marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
18 d'octubre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (VII)
Pàtria meva, què n’has fet dels teus fills?
O què n’hem fet, de la pàtria, els fills?
És igual.
Tanmateix, és manifesta
la sensació que tot i tothom
s’ha venut al no-res, a la ignorància,
o que està ben pagat per la barbàrie,
a qui serva extrema fidelitat.
O què n’hem fet, de la pàtria, els fills?
És igual.
Tanmateix, és manifesta
la sensació que tot i tothom
s’ha venut al no-res, a la ignorància,
o que està ben pagat per la barbàrie,
a qui serva extrema fidelitat.
Les talaies i miradors d’antany
que no perdien de vista la mar
a la recerca de naus enemigues,
s’han convertit en torres de neó
que conviden l’especulació i
la dansa de la mort dels buldòzers
a prendre possessió del poder.
que no perdien de vista la mar
a la recerca de naus enemigues,
s’han convertit en torres de neó
que conviden l’especulació i
la dansa de la mort dels buldòzers
a prendre possessió del poder.
La salvatgina s’extingeix i sols
els voltors aconseguiran tornar
a senyorejar el cel en no mancar-los
carronya a bastament per viure a plaer.
Per decisió de la mesetària
metròpoli hem deixat de ser una joia
enmig de la Mar Nostra, l’illa d’or,
per ser pastura d’espoli, carnassa
de tintoreres que entren a les cales
per espantar els que neden i els pinars.
De la calma dels besavis no en queda
res més que la dita i la referència
bibliogràfica.
Ens heu retingut
la dignitat i, a sobre, la vexau
per ser una porca que engendra rebecs.
[És propi de qui menja carn o ment
humana culpabilitzar ses víctimes.]
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!