marginàlies

“Em mancava sensibilitat per poder patir” […] “Perquè l’agitació dels altres és precisament l’espectacle més agradable per als indolents”. Qui així diu és el baró Friedrich Michael  von R…, el protagonista de “Nit fantàstica”, l’extraordinari relat de Stefan Zweig editat per Quaderns Crema i traduït per Carme Gala.

Els estius tenen els seus plaers, com bramen les televisions i les ràdios públiques i privades. Plaers –és un dir per dir- que comencen amb una beguda refrescant, segueixen per un capficó en una platja estibada i acaben amb una cançó beneita. Dels veritables plaers que no coneixen estacions l’estiu se’n riu. De la lectura, sense anar més lluny. I llegir “Nit fantàstica”, que te l’acabes en poc temps, és un plaer que no toca vores i que perdura.

“Havia viscut sempre, però sense atrevir-me a viure, m’havia lligat i amagat jo mateix: però ara havia esclatat la força reprimida; la vida, la pletòrica, la terriblement violenta m’havia dominat”.

El baró Friedrich Michael  von R. treia llustre a la solitud fins que sense esperar-ho, per un cúmul d’atzars, un bon dia decidí de rompre’n l’ou i cercar la companyia més esquerpa, més urticant, més tòxica. I s’adonà de la solitud d’aquestes vides al marge sense saber aclarir si ambdues solituds, la seva i la dels marginaires, s’avenien.

“Em temptava de baixar a les clavegueres més fondes de la vida, de jugar-me tot el meu passat en un sol dia, malbaratar-lo, i un plaer temerari de l’esperit s’afegia a la baixesa de l’aventura”.

Un gran Zweig per llegir quan sigui.