marginàlies

A la mar nostra Espriu li deia antiga i els mirallets que deixava anar avui-que semblava que feia dissabte-  no ho donaven a entendre.  El  sol celebrava la primavera i els floquets de llum que treia del tremolor de mar enjogassaven els rocams que aposten per les tonalitats fosques per millor contrastar amb tots els colors del blau i del  verd. En els dominis de les deesses blanques, les gavines quequegen abans de llançar-se sobre les engrunes que deixen els iots que voldrien reviure imperis.  En les cales que acoconen la mar i l’escuma, els misteris no són matèria inabastable: són ben a l’abast, aigua endins. Deia Robert Graves que el pensament té tota una mar per mirar. Efectivament, tota una mar per amarar el pensament lliurat de teranyines, una mar per omplir d’ocells totes les reflexions, una mar de cala per envair de papallones els camps dels sentits que volen sentir.