marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de setembre de 2013
0 comentaris

LA NIT ENLLUERNA

No cal tenir els ossos de vidre
ni la pell constantment exposada

al contagi per escriure

clar i català el nom de tot allò

que engendra i forja els somnis.

Si ens quedam sense paraules,
amb què seduirem el silenci?

Cavalca l’euga
de la por a la incertesa.

Ni la bellesa

desafeixuga l’home

que tem la mà de ferro.

La nit enlluerna i no deu ser
cap bon presagi: avancen amb força

els deserts que infanta l’esperança

feta bocins, decidits a ser

la pàtria de les renúncies.

Ens cal, per tant, reconvertir

els esputs i les escopinades

en fertilitzats per a la tendresa.

El pitjor de tot
és el bé d’això

que entenem per vida.

LA FATIGA CANSA
13.08.2010 | 6.17
CAGAFERRO
10.09.2010 | 1.15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.