marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
8 d'octubre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (II)
Més que un poema, això és un escarràs,
el raig d’una descomposició
de cap i de ventre sobrevinguda
després de trescar pels ravals de l’illa.
el raig d’una descomposició
de cap i de ventre sobrevinguda
després de trescar pels ravals de l’illa.
És el git de la víscera, la febre
que exhala una malura apregonada,
d’anys com segles.
Un mal dolent, corrupte
com la forma amb què ens tractau la bellesa
els colonitzadors i els cimenters.
de l’enderroc gradual del parlar
que ens ha construït les emocions
i el trencament de la geografia
que ens ha contingut fins ara el caràcter.
una gastroenteritis sagnant
que m’heu encomanat amb els esputs
de la vostra fòbia escopinats
directament a la boca entre relles.
que exhala una malura apregonada,
d’anys com segles.
Un mal dolent, corrupte
com la forma amb què ens tractau la bellesa
els colonitzadors i els cimenters.
Sí, això és: l’impacte aclaparador
de l’enderroc gradual del parlar
que ens ha construït les emocions
i el trencament de la geografia
que ens ha contingut fins ara el caràcter.
Més que un poema, això és un exabrupte,
una gastroenteritis sagnant
que m’heu encomanat amb els esputs
de la vostra fòbia escopinats
directament a la boca entre relles.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!