Si ens quedam sense paraules,
amb què seduirem el silenci?
Cavalca l’euga
de la por a la incertesa.
Ni la bellesa
desafeixuga l’home
que tem la mà de ferro.
La nit enlluerna i no deu ser
cap bon presagi: avancen amb força
els deserts que infanta l’esperança
feta bocins, decidits a ser
la pàtria de les renúncies.
Ens cal, per tant, reconvertir
els esputs i les escopinades
en fertilitzats per a la tendresa.
El pitjor de tot
és el bé d’això
que entenem per vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!