marginàlies

Dimecres passat, dia 8, es va presentar a Barcelona una carta de protesta contra les agressions al català presentada despús-ahir a Barcelona, signada per un grup d’entitats dels Països Catalans -entre les l’Obra Cultural Balear- al Comitè d’Experts del Consell d’Europa encarregat de vetlar pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. El text denuncia els retrocessos en l’estatus oficial del català a les Illes Balears, el País Valencià, Aragó i Catalunya que contravenen la Carta signada pel Govern espanyol.
Els sotasignants, representants d’entitats -fundacions i associacions- que duen a terme activitats per fomentar la llengua catalana, en el seu àmbit d’actuació,

FEM CONSTAR

1. Fem activitats que promouen actituds positives envers el català o tendeixen a incrementar-ne el coneixement o l’ús entre la població en general o en col·lectius concrets. En uns casos tenim la seu a Catalunya, en d’altres actuem a la Comunitat Valenciana, a les Illes Balears, a la “franja” d’Aragó oriental, a Catalunya del Nord, a l’Alguer o a Andorra.

2. Que hem observat amb atenció des de fa anys les diferents polítiques lingüístiques que porten a terme les administracions de cada àmbit estatal i subestatal. En alguns casos, el canvi d’orientació política dels governs de territoris concrets fa canviar, en un sentit o en l’altre, la política de foment i de respecte de la llengua catalana.

3. Som conscients que cada tres anys, l’Estat espanyol lliura al Consell d’Europa un informe sobre el grau de compliment dels seus compromisos assumits gràcies al fet d’haver ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

4. Algunes de les nostres entitats, per la seva banda, han elaborat i fet arribar al Consell d’Europa informes de territoris o àmbits concrets que, en molts casos, discrepen tant de la política portada (o no) a terme per part d’administracions concretes, com del contingut de l’informe enviat per l’Estat espanyol.

5. En els darrers anys -i ens limitarem a comentar el període posterior a la tercera ronda de seguiment de la Carta a Espanya-, coincidim a afirmar, amb tota rotunditat, que els llocs on governa el Partido Popular estan portant a la pràctica una àmplia limitació de les polítiques de foment i de protecció de la llengua catalana. A títol d’exemple, esmentarem:

6. A Aragó, universitaris aragonesos van denunciar públicament una reculada substancial en el marc legal creat -després de molts anys i reiterades crides del Consell d’Europa- el 2009, mitjançant la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón. El Partido Popular va fer campanya electoral contra aquesta llei (que afecta un 4% de l’electorat de la regió), que sorprenentment no és citada enlloc del quart informe d’Espanya. Malgrat el rebuig -insòlit- del Consell Escolar, i protestes múltiples per part d’entitats a Aragó i a Catalunya, la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón es va materialitzar. Una simple comparació de la llei de 2009 i la de 2013 evidencia la reculada. El cap visible de la retallada legal, la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport, Dolores Serrat Moré, va signar un document oficial, el 16 de setembre de 2013, en què afirmava solemnement que “El catalán no es una lengua propia de Aragón”. En efecte, tot esment a la llengua catalana, com ara el Decret 253/2001, ha estat sistemàticament esborrat. Ha quedat en el seu lloc la “lengua aragonesa propia del área oriental”, popularment conegut, amb to burleta, com a “Lapao”. A part d’unes classes voluntàries de llengua, no hi ha cap política de “uso, protección y promoción” del català a Aragó.

7. Al País Valencià, el govern regional -Generalitat Valenciana- ha reduït fins a la mínima expressió la presència del català -denominat valencià a la zona- a la ràdio i televisió. El govern valencià ha tancat tots els repetidors de TV3 amb ordres judicials posteriorment anul·lades; ha tancat la seva pròpia ràdio i TV pública en català, Radiotelevisió Valenciana (RTVV, el 29 de novembre de 2013), que acumulava enormes pèrdues fruit del seu ús partidista per a negocis del govern. El mateix partit, PP, ha rebutjat al Parlament espanyol una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) signada per 651.000 ciutadans a favor d’una “Televisió sense Fronteres” (setembre de 2012). En un altre front, el govern valencià ha continuat menyspreant sentències dels tribunals (fins ara, 46) que avalen el que diu de manera unànime el món acadèmic: que «català» i «valencià» són denominacions que es refereixen a la mateixa llengua. La negació d’aquest fet perjudica ciutadans valencians amb títols universitaris de Filologia Catalana, cada vegada que hi ha concursos i oposicions per a professorat. Per últim, malgrat les reiterades demostracions de l’existència de demanda (126.000 alumnes més estarien estudiant en valencià si la Generalitat Valenciana oferirà l’opció d’ensenyament en valencià en tots els centres”. De fet al País Valencià el 46% (643 sobre un total de 1.373) dels centres no ofereixen cap programa d’ensenyament en valencià. La Generalitat valenciana continua tancant aules i línies en valencià (català) a les escoles públiques. Segons una font, el curs 2014 això afectarà 136 escoles. «Escola Valenciana ha qualificat la resolució de Conselleria d'”atac històric”… als programes d’educació “òptims” en els últims 30 anys.”

8. A les Illes Balears s’han produït les manifestacions més massives de la història contemporània (la del 29 de setembre de 2013 va congregar més de 80.000 persones), una vaga insòlita dels docents (18 dies en total). A més, tres persones han fet vagues de fam durant setmanes (Jaume Bonet, Tomeu Amengual el 2012 i Jaume Sastre, el 2014), a causa de la política lingüística regressiva del govern, en els primers casos per canvis en les lleis vigents des de feia més de 25 anys, i que fan que els aspirants a funcionari no hagin de saber el català; i en el darrer, per la defensa de l’ensenyament digne en català a les escoles. El programa electoral del PP havia promès “Una educació fruit del consens: acord educatiu a les Illes Balears”. «Llevaremos a cabo un modelo de funcionamiento consensuado que no implique modificaciones estructurales con la alternancia política, con lo cual permitiremos garantizar su continuidad y aplicabilidad». El juny de 2012, pressionà els pares, gastant €18.000 en cartes, perquè s’acollissin a l’opció castellà pel que fa al compromís d’implantar «un modelo lingüístico que permita a los padres elegir, entre las lenguas oficiales de nuestra Comunidad Autónoma, la primera de las lenguas vehiculares para la educación de los hijos”. El Tractament Integrat d’Idiomes (TIL) decretat l’abril de 2013, sota el pretext d’augmentar la presència de l’anglès com a idioma docent, és utilitzat per imposar més hores en castellà, en absència d’estudis que demostrin la seva necessitat. Els inspectors denuncien unes Instruccions «que impliquen l’exigència d’un increment en hores a impartir en llengua castellana i en llengua anglesa sense tenir en compte la realitat sociolingüística de cada centre escolar». La Federació de Pares i Mares de Mallorca s’hi ha manifestat clarament en contra.

9. Finalment, a Catalunya l’ofensiva contra la llengua catalana es concentra en el sistema escolar, que garanteix la cohesió social i l’aprenentatge de les dues llengües oficials. Mitjançant un canvi de jurisprudència del Tribunal Constitucional, una interpretació esbiaixada de la sentència per part del Tribunal Suprem, s’arriba al punt en què la voluntat d’una sola família prima sobre tota la resta de famílies de la mateixa aula, a l’hora de fixar un règim lingüístic que, en tot cas, no és el que marquen les lleis democràticament votades a Catalunya. A més, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (8/2013)[i] servirà en part, en paraules del Ministre Wert, per «españolizar a los alumnos catalanes». A part de reduir encara més la minsa proporció del currículum escolar que pot establir la Generalitat de Catalunya (i les altres administracions autonòmiques), estableix -en una notòria invasió de competències- que la Generalitat haurà de pagar una xifra (establerta després en €6.000) a cada família que vulgui escolaritzar en castellà el seu fill en una escola privada. Volem fer un incís també sobre l’ús del català a la Justícia, i el dret a l’ús del català pels ciutadans, sobretot als tribunals de l’Estat. El Ministerio de Justícia no garanteix, ni reconeix els drets lingüístics dels ciutadans i de les ciutadanes. Les sentències a Catalunya en llengua catalana han baixat del 25% el 2005, al 12,4% l’any 2013, segons consta en la darrera memòria del TSJ Catalunya. Les vulneracions de l’ús del català en aquest àmbit són constants al Principat però també al País Valencià , Illes i a la Franja. No hi ha sentències en català, ni escrits de tràmit. No es fa una política lingüística ni es té en compte les recomanacions de la Carta europea de les Llengües regionals o minoritàries.

10. A nivell de l’administració de l’Estat, cal esmentar els múltiples casos de discriminació patides per ciutadans catalans i no catalans, per motius de llengua. Plataforma per la llengua n’ha recollit una selecció a “En espanyol o nada” 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques. En molt pocs casos es té notícia de cap sanció al funcionari; en alguns casos és l’agredit qui ha acabat davant dels jutjats, i sovint rebent una sanció al nostre parer totalment injusta.

11. Pel que fa als incompliments estatals de les disposicions de la CELRoM, destaca una Resolució de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament Balear, presa per unanimitat, que insta el Govern de l’Estat a complir amb el que estableix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries pel que fa als serveis públics de l’Administració perifèrica de l’Estat i a assegurar que el personal d’aquesta Administració “tingui un domini suficient de la llengua catalana”.

PER TOT AIXÒ,

Les entitats sotasignants considerem que, a través de les administracions on governa, el Partido Popular espanyol està portant a terme una política altament agressiva contra la llengua catalana que lesiona greument els drets dels catalanoparlants, i que aquesta política és insòlita en els gairebé 40 anys que han passat des del final de la dictadura del General Franco.

I per tant,

DEMANA al Comitè d’Experts de la CELRoM que estudiï a fons aquestes afirmacions, que suposen greus incompliments de la Carta, i actuï en conseqüència, deixant de banda, a l’hora de redactar el seu proper informe i recomanacions, el llenguatge curós utilitzat en informes anteriors, perquè és evident que no ha estat entès per les autoritats espanyoles i els seus governants.

Barcelona, 8 d’octubre de 2014

Signat: Plataforma per la Llengua, Fundació Catalunya, Obra Cultural Balear, Coordinadora d’Associacions per la Llengua, Sobirania i Progrés, Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Històricocultural de l’Alguer, Amics de la UNESCO Barcelona, Fundació Torre del Palau, Associació de Juristes en defensa de la Llengua pròpia, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Espai Escrits Xarxa del Patrimoni Literari Català, Associació Promotora de la Llengua Catalana, Confederació de Comerç de Catalunya, Ateneu Popular de Ponent-Lleida, CIEMEN i la FOLC.