la destrossa
de la terra nostra
convertida en fort
de facinerosos.
Ni la bellesa
incontestable
del perigeu
allunya la malignitat
enterca
dels saquejadors
i dèspotes.