marginàlies

Tomeu Martí, qui encara és el coordinador de l’Obra Cultural Balear, deixarà el càrrec el proper mes de desembre. Inicià la relació amb l’entitat el 1985 i el 2005 en va ser elegit vicepresident fins al 2009, que passa a ser-ne coordinador. Durant aquests dos darrers períodes hem fet camí junts a l’OCB, jo mirant de presidir-la de la manera més digna que he sabut. Ha estat un camí esponerós, certament; exigent; de feina intensa (feinota feixuga, que diria Bartomeu Fiol), però gratificant a voler.

És massa d’hora per fer balanç de tant d’esforç i dels resultats obtinguts. Tanmateix, però, davant l’anunci públic de l’adéu (http://dbalears.cat/actualitat/opinio/honor-plaer.html) s’imposen les impressions més personals i immediates. No mir enrere, per això, sinó que em qued amb l’ara i aquí; amb els programes que encara ens queden per desplegar i els actes que s’han d’acabar de vestir fins a final d’any. I veig en Tomeu amb la mateixa empenta de sempre, guiant-se admirablement i sense perdre calada per una mena de selva de trobades, converses, reunions, telefonades i actes de presència. El trob enfeinat, permanentment enfeinat, mirant el rellotge només per no fer massa tard a una cita, perquè a la causa i a la casa gran de l’OCB no hi ha mesurat mai el temps que els dedicava, els dedica i, de ben segur els dedicarà. I no són tants els que poden dir el mateix.
     Si a la feineria incessant hi afegim una generositat il·limitada i fermesa en les conviccions, tindrem una primera i encertada aproximació al tarannà de Tomeu Martí. Ell defuig el mestratge i tanmateix té molts deixebles, entre els que em compt.
     Del seu escrit anunciador del punt i seguit -sempre estarà al servei de l’entitat- cal recordar-ne especialment el final: “He tengut el plaer grandiós i l’honor immerescut de ser el coordinador de l’OCB, la qual cosa m’ha reportat tractar amb la millor gent d’aquesta terra.
     I puc afirmar amb orgull que me’n vaig una mica més pobre, econòmicament parlant, que quan vaig arribar, però infinitament més ric moralment i espiritualment”.
     No cal dir que ho subscric, afegint-hi, en el meu cas, que he rebut i rep molt més de l’entitat i la seva constel·lació que allò que jo els oferesc.
     A Tomeu Martí li queden dos mesos per seguir coordinant una nau admirable, però el tomeumartinismeperdurarà molts anys. Molts més del que es pensa.