marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
20 d'abril de 2014
0 comentaris
EN EL CENTENARI DE JOSEP MARIA PALAU I CAMPS
Dia 10 d’aquest mes de març, Josep Maria Palau i Camps hagués fet 100 anys. El proper 17 de juliol en farà 18 que va morir. Tot i que no sigui un autor molt conegut, el seu centenari no ens hauria de passar per malla perquè la seva contribució tant a les lletres com a l’activisme cívic de les Illes fou considerable. Durant uns anys va ser vicepresident de l’Obra Cultural Balear i també de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
La revista El Mirall, en el seu número 171 del mes d’agost de 2006, dedicava un especial a tres escriptors que moriren el juliol de 1996 gairebé de manera seguida: Palau i Camps, dia 17; Damià Huguet dia 19 i Miquel Àngel Riera dia 20. Varen ser dies de molt de dol i encara més estupor.
En aquest especial, Damià Pons fa una excel·lent semblança dels tres escriptors i, en el cas de Palau i Camps, Antoni Nadal hi afegeix una aproximació brillant tant a la figura com a l’obra.
Damià Pons, referint-se a Palau i Camps, diu: “va ser membre actiu de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i en va ocupar la vicepresidència. Fer una obra literària i, a la vegada, contribuir que l’acte de la seva escriptura es pogués produir cada vegada més en un entorn lingüístic, social i polític que fos receptiu i lleial a la literatura catalana. Els escriptors catalans, de la Renaixença ençà, inevitablement s’han hagut de sentir compromesos amb aquest doble objectiu. Ha estat el peatge inevitable d’aquells que assumeixen de fer part d’una cultura que es troba en un estat d’anormalitat crònica”.
Antoni Nadal, per la seva banda, diu que Palau i Camps va ser “autor prolífic –va conrear les lletres en variadíssims aspectes-, la seva carrera literària cobrà notorietat amb la publicació de la versió novel·lada d’Assassinat al club dels poetes (1983) que encetava la saga de l’inspector Arbós. L’any 2002 aquesta novel·la va conèixer la desena edició. Però abans ja havia publicat un llibre de costums ciutadanes –Carrers, places i un rellotge (1959)-, la novel·la realista Els transplantats (1963), premi Ciutat de Palma 1962, i dos llibres de poemes Mosaic d’espurnes (1951) i D’Orient i d’Occident (1959)”.
Josep Maria Palau i Camps també escrigué teatre. L’any 1957 guanyà el premi Bartomeu Ferrà (que així es deia el Ciutat de Palma de Teatre) amb l’obra S’ha venut un home. El 1958 guanya el premi de Teatre del Jocs Florals de Ciutadella per l’obra Joan Aloi i el premi Mariscal Joffre dels Jocs Florals de Perpinyà amb Encara les armes.
Palau i Camps, el creador de l’inspector Arbós, com hem vist, és considerat el pare de la novel·la negra illenca.
En aquest especial, Damià Pons fa una excel·lent semblança dels tres escriptors i, en el cas de Palau i Camps, Antoni Nadal hi afegeix una aproximació brillant tant a la figura com a l’obra.
Damià Pons, referint-se a Palau i Camps, diu: “va ser membre actiu de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i en va ocupar la vicepresidència. Fer una obra literària i, a la vegada, contribuir que l’acte de la seva escriptura es pogués produir cada vegada més en un entorn lingüístic, social i polític que fos receptiu i lleial a la literatura catalana. Els escriptors catalans, de la Renaixença ençà, inevitablement s’han hagut de sentir compromesos amb aquest doble objectiu. Ha estat el peatge inevitable d’aquells que assumeixen de fer part d’una cultura que es troba en un estat d’anormalitat crònica”.
Antoni Nadal, per la seva banda, diu que Palau i Camps va ser “autor prolífic –va conrear les lletres en variadíssims aspectes-, la seva carrera literària cobrà notorietat amb la publicació de la versió novel·lada d’Assassinat al club dels poetes (1983) que encetava la saga de l’inspector Arbós. L’any 2002 aquesta novel·la va conèixer la desena edició. Però abans ja havia publicat un llibre de costums ciutadanes –Carrers, places i un rellotge (1959)-, la novel·la realista Els transplantats (1963), premi Ciutat de Palma 1962, i dos llibres de poemes Mosaic d’espurnes (1951) i D’Orient i d’Occident (1959)”.
Josep Maria Palau i Camps també escrigué teatre. L’any 1957 guanyà el premi Bartomeu Ferrà (que així es deia el Ciutat de Palma de Teatre) amb l’obra S’ha venut un home. El 1958 guanya el premi de Teatre del Jocs Florals de Ciutadella per l’obra Joan Aloi i el premi Mariscal Joffre dels Jocs Florals de Perpinyà amb Encara les armes.
Palau i Camps, el creador de l’inspector Arbós, com hem vist, és considerat el pare de la novel·la negra illenca.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!