marginàlies

Agafarem el darrer tren, el dels irredempts endarrerits sense mans per emparar els infortunis. S’estendrà la remor de tempesta, diu el vell al veí de seient, temerem el vent i assegurarem portes i finestres. Capcineja el panell en sentir que el cel vol tornar ser terra, el marrec cavaller del Temple i el moribund carn  innocent. I tanmateix florirà l’orquídia i s’encendrà la galta, aventura la zíngara que capta.