marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de juliol de 2008
0 comentaris

BON COP DE MOT

Tothom ho sap perquè tot ho evidencia: ara torna a ser hora d’estar alerta. Ja tornam a tenir un altre juny. Qui ens vol mal, no descansa, car la malícia és addictiva. Més superbs que no ufans, ens tornen a
escometre amenaçant-nos que ens tallaran la llengua perquè el nostre envalentiment amenaça el seu imperi de toixesa. Doncs, en ser-hi a temps, encara, és hora que ens l’esmolem, a la llengua nostra. Sense perdre la compostura, això sí. Amb humor. Emprem els diccionaris per polir l’expressió i fer-la més nítida. Bon cop de mot! Desempolsem la correcció lingüística per retornar degudament la infàmia amb la ironia pròpia dels llests. Cap por a plantar cara, parla en puny, amb la contundència de les nostres bones lletres.

I mentre ens preparam per ser alegrament combatius, comencem per ensalivar-nos amb cura la boca, que és temps d’escopir a la cara de qui ens vol escorxar de viu en viu. Fem-ho amb entusiasme, no obstant, reconvertintl’agrura que ens provoquen les seves insídies en jutipiris. Amb la dolenteria sana dels murris, responguem amb acudits manllevats a l’erari de la saviesa que tresoram i que tant els
inquieta. I si, entretant, podem gargallejar, millor. Els gargalls no seguen cadenes però ben dirigits a un ull i fent-hi diana, momentàniament enceguen. I, sobretot, fastiguegen. I d’això es tracta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.