marginàlies

Ahir, en el Parlament de les Illes Balears se celebrà el que per alguns analistes va ser el “ple de la crisi”. En ell, el president Francesc Antich explicà quines mesures adoptarà el seu executiu per afrontar una crisi que, com més va, més clarament pren la forma d’un cataclisme devastador amb un nombre de víctimes impossible de quantificar. Val a dir que el president Antich lligà aquestes mesures pal·liatives al nou finançament, del
qual en traurà setanta milions d’euros, més altres quinze que vindran d’un pla d’austeritat en les despeses corrents. En total, 85 milions d’euros per enguany.

Amb aquesta injecció econòmica –i de cavall- s’espera superar l’acme de la fallida i, a més, en paraules del president, fer possible “el disseny d’un nou model de país”. No sé si l’expressió d’aquesta voluntat és un afegitó
per fer bo i quedar bé o si, efectivament, és l’anunci d’un pla embastat o bastit. Com sigui, en sentir-ho vaig pensar que no hi hagués estat de més, ja que encetava el meló, que, immediatament després d’aquesta addicció, es desmarqués clarament dels intents de tupinada lingüística que vol executar el PP de les Balears (o un sector del partit) en cas que retorni al govern.

Convindria que Francesc Antich no pasterejàs més en aquesta altra crisi (i no gens conjuntural) que afecta els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’arxipèlag. Un sisme cívic provocat per Rosa Estaràs, la fugitiva presidenta pepera, en dir ben clar i fort que li fan una nosada totes les lleis, decrets i resolucions impulsores d’una normalització lingüística de cada vegada  més discrecional i tova. Per això, és peremptori que la màxima autoritat de les Balears pugi al burro de la dretura o faci part de la barra de la involució. Aquest país que vol redissenyar necessita saber-ho. Com bé sap el president Antich, la millor manera de nedar i guardar la roba, no és nedar vestit.