marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
16 de setembre de 2013
0 comentaris
ELS AIRES DEIXONDIDORS DE L’OCEÀ VERD
Costa de fer la migdiada, aquest tercer dilluns de setembre quan la dignitat dels docents de l’arxipèlag en clam unànime llueix amb la mateixa intensitat que s’ha entenebrit el govern Bauzá. Les mentides i manipulacions impresidencials es volen estendre a la mala i tanmateix la ciutadania, per majoritàriament silenciosa que sigui, ha calat la seva incúria, té ben mesurat el seu sectarisme, sap bé fins on arriba el seu odi a tot allò que ens és propi i ja no n’hi deixa passar ni una.
L’únic nord d’aquest desgovern bauzanenc és desapoderar els ciutadans que maltracta, empobrir fins a l’exasperació les seves butxaques i aspiracions de solidesa, formació i excel·lència, i donar tota la branca que pot al català i als seus parlants. La tenebror i el tenebrisme polítics s’han fet amb la noblesa del Consolat de Mar; l’impresident Bauzá ha decretat l’expulsió de la paraula i la conversa del Parlament, i pretén marcar-nos el pas cap al passat, on el dictat emmanillava anhels i pobles.
I tanmateix, l’oceà verd que ara mateix s’estén per tenyir d’esperança les illes és prou ric en nutrients per alimentar tota mena de clams que ens fan més dignes i més poble.
I tanmateix, l’oceà verd que ara mateix s’estén per tenyir d’esperança les illes és prou ric en nutrients per alimentar tota mena de clams que ens fan més dignes i més poble.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!