marginàlies

Els preceptors estan encantats d’anar a escola, cosa que és molt d’agrair en temps de desespers i desesperances. Els hauria d’advertir que si per la seva escola, que és una petita ONU, apareix un capsigrany, parlamentari per vergonya de tots, que vol veure com van d’adoctrinament, això és si parlen habitualment el català de les terres del migjorn mallorquí tant l’aula com al pati, s’hi plantin davant, el mirin als ulls i li diguin, com quan a mi m’ensenyen coses capitals, que ell no té cap feina a l’escola en no ser per tornar a fer d’alumne, que no li aniria gens malament i que ells estarien encantats d’ensenyar-li quatre coses elementals que no té.

Estic segur que aquest taral·lirot és incapaç de seguir una conversa amb el meu preceptor major. I amb el menut no hi té res a fer. I sobretot, li haurien de dir que estan ben preparats perquè no els afecti gens l’odi que té a la terra que tan bé l’ha acollit i a la llengua amb la que s’expressa des de fa gairebé una eternitat.

Ara mateix, el tutor més gran flipa i s’esbutza de riure amb les facècies de “Mr Bean”, que ha recuperat via youtube, la sèrie britànica que va fer furor a finals del segle passat. L’atrapa, sens dubte, la ingenuïtat malvada, la seva dolentia de mel i sucre i la rotunda  absurditat de tot el que fa. És ben segur que el parlamentari capfluix no n’agafa res, de Mr. Bean.

El preceptor menor passa d’ell, però, i s’estima molt més mantenir una conversa ben substanciosa i polida amb en Panxo, el ca adoptat que l’escolta amb tot interès i deixant ben clar que ho entén tot i que s’ho guarda ben guardat per si un dia ho pot aplicar. I ara mateix que el preceptor major juga a ser Bryan May amb una guitarra elèctrica que li dugueren els Reis, en Panxo cerca el racó més allunyat de l’estridència i esbufega, com qui diu, com no vos ficau la guitarreta elèctrica allà on vos hi càpiga. I el preceptor menor riu com si el ca fos Mr Bean.