marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de desembre de 2011
0 comentaris

PRESENTATS ELS PREMIS 31 DE DESEMBRE 2011

Avui, dimarts, 13 de desembre, a Can Alcover-Espai de Cultura (c. de Sant Alonso, 24, Palma), s’han presentat els guardonats amb els XXV Premis 31 de Desembre, que l’Obra Cultural Balear lliura cada any a persones i entitats que hagin destacat per la seva tasca cívica i a favor de la llengua i la cultura. Hi han pres part el president de l’OCB, Jaume Mateu, i, en nom dels guardonats, Pere Estelrich (El crepuscle encén estels), Guillem Bernat (Aires Sollerics), Maria Àngela Melis i Miquel Ferrer (Gremi d’Editors).

 

Jaume Mateu ha recordat que els Premis 31 de Desembre varen ser creats amb la finalitat de reconèixer, d’estimular i de fer sorgir tot tipus d’actuacions, de comportaments i d’activitats encaminats a afavorir l’ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a promoure la cultura i a desvetllar i estendre la consciència nacional pròpia de les Illes Balears. Els guardons es lliuraran el proper dissabte, 17 de desembre, a partir de les 21.00 hores, a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor, en el decurs de la Nit de la Cultura 2011.

Acte seguit, Mateu ha anat enumerant les persones i entitats guardonades a l’edició d’enguany. Es tracta del Gremi d’Editors de Balears (Premi Francesc de Borja Moll); de l’oceanògraf Miquel Duran Ordinyana (Premi Josep Maria Llompart); del Club Super 3 (Premi Gabriel Alomar); de la historiadora Catalina Moner i Mora (Premi Emili Darder); d’Aires Sollerics (Premi Bartomeu Oliver); del programa d’IB3 Ràdio El crepuscle encén estels (Premi Miquel dels Sants Oliver); de l’economista Jaume Garau i Taberner (Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel); i de la dinamitzadora lingüística Maria Àngela Melis (Reconeixement al voluntariat lingüístic).

El president ha explicat que la Nit de la Cultura serveix cada any per fer un balanç de tot el que s’ha fet en aquesta terra a favor de la llengua, la cultura i el país. També ha assenyalat que, enguany, hi haurà d’haver referències a la política lingüística de les institucions, especialment al tancament de Ràdio Televisió de Mallorca. Mateu ha afirmat que, així mateix, hi haurà un record per a les persones que ens han deixat, entre elles un expresident de l’OCB com Bartomeu Fiol o un escriptor de la talla d’Alexandre Ballester. “Però per damunt de tot”, ha assegurat el president, “es tracta d’homenatjar els premiats, les persones i entitats que han fet una bona tasca i que creuen en el país i en la llengua. L’acte servirà per a donar el sus a la celebració dels 50 anys de l’entitat, un camí que, segons Mateu, ha estat riquíssim, exigent, responsable i assenyat. Durant el proper any l’OCB organitzarà diferents actes commemoratius, reforçarà la seva xarxa territorial i farà un crit a l’esperança activa”. Segons Mateu, la gala de dissabte serà alegre, de reconeixement a la feina feta; però també reivindicativa, perquè els objectius de l’entitat no s’han assolit”.

 

 

GREMI D’EDITORS DE BALEARS. Premi Francesc de B. Moll

 

El Gremi d’Editors de Balears es va fundar l’any 1993. El 1998 accepta el repte d’obrir i gestionar l’Espai Mallorca, a Barcelona, i actualment també gestiona la llibreria Illa de Llibres i el Centre d’Informació i Promoció de la Cultura Escrita a Mallorca. En aquests anys, l’empenta i l’esforç del Gremi d’Editors de Balears han estat decisius en la difusió tant de la cultura escrita de Mallorca, com del conjunt de la cultura de les illes a Barcelona. A més, ha contribuït de manera decisiva a difondre, consolidar i prestigiar la literatura en català feta a les Balears a través d’una política empresarial basada en el rigor dels textos i la cura de la presentació.

 

MIQUEL DURAN ORDINYANA. Premi Josep M. Llompart

 

Nascut a Sencelles el 1930, Miquel Duran i Ordinyana és llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona. Com a oceanògraf, va ser col•laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques. El 1959 accedeix al Laboratori Oceanogràfic de Palma, del qual en va ser el director entre el 1968 i el 1987. Entre els seus nombrosos estudis marins en destaquen especialment els que ha fet sobre els noms i les descripcions dels peixos de la mar catalana, és a dir, les aigües del triangle format per les localitats més extremes del nostre àmbit lingüístic: Salses, Guardamar i Maó. Cal destacar, igualment, l’acurada precisió amb què ha dibuixat els nostres peixos. També és molt meritòria la seva col•laboració en la revisió del lèxic ictiomínic de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

CLUB SUPER 3. Premi Gabriel Alomar

 

El 1991, TV3, la Televisió de Catalunya, engegava un projecte televisiu, el Super 3, adreçat especialment als infants i joves. Vint anys després, aquest programa s’ha convertit en un fenomen social i de comunicació, i un referent de servei i qualitat en l’àmbit infantil i familiar. Hores d’ara, el Club Super 3, que abasta tots els territoris de parla catalana, dóna nom a un canal de televisió; agrupa més d’un milió de socis; elabora continguts i programes que s’exporten arreu del món; organitza esdeveniments amb milers d’assistents; edita discos de música en català de gran ressò i contribueix a la difusió de la llengua i la cultura catalanes. A més, entre els més joves, difon valors fonamentals com la tolerància, el respecte, la solidaritat, la salut i els bons hàbits.

 

CATALINA MONER I MORA. Premi Emili Darder

 

Catalina Moner i Mora és mestre diplomada i llicenciada en Història. Ha participat activament en el Moviment d’Escoles Mallorquines i a nivell professional ha estat professora, directora de l’IES Emili Darder i actualment és inspectora de l’Educació Pública de les Illes Balears. Ha estudiat a fons la figura del batle màrtir, treball que reuní en l’obra “Emili Darder (1895-1937). Vida i martiri”. Al llarg de tota la seva vida s’ha destacat pel seu compromís amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’ensenyament i per la seva contribució a la recuperació del llegat i la memòria d’Emili Darder i Cànaves.

 

AIRES SOLLERICS. Premi Bartomeu Oliver

 

L’agrupació folklòrica Aires Sollerics va ser fundada el 1969 amb l’objectiu principal de difondre el ball i la música popular de Mallorca respectant al màxim els trets més genuïns d’aquestes manifestacions culturals. A la vegada, ha treballat a fons per recuperar festes tradicionals de la Vall de Sóller. Amb tot, la característica que distingeix aquesta agrupació és l’atenció que presta a la indumentària. Per això, ha posat en marxa tallers de confecció i organitza regularment desfilades per mostrar els seus treballs. Així ha aconseguit reunir una de les col•leccions de vestits populars dels segles XVIII i XIX més importants de Mallorca. Aires Sollerics també inicià el 1980 la Mostra Internacional Folklòrica, un espai de trobada intercultural ben consolidat i prestigiat.

 

Programa de ràdio EL CREPUSCLE ENCÉN ESTELS. Premi Miquel dels Sants Oliver

 

El crepuscle encén estels, expressió manllevada al poeta Miquel Bauçà, és un programa diari d’IB3 Ràdio que s’emet en directe a partir de les 9 del vespre. Seguint el solc del poeta de Felanitx, el programa abasta un ampli camp d’interessos que són tractats per experts en la matèria. En el programa hi tenen veu i espai la ciència, el pensament, la literatura, la història o la cultura popular, i els col•laboradors s’hi expressen amb les dosis necessàries de poètica i d’ironia per seduir l’oient i acompanyar-lo per itineraris on el saber i l’entreteniment no són conceptes antagònics. En definitiva, una proposta radiofònica coral d’alta qualitat i amb clara vocació de servei públic.

 

JAUME GARAU I TABERNER. Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel 

 

Jaume Garau i Taberner (Palma, 1977) és investigador en Economia i Turisme i destaca també per la seva feina a favor de la construcció europea. Doctor en Economia amb una Tesi sobre la competitivitat i la satisfacció turística en els destins de sol i platja de la Mediterrània, els seus treballs s’han publicat en nombroses revistes acadèmiques internacionals, entre els que destaca l’estudi sobre la saturació ambiental i turística de les Illes Balears, guardonat amb el premi ESADE. En l’àmbit de la construcció europea ha treballat en el Parlament Europeu i com a expert de la Comissió Europea, destinat a l’Oficina del Primer Ministre del Govern de Malta, per preparar l’ingrés d’aquest país a la UE.

  

RECONEIXEMENT AL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC

 

L’Obra Cultural Balear atorga, també, un Reconeixement al Voluntariat Lingüístic a Maria Àngela Melis, llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, pels esforços que destina, a part de la seva activitat professional a l’Ajuntament de Capdepera, a l’assessorament lingüístic a l’administració local de Mallorca.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.