marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de gener de 2022
0 comentaris

IRAT I ORAT, SERMONADOR IL·LÚS

Avui fa 129 anys que va néixer Josep Vicent Foix, poeta capdavanter, de qui es parla poc i se sent encara menys, la qual cosa demostra què respiram culturalment.

De silencis faig el jaç
Amb boires per capçalera,
Entre els brancs de la tartera
M’acotxen vents de mal pas.
Tot aleja, pur, i avança
Per camins de deslliurança
Quan el son llumeja el cim:
Só el pastor d’una contrada
On el temps no té plomada
Ni l’home dards per al crim.

I en fa 29 que morí Josep Maria Llompart, que, en veient com ara escometen el català i la displicència amb què ho observam de lluny i rere la pedra, faria quelcom més que cridar.

Ciutadà sóc de dúctil territori,
habitant de llampat vilatge esmús;
viuen en mi morts sense noms, desori
d’obacs penons, fantasmes de pertús.

Irat i orat, sermonador il·lús,
escric de foc el nom amb pega i vori:
tauler d’escacs on prenen possessori
neguits, afanys, amb clamoreig ferrús.

Sóc verm damnat, humiliat, darrera
onada ardent en mar de llim i fang,
crit en la nit, desesperada espera,

i em faig envant, enllà de negre i blanc,
ànima endins enarborant bandera:
damunt el groc ditades d’aspra sang.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.