tempus fugit

El matí és solejat, cales i platges desèrtiques són el manà que ens ofereix la temporada baixa; persones  amb horari flexible, autònomes al mateix domicili, turistes rars avis, alguna a l’atur o jubilades, som les privilegiades. La prudència, tal vegada t’impedeix d’endinsar-te en la transparent aigua que suposes freda, però el caliu del sol hivernal, iguala els efectes guaridors del reprimit bany i penses…, no pot ser, això de les prospeccions petrolíferes s’ho han inventat… l’Orson Welles, amb “la guerra dels mons”, per atemorir la innocent audiència, en Jordi Evole, amb “operación palace”i d’altres, també van fer ficticis relats jugant a denunciar allò que ben bé podria ser cert, així doncs, amb credulitat, malpenso que les temibles plataformes són també una fal·làcia, m’explic: aquest bell litoral mediterrani planificat i consolidat com a destí turístic, és el valor patrimonial dels pobles que la conformen i en certa manera, econòmicament, ja és el net petroli que les potències del gèlid nord d’Europa volen posseir o si més no controlar amb exigents pagaments del deute que fariseus homes de les finances ens han encolomat per tenir-nos collats sota les seves ordres i, com que d’aquí a no res,  hi ha eleccions al parlament europeu, intentant fer-se passar per bones persones, diran que si votem al PPoderós o al que li segueix al pòdium, aturaran les temibles prospeccions, trauran pit i s’ho faran venir bé per dir que no són segures… Au bah!, si volem existir com a humans, un, dos, tres, o mil mil·lennis més, ja sabem que hem d’anar cap a un altre model de consum energètic, per la qual cosa no és possible que aquesta gallina dels ous d’or que representa el – turístic o no-  negoci de l’oci, la deixin morir per quatre barrils del negre i contaminant líquid que, de mica en mica, ja se sap haurem de deixar d’emprar.