marginàlies

A l’emirat de Qatar, la flagel·lació i la lapidació són càstigs legals. L’apostasia i l’homosexualitat poden comportar la pena de mort. Les dones estan sotmeses al seu tutor i no poden ocupar certs llocs de feina sense el seu permís, ni casar-se amb qui volen ni sortir del país sense el seu consentiment. Només el 20% de la població de Qatar és nada a l’emirat; la resta és estrangera que no pot participar de la vida política qatariana i que viu en condicions que freguen l’esclavatge. D’altra banda, Qatar és el tercer país amb el Producte Interior Brut per càpita més alt del món, basa la seva economia en l’extracció de petroli i gas, i és, també, el principal emissor de gasos d’efecte hivernacle del món per càpita.

A Qatar, un veritable desert, s’hi celebrarà la propera Copa del Món de Futbol. Per raons climàtiques aquesta competició se celebrarà entre aquest mes de novembre i el proper desembre. S’han paralitzat, per això i per primera vegada en la història, totes les lligues del món. Per a aquest Mundial, s’han construït vuit dels nou camps de futbol. Les condicions dels treballadors que els aixecaren varen ser delictuoses. L’organització costarà 200.000 milions de dòlars. Un veritable escàndol.

I tanmateix, atenent aquestes dades sumàries, cap selecció no ha renunciat a anar a Qatar per vulnerar els Drets Humans. Cap mitjà de comunicació deixarà d’enviar-hi equips especials i dedicaran pàgines, reportatges i milers d’hores de televisió que incidiran en l’espectacularitat de les instal·lacions, la seva confortabilitat i espectacularitat. Tot plegat, una gran emblanquinada d’un règim autoritari tapat de diners que menysprea els drets més elementals de les persones.

Ben segur que se superaran els 3.500 milions d’espectadors que esperen congregar els organitzadors de Qatar. Davant el pa i el circ tothom claudica. Ho deixà dit Anselm Turmeda:

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.