marginàlies

Feia temps que no topava amb aquesta paraula, l’eufonia juganera de la qual a mi em fa l’efecte que té molt a veure amb la seva significació. La posà en conversa un mossèn amic en consultar-li si, encara avui, els suïcides no tenen dret ni a exèquies ni a funerals catòlics; ni a ser enterrats “en lloc sagrat”, evidentment. I sí: continua vigent per a l’església catòlica, la condemna als que decideixen voluntàriament plegar de viure. De fet, em recordà, el Papa Benet XVI, fa uns tres anys, presentà un compendi del catecisme editat  el 1992 per reforçar els elements essencials i fonamentals de la fe i de la moral catòliques.

I en aquest compendi segueixen figurant com a pecats mortals de necessitat l’homicidi, l’avortament, l’eutanàsia i el suïcidi. No obstant, els darrers temps, els sacerdots solen aplicar l’epiqueia a aquesta norma severíssima, pel que fa al suïcidi. Recordava l’amic capellà que els suïcides eren enterrats, efectivament, a part, en un indret que, per Mallorca, rebia diversos noms, entre d’altres: cementiri -o fossa, o fossat-dels penjats; o dels protestants; o dels descreguts. I, és clar, els familiars dels que se suïcidaven quedaven estigmatitzats, celats per una ombra vergonyant que pretenia esborrar la memòria del penjat.

Amb l’amic capellà parlàvem d’això a demanda d’un amic comú, en Pere Ferrer Guasp. En Pere, anit era a Manacor, convidat per la delegació de l’OCB, per parlar de Joan March, no debades és qui més en sap, de “l’home més misteriós del món”. Diu que té ganes de descansar de tant de “Verga”, i ja té nous temes i camps per investigar. I em satisfà, que segueixi borinant, perquè és un historiador que estima molt els mots. Basta atansar-se al seu “Contraban, república i guerra” per adonar-se’n.

Amb tot això pensava quan tornava de Manacor, prop de la una d’una matinada plujosa, i de sobte, sortida de botador, de dins la negror banyada n’emergí una pregunta: les nostres autoritats polítiques, a quines lleis pròpies apliquen generosament l’epiqueia més indulgent? Les hauríem d’enumerar.