marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de gener de 2022
0 comentaris

EL FOC I LES PEDRES DE LA COMÈDIA

I es troba mirant el foc de la foganya i demanant-li que s’estigui quiet una estona, que pari de bellugar-se uns instant, només, per poder-li entreveure la bastida o on amaga el fil de l’ànima. I un cop besllumada, que torni a voler ser una partita qualsevol de Bach per a clavicèmbal, com també ho volen ser les pedres dels marges que retenen la terra amb tendència a esllavissar-se quan el sòl s’enlaira. Les ha tocades, avui, a les pedres, quan la llum s’espavilava i n’ha sentit el batec rere la fredor aparent; n’ha captat el seu impagable sentit corporatiu i misericordiós; la seva valenta i gens arrogant rebel·lia als dictats del temps i a l’estupidesa de l’home que no es cansa de retre culte a l’or. Tampoc no amaguen que són elles, les pedres, les que més a prop estan de l’eternitat, que n’han advertit la seva existència, i que són on són no saben exactament des de quan perquè no els calen reservoris de memòria per ser resistència plena i pura, i complir amb precisió i prou eficàcia el seu paper en la comèdia humana que els fa petar de riure.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.