marginàlies

No frisis mai ni et precipitis a l’hora de fer res perquè les idees i les descobertes no són rius, que porten aigua sempre, li recordava el padrí amb el cap gairebé en els genolls, fumant el tabac que ell mateix sembrava i cuidava, assegut en el pedrís que esguardava la vila i abans que l’enyorança li buidàs el cor quan n’era l’hora.

I en recordar aquest instant que roman en ell com un bodegó, escriu amb la lletra ben rodona que la idea que vol ser com una escopinada en terra o una llavor de tomàtiga a la punta del nas, que obliga els ulls a tocar-se per veure-la, arriba de sobte per desafiar les mosques vironeres, els mocs antics de l’infant que va de grapes i la flaquesa dels instants que no saben on s’han d’ajaçar per morir sense patir.

Estigues sempre ben quiet, com les pomes de Cézanne, si vols dir res enlluernador sense empènyer ningú, sense esquerdar cap veu, sense enclotellar l’alè tebi en un desconegut que et saluda com si mantinguéssiu relació des d’abans de néixer, segueix escrivint mossegant-se el morro de baix perquè el dolor gens intens desvetlli els colors del panorama que vol parlar a glops.