marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de gener de 2023
0 comentaris

QUETSÉMPER

Per ventura n’hauria d’estar empegueït, però fins avui no havia sentit mai el mot “quetsémper”. Ho he descobert en un llibre extraordinari: “Llengua i territori. Estudis de lèxic mariner, romanç andalusí, geolingüística i toponímia”, del doctor santanyiner Cosme Aguiló, que el 2019 edità Lleonard Muntaner, en el treball “Solatges mariners en el parlar de Santanyí”.

Diu en Cosme a la presentació d’aquest llibre que: “Som un esclau dels mots, però la meva servitud no és gens fatigosa, ni molt menys encara fastigosa, ans al contrari. Puc repetir amb el poeta que tenc “ma voluntat e pensa caitivada” i que “los grillons lleugers ara preu més que en lo passat la bella brodadura”. La fortuna em va somriure quan vaig quedar “enclòs, ferrat e pres” amb les baules i les cadenes de l’idioma, quan vaig decidir de submergir-me en el pou sense fons dels parlars, sabent que mai no quedaria “desert d’amics”.

En temps de mala criança en gairebé tots els aspectes de la vida comunal; quan la cura per la nostra parla passa per lloc estret i li arriba la ferum de la marginalitat, cal preuar i atendre  treballs de recerca esforçats, constants i rigorosos com aquest, veritables compendis de sabers que no podem ignorar ni oblidar.

El quetsémper, segons el DIEC, és un peix de la família dels sinodòntids, de cos cilíndric, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color gris cendrós amb bandes transversals més fosques, amb la boca molt ampla, una primera aleta dorsal alta i curta i en situació central, i una segona aleta dorsal petita i adiposa.

I segons indica Cosme Aguiló un quetsémper és una “Persona un poc desequilibrada”, “persona que no acaba d’estar assentada”. A Santanyí al peix també li diuen boixacriades, aranya de sa Curia Blanca (que es com es pronuncia popularment el llogaret de s’Alqueria Blanca), dragó i moll d’ombra.

Quant a l’etimologia, remet al segment llatí del Gloriapatri “et nunc et semper”.

Un llibre, aquest de Cosme Aguiló, per fruir; i per fugir dels quetsémpers…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.