marginàlies

La carta que el batlle de Manacor, Antoni Pastor i Cabrer, ha dirigit al president Bauzà en la que li exposa la seva discrepància amb la política lingüística que actualment se segueix des del Consolat de Mar i en la que també li sol·licita “llibertat de vot per la modificació de la Llei de Funció Pública que properament es debatrà i modificarà al Parlament”, és exemplar per assenyada, fonamentada i raonada.

Recordar com es va parir la Llei de Normalització Lingüística i què es va dir i qui quan es debatia i aprovava, és un exercici de memòria indispensable per fer-se càrrec de la deriva cap a l’abisme –o vers la recessió de drets i llibertats, si hom ho vol així- que ha experimentat el Partit Popular des que el dirigeix José Ramón Bauzà vigilat de prop per Carlos Delgado.

La carta reclama lectura atenta per adonar-nos que està prou mesurada i per veure que així pensa la immensa majoria social de les Illes Balears. Dels molts paràgrafs destacables, un de clar: “Senyor President, no em respongui que en 25 anys les coses han canviat, i que aquest és un motiu suficient per, de manera unilateral, modificar un sentir d’un poble. Vostè és el President de tots els ciutadans i ciutadanes d’aquesta Comunitat, dels que pensen com vostè i dels que pensen diferent, però la llengua també és una responsabilitat de tothom”.

Els “50.000 de Mallorca”, que el passat 25 de març prenguérem civilitzadament i responsable els carrers de Palma, enarboràrem les mateixes consideracions i raons del batlle de Manacor, i també reclamàrem llibertat real de vot per als diputats i diputades del nostre Parlament a l’hora de votar la modificació de la Llei de la Funció Pública. Alliçonador exercici de dignitat d’Antoni Pastor. Molt probablement el seny i la raó que demostra en aquesta carta seran contestats amb desdeny, befa i menyspreu, i amb molt dures mesures disciplinàries que no demostraran altra cosa, tanmateix, que la manca de rigor i de llibertat que impera en la cúpula directiva del Partit Popular de les illes. Lamentable.