tempus fugit

Fent anar un raspall netejant el carro de cavall situat en un racó de mals endreços que un fidel gos adormit custodiava, una nena estava múrria i apartada de les demes, no volia saber res del que passava i respectant la seva actitud, amb un gest li demano permís i com que no va girar cara, li vaig robar l’instant…, castigada o enrabiada, per una estona amb innocent dignitat, havia deixat de ser amiga de les amigues però, potser no -encara- de tothom.