marginàlies

Aquest matí, davant el Consolat de Mar, vint-i-vuit entitats (entre partits polítics, sindicats, associacions i altres col·lectius) han presentat la “Declaració en defensa de la llengua i d’un model educatiu propi” com a resposta a les intencions del ministre Wert. La intenció d’aquest grup inicial és incorporar més entitats al manifest i preparar distintes accions per explicar l’abast de la reforma Wert de la Llei Orgànica de l’Educació. Aquesta és la Declaració:

 La darrera proposta del ministre Wert suposa una agressió clara al model educatiu vigent a les Illes Balears i a la resta de comunitats autònomes amb llengua pròpia al llarg de les darreres dècades. Un model educatiu centrat en les competències autonòmiques a l’hora de fixar una bona part dels continguts curriculars i en un sistema que garanteix la competència lingüística i comunicativa de les dues llengües oficials al nostre alumnat.

La recentralització dels continguts que l’estat proposa passa d’un 55% a un 65% del percentatge establert pel Ministeri. La comunitat autònoma perd poder de decisió a l’hora de fixar els continguts que fan referència al coneixement més proper del nostre entorn físic, patrimonial, lingüístic i cultural. La reforma és recentralitzadora i suposa un atac molt fort a un model propi d’escola basat en l’arrelament a l’entorn i a una gestió adequada d’unes competències educatives pròpies que ara queden molt malmeses.

Les diferents proves, informes i avaluacions de diagnòstic que s’han fet, tant per part de l’IAQSE com per part d’altres entitats, han posat de manifest que el sistema vigent actual de fer l’aprenentatge d’una manera majoritària en la llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot amb uns resultats millors que altres territoris de l’estat espanyol monolingües en castellà.

L’embranzida estatal contra la presència del català a les aules pretén donar un cop mortal a la llengua catalana, pilar de la cohesió social que el model educatiu vigent ha garantit fins ara, i ha fet dels centres escolars espais de convivència, de respecte i de trobada de la diversitat. Si des del Ministeri s’obri la porta a la possibilitat de finançar amb doblers públics escoles privades per als fills d’aquelles famílies que volen rebre un ensenyament exclusivament en castellà, ens trobarem amb una segregació molt preocupant dels alumnes de les nostres illes, que seran separats en funció de la llengua elegida pels pares, cosa que estronca d’arrel els àmbits de convivència de què hem gaudit fins ara.

Per altra banda, tampoc entenem que en un moment tan dur de retalls i amb un nivell de deute enorme, tant amb els centres públics com amb els concertats, les administracions autonòmiques hagin d’assumir una despesa per a una demanda que, a la nostra comunitat autònoma, és del tot irrellevant.

Reclamam que no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l’ensenyament en català, la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.

Demanam al Govern de les Illes Balears i als nostres diputats al Congrés que defensin els interessos de les Illes Balears i que no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, que l’avantprojecte contempla i que menysprea l’Estatut d’Autonomia.