marginàlies

Les dades sobre els pobres europeus posen els pèls de punta. El 2008, més de 80 milions d’europeus units (la UE) vivien per sota del llindar de la pobresa, això vol dir, el 16,5% de la població. A les Balears, segons dades de l’octubre del 2009, el percentatge de pobres se situava en el 17,3%. Intolerable; vergonyós. La Comissió Europea, el desembre de l’any passat, adreçà al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, el comunicat final de la Plataforma Europea contra  la Pobresa i l’Exclusió Social (http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=961&langId=en) que conté aquestes i altres dades, i les distintes polítiques a desplegar per mirar d’aplacar aquesta veritable pandèmia. Se suposa que el president dels quatre accents (José Ramón Bauzá Díaz, JRB) el deu conèixer, aquest document, o almenys algun dels dotze membres del seu seguici (extraordinàriament insultant, el nombre)  que fa cosa d’una setmana visitaren a Brussel·les el Comitè de les Regions per tractar, entre d’altres qüestions, del Corredor Mediterrani. En aquesta comunicació de la Comissió Europea es diu que:  “La crisi ha afectat sobretot les persones més vulnerables de les nostres societats. La situació dels qui guanyen  menys ha seguit deteriorant-se, i ara aquestes persones afronten un major risc d’endeutament i insolvència. L’atur ha augmentat especialment entre les persones joves, immigrants o poc qualificades,  que sovint depenen de treballs temporals i amb salaris baixos i que s’enfronten, per tant, a un empitjorament de les seves condicions de vida. Concretament, un de cada cinc joves actius està a  l’atur, la taxa d’atur dels nacionals de països no membres de la UE és més d’onze punts percentuals  superior a la dels ciutadans de la UE i les persones poc qualificades estan patint un augment de la desocupació que duplica el de les persones altament qualificades”. Es parla, també, de les noves vulnerabilitats, de la pobresa energètica que s’atansa i de l’exclusió financera; de l’atenció a les persones amb dificultats psíquiques i físiques, i dels immigrants. Tot i la crisi, que provocarà una minva important dels pressupostos públics per l’any vinent, per tal de pal·liar aquesta xacra social –o provar-ho de fer- la Comissió Europea demana més intensitat en les polítiques públiques en educació i formació; enfortir els sistemes sanitari i social; engegar polítiques eficaces antidiscriminació; polítiques eficients en igualtat de  gènere; i treballar amb les oenegés que treballen amb els sectors socials més necessitats. Com es veu, justament el contrari del que està fent el govern de JRB, que no fa més que menysprear els pobres de  l’arxipèlag, desactivant tota la xarxa cívica que els dóna suport i culpabilitzant-los de la seva situació,  per la qual cosa els abandona a la seva dissort.