marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'agost de 2011
0 comentaris

ELS DEVALUATS PREMIS CIUTAT DE PALMA 2011

L’Ajuntament de Palma acaba de fer públiques les bases dels premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia 2011 que, sense treure cap a carrer, enguany tornen a incorporar la llengua castellana. Ja se sap que el Partit Popular de les Illes Balears, on governa, es distingeix per legislar i actuar en contra dels interessos  de l’arxipèlag, sobretot els lingüístics i culturals.

Les distintes i diverses administracions públiques que el PP controla arreu de l’arxipèlag, han trobat en la crisi econòmica l’excusa perfecta per desfer les minses bastides favorables a la normalització lingüisticocultural i poder desplegar, així, la castellanització més tronada i vulgar que hom pugui imaginar-se. El Govern del president dels quatre accents s’ha distingit fins ara per no prendre cap mesura en cap àmbit, llevat de les que afecten sensiblement la llengua pròpia de l’arxipèlag: supressió de la direcció general de política lingüística; propostes per eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a  l’administració pública; supressió de les ajudes econòmiques a la premsa no diària escrita en català, i un etcètera que comença a ser prou llarg.

Del Consell de Mallorca basta dir que desmunta la televisió i ràdio públiques de l’illa senzillament perquè es fan amb molta professionalitat, amb independència, i en català. I de l’Ajuntament de Palma, l’eliminació dels dinamitzadors lingüístics que tan bons resultats havien donat, les instruccions als  funcionaris per minimitzar l’efecte positiu del català a Cort i, ara, els premis Ciutat de Palma en castellà. 

Amb aquests exemples es demostra clarament la catalonofòbia del Partit Popular, o, si més no i per als més susceptibles, la irritació que sent davant qualsevol exigència de respecte als drets lingüístics, fruit de la qual n’escup el verí més tòxic. Allò que volen, curt i ras, és la castellanització (que equival a provincianització) administrativa i social; secundaritzar la llengua i la cultura pròpies conflictivitzant-les en grau extrem des de tots els punts i les trones. Per això, no tenen cap mania (els en diuen  “complejos”) a arrasar i no s’estalvien cap iniciativa per agressiva que sigui. Tant és així que no els atura  ni la conflictivització, l’embastardiment o la ridiculització que excessives vegades fan de la llengua castellana que tant diuen defensar i amb tant d’afany. No hi ha cap raó objectiva per desmuntar, insistesc, les estructures mínimes que impulsaven el coneixement, l’ús i el prestigi de la llengua catalana,  però és igual: no són raons que busquen, sinó l’arranada.

És més que papable la salut esplendorosa del castellà a les Illes Balears; no obstant això, actuen maçolant i aniquilant qui fa ús de la llengua d’aquí i qui en demana respecte. Ells són aquí per fer neteja cultural i prou. En aquesta espiral boja, per desprestigiar i devaluar els premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia que tant han fet per apreuar el català, res millor que incorporar-hi el castellà. Fer-los veure que el castellà no necessita de cap premi palmesà per relluir encara més, és inútil. Com advertir-los que el castellà no mereix la manipulació que d’ell en fan. Ells mantenen la proa contra els illencs i l’illenquisme (per no referir-me constantment a les quatre illes) i a tota màquina. Alguns amics escriptors proposen boicotejar aquests premis, demanant que no es presentin obres en català.

No em sembla mala pensada, que s’hauria de fer extensiva als membres dels jurats. I se m’acut que tampoc no seria descabdellat demanar el mateix silenci per a les obres en castellà. Al cap i a la fi, al batlle de Palma i al seu regidor de Cultura no els importen gens ni aquests premis ni res que tingui a  veure amb el coneixement, la sensibilitat o la sensibilització. De totes formes, ara o més tard, haurem de començar, individualment, a plantar-nos, a plantar-los cara. Cal evitar a les totes que, en aquesta croada antiillenca del Partit Popular hi trobin el camí lliure. I cal, també, advertir tothom que el Partit Popular vol fer tot el mal que pugui a la llengua i a la cultura particulars d’aquestes illes excessivament exposades a aquesta casta de corsarisme.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.