marginàlies

Debades fa esforços per intentar refer el somni que està segur que l’ha tingut durant bona part de la nit al caire de la benanança més absoluta. Mira atentament, per ventura bojament, el baf del cafè matiner com si en ell hi hagués les claus del somni ocult, la resolució del jeroglífic que li ocupa la pensa,  i de sobte, de l’emissora que escolta sempre, sent Dulce Pontes cantant “A brisa do coração” i es demana si el blau que ara li pren el mirar àvid és el mateix des que es constituí la llum; si des d’aquest inici lluminós n’hem perdut cap, de color, que cal recuperar com es desenterren dents primitives sense cap corc o es troben pintures fetes per dones i criatures en els racons de certes coves . I, sobretot, si encara és a temps de cercar tresors, de piratejar la realitat que el fa anar lent de cap i de cos, de poder descobrir carrers daurats  amb finestres generoses i encuriosides que aporten murmuris al silenci gens soberg de la vila.

https://www.youtube.com/watch?v=hHEmWMObJJk