marginàlies

La quietud esmola ganivets
i el desesper de les ombres aixeca
ventades en el ventre de la nit.
Els lladrucs dels gossos fan envellir
les paraules i treuen dels rellotges
els silencis desarmats de les hores.
Els carrers ja no convoquen rebels
ni eleva proclames ni passions
el cos incorrupte de la bellesa.
Caminam cofois cap a l’esclavatge
i fem la pell a qui ens ho adverteix
amb rocs al pit i la veu estrafeta.
Bevem vinagre i brufam per les ganes
incontinents de ser els primers a veure
com la llum es ret a la mirada orba.