tempus fugit

La llavor de panconia s’escampa per tot arreu i és tan prolífera que fins i tot s’atraca damunt de les teulades, fa bonic però, per a segons qui no li agrada doncs diu que fa deixat i qui sap si no té raó perquè la feble, però resistent arrel, fa trontollar l’assentament de les teules i ja se sap que quan això succeeix,  d’aquella petita màcula del sostre que el temps  s’ha encarregat d’eixamplar, un dia qualsevol de pluja apareix el minúscul brollador causant del pausat degoteig  d’aigua dins la sala, menjador, estudi, cuina o bany, i sempre hi ha algú -molest o divertit  – que en alta veu exclama  la gotera!!!