marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 d'octubre de 2014
0 comentaris

LLENGUA I CULTURA, UN PROJECTE COMPARTIT I DE FUTUR. FERRAN MASCARELL A CAN ALCOVER

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va ser ahir a Can Alcover -convidat pel Grup d’Anàlisi i Opinió Cultura i País, i l’Obra Cultural Balear- per parlar de “Llengua i cultura, un projecte compartit i de futur”.

Per Mascarell, tot i les interferències polítiques, la cultura catalana ha vençut. I ha estat així perquè el català és la història de la societat civil, de la que en sorgí, primer, la renaixença i a partir d’ella el catalanisme polític.

Ha estat aquest impuls cívic que ha construït un país amb molt de talent creatiu i emprenedor que, emmarcat en una societat petita, vol créixer, es vol internacionalitzar perquè, ara mateix, els mercats són universals i no en vol quedar al marge. És així que per a Mascarell, la cultura catalana necessita un estat; sense un estat al darrera, la nostra cultura, a parer seu, patirà. Ara mateix, tutelats per l’Estat espanyol, que no entén la pluralitat, patim de valent.

És clar que les realitats dels territoris de parla catalana no és, malauradament, la mateixa. Mentre que al Principat el català ha guanyat perquè ha estat capaç de normalitzar-se, a la resta de territoris forces poderoses s’afanyen a convertir la llengua pròpia en estrangera, de segon grau i amb la clara intenció de dividir el domini lingüístic. En aquest sentit, és prou evident que hi ha gent que no vol que el català funcioni

I malgrat tot, hi ha elements que indiquen la puixança del català en l’àmbit digital: és la 8ena llengua del món en penetració d’internet (l’índex de penetració d’internet és el resultat de dividir el nombre d’usuaris de la xarxa per la població total del país); la 26ena en nombre de pàgines web i la 8ena llengua més activa en blogs.

A més, el català va aconseguint una forta capacitat d’atracció que es tradueix, per exemple, en l’edició en català de mitjans de comunicació. I és així perquè al darrera del català hi ha una identitat plural i diversa, no una realitat tancada.

No es pot negar, evidentment, que hi ha àmbits on la presència del català és molt baixa, com en l’administració de justícia o en el cinema.

De la cultura, digué el conseller, se n’han de tractar els termes simbòlics, naturalment, però, a la vegada, no se n’ha de negligir el seu impacte en l’economia. Ara mateix hi ha unes quaranta mil empreses culturals amb totes les conseqüències positives que se’n deriven en forma de llocs de treball i de generació de riquesa. És per això que, per ell, la cultura catalana s’ha de fonamentar en quatre pilars: la identitat, la creativitat, la cohesió i la prosperitat.

Quant al futur, Ferran Mascarell digué que des del Principat es treballa amb mentalitat d’estat amb l’objectiu de refermar els lligams, les conviccions i les creences. Creu que s’ha d’arribar a una entesa per la llengua i a una autoritat lingüística compartida. I que se segueix i se seguirà apostant per la força que ha d’exercir la societat civil organitzada.

BOLERO
27.01.2012 | 8.34
ENTRETENINT LA VOGA
28.05.2009 | 12.05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.