marginàlies

Avui fa 152 anys que va néixer Maria Antònia Salvà, una veu que, malgrat tots els emperons que hi puguem posar o trobar, cal atendre com es mereix i ens cal, tant en el seu vessant de poeta com de traductora. Tanmateix tots som fills del temps que vivim o ens fan viure o malviure.

Repassant, per això, el seu “Lluneta de pagès”, en l’edició que va fer Moll l’any 1981, em top amb el poema “Desig de dialogar” que fa la sensació que es pot fer córrer, donats, precisament, els temps que ens acuiten i acabussen de valent:

Tenc fam de dialogar,
i cerc, en fortuna adversa,
temes de plaent conversa
que ningú sembla escoltar.
Els sospirs que he d’ofegar
així damnada al mutisme!
Si això no fos heroïsme
quelcom s’hi deu acostar