marginàlies

Can Alcover-Espai de Cultura acollí anit la presentació del número especial de la revista El Mirall que ha titulat “Josep Maria Llompart: Una vida dedicada a Argensa”. Es tracta d’un dossier coordinat per Pilar Arnau amb textos propis i de Francesc Parcerisas, que presenta la trajectòria cívica i intel·lectual del poeta i la seva aportació a la poesia catalana. En l’acte hi intervingueren Joan Guasp, director d’El Mirall; Pilar Arnau, biògrafa de Llompart i coordinadora del dossier; Jaume Adrover, activista cultural; i Margalida Capellà i Antoni Serra, escriptors.

De les intervencions de tots cinc se’n pot resumir que Josep M. Llompart segueix ben present tant en l’actitud de molts com en els posicionaments crítics de moltes entitats que segueixen treballant per la dignificació i el prestigi de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, com indicà Antoni Serra, Josep M. Llompart, ara mateix, és devora Jaume Bonet, el membre de Jubilats per Mallorca que dijous dia 1 començà una vaga de fam en contra dels atacs del govern de J.R.Bauzá a la llengua de l’arxipèlag. En aquesta línia, tots cinc coincidiren a assenyalar que Llompart, enfront de la política de desnormalització lingüística que practica el govern de les Balears, mostraria tothora la seva indignació i s’hi rebel·leria.

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 – 28 de gener de 1993), poeta, editor, crític literari, intel·lectual i activista cultural, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona (1947) i fou funcionari d’Obres Públiques. Fill de militar, passà la primera infantesa a Galícia. En tornar a Mallorca va estudiar a La Puresa i a l’Institut Balear. Es va casar amb Encarna Viñas, de família catalanista i d’esquerres, que influí en la seva presa de consciència lingüística i cultural. El 1951 participà a Els poetes insulars de postguerra, recull seleccionat per Manuel Sanchis-Guarner. Amb Blai Bonet, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover integra l’anomenada Generació dels 50. És autor de diversos poemaris, molts d’ells recollits posteriorment a Obra Poètica (1984). Llompart va col·laborar a Papeles de Son Armadans entre 1956 i 1961, any en què inicià la seva tasca a l’editorial Moll, a la qual estaria lligat durant tota la seva vida. Fou professor a la delegació de Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i més tard a la Universitat de les Illes Balears. També fou membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president dels Jocs Florals de Barcelona. Publicà un gran nombre d’articles i ressenyes literàries en revistes culturals i en premsa diària.

Durant els darrers anys del franquisme i la transició destacà pel seu compromís cívic, molt vinculat a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Fou president de l’Obra Cultural Balear i vicepresident per les Illes Balears de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 1982 li varen ser concedits el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. L’any 1992 va rebre diversos homenatges institucionals i populars, tots ells amb una elevadíssima participació ciutadana.